De què parlen (o no) els llibres de text?

Els últims mesos hem vist repetir-se interminablement la cantarella de que el sistema educatiu, les escoles, els llibres de text i el professorat adoctrinen l’alumnat. Mantenir l’esperit crític respecte al sistema educatiu és sa, sempre que es faci des de la comprensió, amb una intenció de millora, i sempre que se’n parli amb propietat. Deixant de banda altres crítiques al sistema educatiu actual, aquest article es centra en els llibres de text. Adoctrinen els llibres de text catalans? I si és el cas, amb quins valors?

Qui hagi llegit el currículum català de primària i secundària sabrà que és difícil citar-ne parts que justifiquin un qualificatiu tant fort i despectiu com “adoctrinador” quan els primers objectius educatius que cita esmenten la “pluralitat democràtica” (2015: 11) “el valor del diàleg, de la cooperació, de la solidaritat, del respecte als drets humans com a valors bàsics per a una ciutadania democràtica” (2015, article 3), i quan el text afirma que tant currículum com llibres de text “han de respectar els principis, valors, llibertats, drets i deures constitucionals i estatutaris” (2015: 16 i 20, 2015 Disposició Addicional, Quarta).

Per a contextualitzar el debat amb suficient precisió, però, cal tenir en compte que el Departament d’Educació no té competència per controlar els continguts dels llibres de text. A Europa conviuen diferents models, i mentre que en alguns països, com Alemanya, Croàcia, França o Polònia els Estats tenen sistemes d’aprovació dels llibres de text abans de que es puguin comercialitzar, en altres països, com Dinamarca, Finlàndia, Irlanda o Itàlia no hi ha cap mena de control previ. Aquest és el cas de Catalunya: el Departament d’Ensenyament no fa cap mena de supervisió sobre el que diuen les editorials, primant el dret a la llibertat d’expressió i el lliure mercat. S’hi pot estar d’acord o no – cada model té els seus avantatges i inconvenients – però aquest és el sistema vigent. Si els llibres són tendenciosos és perquè les editorials ho són. Responsabilitzar al Departament d’Ensenyament de la no neutralitat dels llibres de text demostra, més que res, un desconeixement de les competències dels diferents actors educatius.

I les editorials, són tendencioses? Ensenyen a pensar o ensenyen el que cal pensar? Per respondre, cal tenir en compte que les editorials tenen formes de fer diferents a l’hora d’elaborar els seus materials pedagògics. Alguns llibres tenen una coherència interna que demostra uns criteris consensuats d’estil i de continguts, mentre que en d’altres es poden reconèixer diferències entre capítol, fet que permet suposar la llibertat de càtedra dels diferents historiadors i historiadores que han escrit els llibres. Considerades en conjunt, però, sorprèn que les editorials no hagin reivindicat públicament la qualitat de les seves publicacions. Sens dubte, i aquesta és la primera conclusió d’un informe comparatiu dels llibres de text de ciències socials de 3r d’ESO, publicat enguany, els llibres de text es fan amb vocació de qualitat, i són suficientment plurals (2017: 123).

Vol dir això que els llibres de text ensenyen a pensar? L’esmentat informe aporta una dada no massa positiva respecte a la capacitat dels llibres de text de ciències socials a fer pensar sobre les problemàtiques tractades (per 3r ESO tracten aspectes de geografia i economia mundial i d’història dels segles XV a XVII). Segons l’informe, del conjunt d’exercicis demanats a l’alumnat, només un 4% demana a l’alumnat que argumenti la seva opinió personal, enfront del 91% d’activitats, que demana tasques d’elaboració de la informació (preguntes de comprensió lectora, elaboració d’un resum, d’un mapa mental, etc.). Vista aquesta dada, que s’ha de relativitzar amb la pràctica docent posterior que pot aportar una visió més crítica, no es pot dir que els llibres de text actuals fomentin especialment l’esperit crític que l’alumnat.

I quins valors transmeten? L’esmentat informe ha analitzat els valors de la pau, el desenvolupament equitatiu, la sensibilitat de gènere, l’estima a la diversitat, la cura pel medi ambient, i el respecte pels drets humans i la democràcia.

En termes generals, l’estudi comparatiu ha observat que els llibres de text paren prou atenció a la cura del medi ambient – força present en tots els llibres, especialment en el continguts relacionats amb la geografia i l’economia mundial – i el desenvolupament. Tot i que, en la opinió dels autors no es parla prou de desigualtats, la pobresa, les seves causes i conseqüències són un tema suficientment tractat, i s’aporten molts arguments a favor i en contra de la globalització.

Les perspectives més invisibilitzades són amb diferència la de diversitat i la de gènere, no només pels personatges històrics o actuals que s’hi citen (només un 7% de dones, només un 7% de no Europeus), sinó també per com es tracten certs temes als llibres.

En una etapa on s’ha de parlar d’economia mundial i de globalització, es troben a faltar, per exemple, visions altermundistes de països no occidentals, i projeccions de mapes mundials on Europa no en sigui sempre el centre. També sobta que encara s’utilitzin expressions com el “descobriment” d’Amèrica, o les cultures “pre-colombines”, amb un enfocament massa etnocèntric.

La perspectiva de gènere sobre l’economia (bretxa salarial entre homes i dones, sostres de vidre, treball femení precaritzat, no remuneració de les feines de cura, etc.) brillen per la seva absència als llibres de text.

 

 

 

 

 

 

 

 

Pel que fa a les perspectives de pau i de drets humans, les conclusions varien en funció dels llibres. Alguns autors aporten documentació prou crítica amb les guerres (mitjançant quadres o textos que en reflecteixen la destrucció), però en molts casos també, se n’invisibilitzen les conseqüències humanes: dels resultats d’una guerra se’n destaquen els canvis de frontera, sense fer esment a les morts o la destrucció. Pel que fa a les violacions de drets humans històriques o actuals, de nou, no se’n poden treure conclusions vàlides per a tots els llibres: un exemple significatiu és com alguns tracten les greus matances d’indígenes per part dels conqueridors a Sud i Centre Amèrica amb dades i descripcions, mentre que algun altre ho fa de forma molt més superficial, prioritzant dades sobre el nombre de canons i cavall de Pizarro abans d’aportar dades sobre les matances que aquests van provocar. En definitiva, els llibres de text de ciències socials no adoctrinen, però són perfectibles.

Les conclusions de l’informe es poden trobar condensades al següent resum infogràfic. L’Informe sencer ha estat elaborat pels investigadors Berta Maristany, Cécile Barbeito, Eduard Navarro, Júlia Fernández, Marc Díaz i Lucía Montobbio, i coordinat per Cécile Barbeito i Sandra Martínez.