07/06/10, 16 h, Sala de juntes
"Visió internacional de les carreres acadèmiques", jornada de recerca i acte de lliurament del Premi a la millor tesi doctoral en Sociologia del bienni 2007-2009. Organitza el Departament de Sociologia.

En què consisteix la teva feina?
La meva posició a Amnistia Internacional era la de ‘Refugee Caseworker'. Austràlia és un dels països amb una major rebuda de refugiats i per tant tenen un potent programa per a l'avaluació de sol·licitants d'asil. La meva feina tenia un caire ambivalent, de recerca per una banda i molt humà per una altra. Redactava informes sobre la situació dels drets humans en el país del qual provenia el nostre client (principalment, d'Àfrica i Àsia), amb el qual em relacionava en tot moment i assessorava al llarg del procés per l'obtenció d'estatus de refugiat. Per aquest motiu, era necessari contactar també amb agències externes o internes, com ACNUR, altres ONG's, el Ministeri d'Immigració australià, o amb el Secretariat Internacional d'Amnistia a Londres. Posteriorment, vaig passar a ser supervisora dels nous becaris i feia de primer contacte amb qualsevol persona que necessités informació sobre el procediment en sí o amb temes de refugiats en general. Tot això, mentre servia d'assistent del coordinador nacional dels refugiats a Amnistia Internacional a Austràlia.

Com vas accedir-hi?
Vaig fer un primer contacte amb la seu central d'Amnesty a Sidney expressant el meu interès. Els hi vaig enviar la meva carta de motivació i CV i posteriorment vaig passar un procés de selecció. Un cop atorgada la plaça, vaig començar a treballar immediatament.

Com valores la formació rebuda a la Facultat?
El motiu pel qual vaig iniciar els estudis, adquirir uns coneixements concrets que no tenia, ha estat acomplert i la formació, en aquest sentit acadèmic, és bona. Estic satisfeta i guardo molts bons records del professorat i companys. Quan vaig estar a l'estranger estudiant i vaig veure de quina manera participaven tots els estudiants a l'aula, em vaig avergonyir una mica del nostre sistema de prendre apunts i escoltar al professor, i em vaig adonar de tot allò que ens manca: major participació dels estudiants on s'estableixi un verdader debat a totes i cadascuna de les classes, millor organització del contingut de les assignatures, la utilització de tècniques d'ensenyament innovadores, emprar eines basades en la web... en tots aquests aspectes considero que estem a anys llum. Des de què em vaig llicenciar em sembla que les coses estan començant a canviar i tinc constància que en particular la nostra facultat està fent grans esforços per posar-se al nivell d'altres universitats. Tinc la convicció de que aquests esforços donaran bons resultats.

Com valores la Facultat des de la pràctica professional? Quines coses creus que es podrien millorar?
No hi ha pràcticament relació entre la pràctica professional i allò que s'aprèn a la facultat (més enllà dels coneixements purament teòrics), i això és un problema que crec s'hauria de corregir d'arrel. En primer lloc, crec que quan es potencia el foment del pensament individual dels estudiants, en el sentit que els estudiants participin més i donin la seva opinió basada en allò aprés, dóna com a resultat que el dia que es comenci a treballar s'és més autònom. Tinc la impressió que anar a la facultat és redueix a anar a classe quan hauria de ser un lloc on l'estudiant se senti motivat, on s'organitzin més xerrades i debats, on les institucions polítiques puguin fer arribar els seus punts de vista, on professors i estudiants interactuïn i es donin suport, en definitiva, on l'estudiant pugui aprendre més enllà del que ja està als llibres. Sona una mica utòpic, però tinc la certesa que és possible.

Quin consell donaries als futurs politòlegs i sociòlegs de la Facultat?
Tot i que la meva experiència en el camp professional és evidentment escassa, això és el que he après fins ara: anar a l'estranger t'obre moltes portes, i des d'un punt de vista humà i professional és una experiència molt enriquidora. Per això, és important estar al dia en el tema de les beques, hi ha multitud d'ofertes que passen desapercebudes! I com no sempre es té clar què és allò que es vol fer professionalment, l'experimentació és clau. En aquest sentit, cal atrevir-se i seguir l'instint de cadascú! Així mateix, treure el màxim profit del temps a la facultat: fer-hi a més d'amistats, bons contactes i involucrar-se en tot allò que els hi interessi.