En què consisteix la teva feina?
El primer que et diuen quan expliques que et vols
dedicar a la sociologia de la religió és
que no tindràs feina. Però, en una
societat com la nostra, l'assessorament i la formació
en la gestió de la diversitat religiosa
és més necessari que mai. I no només
en l'administració pública, sinó
també per part d'empreses que volen acostar-se
a nous perfils de client, o bé entitats
que volen respondre a les noves necessitats d'una
societat cada vegada més plural. La meva
feina consisteix en oferir solucions als reptes
que aquest àmbit planteja.
Com valores la formació rebuda
a la Facultat?
En general, haig de dir que n'estic molt satisfet.
La universitat et dóna una base molt sòlida,
sobre la qual després pots construir el
teu perfil amb molta seguretat. Potser caldria
matisar alguns continguts, o qüestionar el
pes que, sobre el conjunt de la carrera, tenen
algunes matèries. Però tampoc no
podem oblidar que una llicenciatura és
sols això, una llicenciatura, i no li podem
demanar més.
Com valores la Facultat des de la pràctica
professional? Quines coses creus que es podrien
millorar?
Tinc la sensació que el pas de la Facultat
al món laboral és excessivament
dràstic: durant la carrera, la relació
amb professionals de la sociologia de fora la
universitat era mínima. Alhora, un cop
llicenciat, i malgrat que es faci formació
continuada, la distància dels sociòlegs
amb la facultat no és gens beneficiosa,
tot i que el Col·legi és una bona
eina per a suavitzar aquesta situació.
Potser valdria la pena explorar fórmules
creatives per a apropar aquestes dues mancances
simbiòtiques.
Quin consell donaries als futurs politòlegs
i sociòlegs de la Facultat?
El primer, el més important, és
que s'especialitzin. I especialitzar-se no vol
dir cursar tants crèdits, perquè
al diploma hi digui: "Especialització:
sociologia del treball". Especialització
és buscar àmbits innovadors -com
més concrets, millor-, conèixer
qui hi treballa, quines institucions i empreses
hi participen, qui són les persones de
referència, parlar-hi... I, si s'és
a temps, procurar que els treballs de les assignatures
de la carrera ja tinguin la vista posada en aquest
objectiu. I, el segon, tenir cura de la xarxa
social. Conèixer, per exemple, quins són
els interessos de la resta de companys de classe,
i que ells coneguin els teus. I si surt l'oportunitat
de tirar endavant algun projecte amb altres companys,
no deixar-ho per a l'endemà.
|