Núm. 36 - 7 de febrer de 2011 - BUTLLETÍ EXTRAORDINARI
 
 
LA PROPOSTA DE NOU MODEL DE PLA DOCENT
 

El passat dilluns 31 de gener, l'equip de deganat va posar a consideració de la Junta de Facultat un projecte de nou model de Pla Docent per als Graus de Ciència Política i Gestió Pública i de Sociologia. Aquest model, que va obtenir un primer vist-i-plau majoritari, en cas de ser finalment aprovat, representaria un canvi de molta transcendència en els hàbits i rutines que hem seguit fins ara. L'abast dels canvis que introdueix el nou model de Pla Docent respon a la importància dels actuals desafiaments als quals ha de donar resposta un servei públic. I el primer de tots, el d'oferir la màxima qualitat educativa als estudiants. Com que un canvi d'aquestes característiques necessita, més enllà de la voluntat de l'equip de govern, el consens ampli de tota la Facultat, hem cregut convenient fer-ne una presentació completa per tal que tota la comunitat disposi de tota la informació, en faci un judici crític, s'evitin percepcions precipitades i errònies i, en definitiva, es puguin fer els suggeriments i les objeccions al deganat que es creguin oportunes.

  ELS PRINCIPIS DEL NOU MODEL
   
  L'entrada a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) ha suposat, primer, obrir la Facultat a una oferta d'estudis global que ens obliga a ser més competitius i, després, adaptar-nos a una metodologia docent homologada a tot l'àmbit europeu, que ens ha de permetre una més gran qualitat i uns millors resultats per tal de donar una resposta responsable als recursos públics que la societat ens confia. Cal, doncs, acomodar l'organització docent a aquestes noves exigències, sabent que la vella organització docent, pensada per a unes altres circumstàncies i metodologies, no ens permetria arribar al fons dels canvis que són necessaris.

Així doncs, els principis del model són tres:

  1. aconseguir una millora substantiva de la qualitat del treball i els resultats docents
  2. fer possible una més gran racionalitat organitzativa, i
  3. impulsar la conciliació d'horària entre vida acadèmica i vida personal
  1. La qualitat docent
  La millora de la qualitat docent, més enllà de ser un propòsit genèric sempre present a la nostra Facultat, actualment ha de respondre a dos nous reptes: un, el de la competitivitat creixent interna i externa -entre titulacions per tenir estudiants, però també entre professors per consolidar les seves carreres acadèmiques-, simplement pel fet d'estar situats en un espai educatiu global; i dos, el de l'obligació de donar comptes de com utilitzem els recursos públics i, en concret, de complir els objectius que ens exigeix el govern de Catalunya, la UAB i els que vam adquirir en la redacció dels nous Plans d'Estudis -taxes d'abandonament, rendiment i èxit, ratios alumnat/professorat, etc.-, sense els quals es posa en perill l'obtenció dels recursos materials i de recursos humans necessaris per desenvolupar en bones condicions la nostra responsabilitat social.
En particular, el nou model es proposa dues fites. En primer lloc, acomodar-nos a les exigències de les noves metodologies docents, que estableixen amb tota exactitud el temps de treball dels nostres estudiants i que es correspon al valor de les taxes que ells mateixos paguen i als recursos públics que completen els costos de la seva formació. És a dir, l'alumnat té el dret -i l'obligació- de destinar, per a un curs regular de 60 crèdits ECTS, una dedicació completa que correspon a 1500 h (37,5 hores en 40 setmanes). I el professorat, ha de dedicar el 40 per cent del seu temps de treball a la docència. El punt de partida és que hem d'abandonar definitivament la idea que els nostres estudis de Ciència Política i Gestió Pública i de Sociologia són de "segona categoria" i que, a diferència de les titulacions "serioses", les nostres es poden seguir amb una mitja dedicació horària i una "apretadeta" final quan s'acosten exàmens. No és, per tant, que desaparegui el torn de tarda, sinó que, d'acord amb el que sol ser la pràctica habitual a les universitats europees, s'acaba amb la mateixa idea de torns, també de matí. I, en qualsevol cas, tots sabem que no hi haurà augment de la qualitat en els resultats si no es garanteix més dedicació regular per part dels estudiants, i més disponibilitat i intensificació de la dedicació docent del propi professorat.
En segon lloc, el model vol donar una resposta honesta i amb possibilitats d'èxit a l'alumnat que es vol acollir a la via lenta. La via lenta és la fórmula adequada per a l'estudiant que no disposa d'un temps complet, bé sigui per raó de treball, però també de situacions personals específiques -cura de persones, incorporació tardana als estudis o altres-. Sabem prou bé que atesos els canvis en l'estructura del mercat laboral dels darrers anys, l'esquema "treball de matins i estudis de tarda" és cada vegada més residual entre els nostres estudiants i que es treballa, també, a les tardes, els caps de setmana o de manera intermitent. La via lenta, per tant, i a partir d'ara, serà possible seguir-la de manera planificada en horari de matí i en horari de tarda.
Analitzant els resultats acadèmics, hem constatat que, només a primer curs de grau, el 2009-2010, el model "horari de tardes" amb dedicació completa, multiplicava per tres els no presentats i disminuïa en més d'un quinze per cent el rendiment. Si tenim presents les noves normatives de permanència i avaluació, el cert és que amb l'actual model estaríem condemnant aquest perfil d'alumne de tarda a la seva progressiva eliminació del sistema sense haver-lo advertit convenientment de les noves dificultats. En canvi, el nou model vol garantir la possibilitat de vies lentes -de matí, de tarda, o altres modalitats- adaptades a les possibilitats reals d'aquest tipus d'alumnat sense posar en risc ni les seves expectatives de qualitat docent ni els possibles resultats que n'espera obtenir. La via lenta, això sí, ens obliga a una planificació docent no pas curs a curs, sinó estable per tal que sigui possible dissenyar-la en el mig termini amb totes les garanties de continuïtat. En qualsevol cas, seria un frau que, amb una actitud condescendent, enganyéssim els nostres estudiants sobre les possibilitats d'èxit acadèmic en el marc de l'exigència de qualitat que tenim l'obligació d'oferir per responsabilitat social, i encara més quan és un alumnat que està disposat a fer un esforç superior.
És també en aquest marc de més competitivitat internacional i d'exigència de qualitat, que el model proposa incorporar l'anglès com a llengua de docència de manera progressiva però decidida.
   
  2. La racionalitat organitzativa
  La nova metodologia docent fa del tot inviable mantenir els actuals empaquetaments de docència concentrats en quatre hores, cinc dies a la setmana. Les competències que s'han d'assolir a través de l'oferta docent inclouen no tan sols les que ofereixen els crèdits de classe teòrica a l'aula, sinó tot una sèrie d'altres fórmules docents -seminaris, pràctiques, tutories, conferències...-, així com el treball de grup o la utilització dels serveis de biblioteca, informàtica i altres. I això, necessàriament, obliga a l'alumnat i el professor a una permanència superior a la mateixa universitat, amb horaris esponjats i temps disponibles per a totes les activitats previstes a les Guies Docents.
 

Ja hem parlat, també, de la necessitat de plans docents estables per oferir la màxima seguretat en la planificació del treball dels estudiants -i també del professorat-, però cal considerar altres desafiaments que en els darrers anys ens han estat formulats pels mateixos estudiants, el professorat i l'administració econòmica o la gestió acadèmica. En primer lloc, el problema de la gran desigualtat en el nombre d'alumnes matriculats en els grups de matí i tarda respectivament, que repercuteix greument tant en les possibilitats d'un bon treball -per excés o per defecte del nombre d'alumnes- com a partir d'ara, també, en el càlcul de la dedicació docent del professorat. En segon lloc, cal considerar el problema de l'ocupació desigual dels espais docents segons horaris, amb sobreocupacions esporàdiques en uns casos i, encara pitjor, amb malbaratament sovintejat dels espais en molts altres.

També, en temps d'estretors de recursos docents, cal buscar una planificació que en racionalitzi l'ús, evitant els petits grups insostenibles o les redundàncies de classes magistrals on el nombre d'estudiants no és rellevant. Tot, per posar-ho al servei de la subdivisió dels grups-classe per a la realització de pràctiques i seminaris. En aquest sentit, el model fa una proposta als departament i unitats de la Facultat que puguin assumir sense dificultats afegides i sense produir sobrecàrregues en l'activitat docent del professorat.

  3. La conciliació horària
  Finalment, el model vol afavorir el respecte als criteris més generals de conciliació horària, evitant jornades inacabables i que no tan sols fan pensar en una reducció dels rendiments intel·lectuals, sinó també en la impossibilitat de disposar de temps per a la vida personal (activitats socials, de lleure, de lectura...) i familiar.
   
  ELS CRITERIS DEL NOU MODEL
  La resposta a totes aquestes exigències creiem que queden ben recollides en la proposta concreta que segueix. En el benentès, és clar, que ni els recursos ni el temps disponibles són il·limitats, i que les demandes particulars són tan variades que s'han de prioritzar les de caràcter més general, sabent que n'hi ha d'individuals que poden quedar menys ben ateses. En aquest sentit, som conscients que determinades situacions particulars s'hauran d'estudiar amb detall i que hauran de ser canalitzades a través d'una acció tutorial específica i amb solucions ad hoc. A mig termini, i tal com ja se'ns ha suggerit, es poden posar en marxa sistemes on-line de seguiment dels cursos i altres fórmules que les noves tecnologies fan accessibles a tothom.
  En definitiva, aquesta és la proposta de nou model de planificació docent:
  1. Es defineix un marc horari hàbil per als graus, cada dia de 9:00 del matí a 17:00 de la tarda
  2. S'estableixen tres franges horàries bàsiques, de dilluns a divendres,
    de 9:00 a 11:00
    de 11:00 a 13:00
    de 15:00 a 17:00
  3. Es prioritza la franja de 13:00 a 15:00 com a horari de tutories individualitzades, a més d'altres alternatives dins l'horari regular o fora d'aquest, si s'acorda amb l'estudiant
  4. A primer de grau -i, en la mesura del possible, a la resta de cursos-, es reserven els dimecres al matí per tal de planificar activitats que exigeixin sumar grups per conferències, visionats audiovisuals, etc., així com per a l'organització d'activitats complementàries del centre i d'iniciativa estudiantil
  5. A primer de grau s'ocuparà un espai de 17:00 a 19:00, un sol dia a la setmana, per tal de garantir la via lenta de tarda i encabir-hi tres assignatures de 2+2 hores. Esporàdicament, i per assegurar les compatibilitats en cursos de tercer de sociologia, s'haurà d'ocupar parcialment la franja de tarda fins a les 18:00
  6. S'estudiaran les circumstàncies específiques dels estudiants de grau que ja havien començat enguany en un torn de tarda per adaptar-se al nou model pel curs 2011-2012
  7. La via lenta de tarda pressuposa la disponibilitat de la franja horària de 17:00 a 19:00 per als treballs de grup i altres activitats que també hi ha previstes a la via lenta de matins
  8. Es mantenen quatre grups per primer de grau i dos per segon, amb horaris que eviten l'encavalcament d'assignatures per permetre que un mateix professor pugui fer més d'un grup. A tercer, hi haurà assignatures amb dos grups i amb un, i les optatives de quart només es desdoblaran quan així hi obligui la dimensió del grup
  9. Des del curs 2011-2012 es posa en funcionament el 3r i 4rt curs de grau, amb les lògiques adaptacions per fer-lo compatible amb l'extinció de les llicenciatures. S'anunciarà amb tota claredat quines assignatures es fan per darrera vegada per tal d'evitar improvisacions en la tria i facilitar les eleccions més adequades
  10. Es planifiquen els cursos 2011-2012 i 2012-2013, per tal d'establir les possibles vies lentes amb les corresponents alternances horàries a dos cursos vista
  11. El professorat de les assignatures que corresponguin a cursos de grau i de llicenciatura simultàniament, i mentre duri el procés d'extinció, tindran en compte les particularitats de cada situació, tant en l'acomodació del nombre de crèdits -incrementant o disminuint la càrrega del temari sobre l'alumne-, com en la forma d'avaluació que respecti els drets i deures de cada circumstància
  12. La disponibilitat del professorat per fer docència en anglès -que és previst que sigui incentivada en el càlcul de la seva dedicació docent- determinarà la possibilitat d'anar-ne estenent l'oferta, tant per poder atendre correctament els estudiants estrangers que es matriculen a la nostra facultat, com per familiaritzar els estudiants autòctons en l'ús d'aquesta llengua franca
  Totes aquestes i altres consideracions de més detall, i l'atenció a totes les observacions que es facin, ajudaran a minimitzar els inconvenients del canvi en la nova planificació docent, però a fer possible els grans avantatges que reportarà a tota la comunitat. Ara bé, per la responsabilitat que se'ns ha encomanat, també volem advertir dels enormes riscos d'actuar de manera conservadora, aferrant-nos al vell model i renunciant als canvis estructurals que aquí es proposen i que poden portar a la frustració de les expectatives que hem posat en el nou Pla d'Estudis i que poden fer impossible complir els compromisos que hem adquirit de millora dels resultats.
  A finals de febrer, i a partir de totes les observacions rebudes, es portarà a la Junta de Facultat per a sotmetre'l a aprovació definitiva el nou model amb els ajustaments i les cauteles que es considerin necessàries i possibles. En aquest sentit us demanem la màxima participació en la seva anàlisi i l'expressió directa o a través dels representants de cada estament dels problemes i virtuts que s'hi observin per tal de poder prendre entre tots la millor decisió possible.
   
  Gràcies per la vostra col·laboració
   
   
  Si ens voleu fer arribar alguna notícia que creieu interessant difondre a través del butlletí, envieu-nos-la a fcps.butlleti@uab.cat
  Si voleu opinar i aportar propostes per millorar el butlletí:   http://www.facebook.com/home.php#/profile.php?id=1317986979&ref=ts
  Si us voleu donar de baixa envieu un missatge a fcps.butlleti@uab.cat
 
   
       
2011 Universitat Autònoma de Barcelona