Fa poques setmanes ha mort Juan José Linz, el primer politòleg espanyol arrelat als Estats Units, on, des de la universitat de Yale, ha exercit un paper de primera importància en el desenvolupament de les ciències socials tal com les entenem avui.

Linz, nascut el 1926, és un dels membres del grup que, a partir dels anys 50, van promoure una nova manera d'entendre les nostres disciplines. Al costat de gent com Lipset (que va dirigir la seva tesi doctoral), Rokkan, Rose, Dogan, Blondel i uns pocs més, van posar en marxa un programa de refundació acadèmica, basat en uns pocs elements molt clarament definidors: el centre de la problemàtica és la interacció entre societat i política (no és casual que molts etiquetessin la seva activitat com sociologia política); prioritat a la investigació comparada; utilització tan àmplia com fos possible de dades empíriques; cooperació transatlàntica entre europeus i americans; creació de bases organitzatives i institucionals per a la disciplina (associacions internacionals, bancs de dades, consorcis); etc.

Al costat de la seva contribució acadèmica i investigadora, tenia una segona dimensió, de gran transcendència: el seu paper com a punt d'arribada per als joves espanyols (o una part d'ells) que s'iniciaven en les ciències socials mitjançant una estada als Estats Units. Des d'Amando de Miguel fins a Joan Font, passant per Xavier Cóller o centenars d'altres noms, Linz gaudia fent un paper a mig camí entre el promotor i el pare espiritual de la gent que s'iniciava en l'ofici (val a dir que, en canvi, molt pocs catalans van fer aquest itinerari; però això ja seria tema per un estudi sobre sociologia de la ciència).

Linz no era un exiliat: va marxar als US per què en el Madrid dels anys 40 era impossible fer una ciència social digna i rellevant. I de la mateixa manera que no seria just titllar-lo de franquista (al contrari: l'obsessió de Linz era com fer d'Espanya un país europeu normal), Linz tampoc va ser un antifranquista: malgrat alguns lloables intents dels últims dies, Linz no pot ser vist com un lluitador per la democràcia: la seva invenció del concepte de règim autoritari (que servia per evitar l'aplicació al franquisme del terme totalitari) o la seva anàlisi de les causes del fracàs de la IIª República (que ell xifrava en el tàndem fragmentació parlamentària / ineficàcia governamental) han estat molt influents en la configuració d'elements conservadors en el règim espanyol actual.

I cosa semblant passa amb la seva relació amb la "qüestió catalana", relació ambigua, marcada a la vegada per l'admiració davant un esforç col·lectiu capaç de generar a la vegada identitat i desenvolupament capitalista; i, simultàniament, inquietud pels perills de moviments "disgregadors" que això pogués generar.

L'amplitud i la complexitat del seu llegat es veuran, paradoxalment, accentuats per un element molt significatiu del seu treball intel·lectual: Linz no ha deixat cap llibre. El seu terreny preferit era el "paper", l'article de revista, el volum col·lectiu; probablement ell hi feia el capítol introductori, el marc teòric o les conclusions, o una mica de tot; però ha faltat l'obra de síntesi, en què un autor es confronta a una qüestió central i en dóna una visió personal.

La importància del seu treball és immensa i multiforme, i encara que no estigui exempt de crítiques, ha gaudit d'un reconeixement internacional únic entre els professionals de la seva disciplina a casa nostra. És, doncs, de justícia, que la Facultat li dediqui una sessió de reflexió i discussió, com la que tindrà lloc en les pròximes setmanes, amb la participació d'acadèmics de la casa que van treballar amb ell.

Joan Botella, Degà

El 30 d'octubre, des de les 09:00h del matí, es durà a terme en l'Ateneu Barcelonès (sala Verdaguer), una jornada sota el títol "Los Servicios de cuidados de larga duración. Retos de futuro ante el bienestar quotidiano", lligada al projecte "Nuevas Profesiones para la organización social del cuidado cotidiano" (PROFESOC), finançat per l'Instituto de la Mujer.

Organitzada pel Centre d'Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT), integrat a l'Institut d'Estudis de Treball (IET) de la UAB, i amb la col·laboració del Fons Social Europeu i el Ministeri de sanitat, serveis socials i igualtat.

L'assistència a la jornada és gratuïta, no obstant això, l'aforament és limitat pel que és necessari inscriure's enviant un e-mail a quit@uab.es o bé per telèfon al 93 5812405. Més informació aquí.

El 31 d'octubre a les 18:00h al Parlament de Catalunya, tindrà lloc una taula rodona sota el nom: "Pel vot als 16 anys", organitzada pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya..

Intervindran la Presidenta del Parlament Núria de Gispert, el President del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), Sergi Contreras, el Dr. Joan Botella, Catedràtic de Ciència Política de la UAB i per últim, el President de l'European Youth Forum, Peter Matjaši?.

El 7 de novembre arriba la Festa Major de la UAB, des del matí fins a la matinada!

Durant el dia, de 13h a 18h a la Plaça Cívica, hi haurà diverses activitats organitzades per grups culturals i col·lectius, i una fira d'entitats, serveis i col·lectius de la UAB.

Mentrestant, a la Rambla Nord, trobareu un munt de paradetes d'estudiants i col·lectius, juntament amb els Concerts d'Autònoma Actua FM, entre d'altres.

No t'ho pots perdre!!

Arriben les eleccions de la junta de la facultat, per primer cop únicament, a través de vot electrònic. Hi ha 15 vacants que podran accedir a representar els alumnes a la Junta de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia.

Consulta la informació al web i fes una ullada al calendari electoral!

Arriba la Festa Anual d'Amics de la UAB, organitzada any rere any des del 2001. Una trobada anual entre els socis de l'entitat, professors i doctorands que han destacat en l'àmbit universitari i membres de la societat civil, on com cada any, es lliuraran diversos diplomes, distintius i premis.

Els premis extraordinaris de doctorat del 2012-2013, el distintiu de plata als socis veterans que formen part de l'Associació des de fa 10 anys, i el premi col·lectiu UAB, que serà atorgat a la Fundació Autònoma Solidaria (FAS). A més, rebran el Premi Amic dels Amics: Dolors Lamarca, Joan-Ramon Laporte i Joaquim Nadal; i el Premi Universitat-Societat serà lliurat a María Jesús Izquierdo.

El 14 de novembre a les 19:30h a la Casa de Convalescència, la 13ª Festa Anual d'Amics de la UAB!

Entre el 18 i 20 d'octubre, es va dur a terme la I Trobada Estatal d'Estudiants, coorganitzada pel Consell d'Estudiants de la UAB (CEUAB) i l'Associació Estatal de Representants d'Estudiants (AERE).

Oberta a les universitats de l'estat i a la comunitat universitària, van comptar amb més d'una vintena de les cinquanta universitats públiques de l'estat espanyol i amb una assistència de més de seixanta persones.

Durant la jornada es van desenvolupar tres taules rodones: la primera, sobre la situació de la Universitat a Europa, la segona, sota el títol: l'educació, com a fàbrica de professionals?, per últim, la tercera, tractant l'Accés i Permanència en el Sistema Universitari Estatal. A més, els dies 21 i 22 d'octubre, van esdevenir les Jornades de Debat per part del Consell d'Estudiants Universitari de l'Estat (CEUNE).

Les activitats realitzades durant aquests dies van resultar un èxit i suposen un punt important pel treball de l'AERE, el CEUNE i el CEUAB.

La Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, ha publicat un petit reportatge que podreu veure a la pàgina oficial de Facebook.

Coincidint amb l'inici del nou curs acadèmic 2013/2014, el Servei de Biblioteques ha ampliat el web de Suport a l'Acreditació i Avaluació de la Recerca amb nous continguts d'interès per als professors i investigadors com a autors de producció científica.

L'objectiu principal d'aquestes pàgines és orientar els professors i investigadors per tal d'identificar i facilitar l'accés a les dades necessàries per omplir els formularis d'acreditacions, sexennis i trams de recerca d'ANECA, AQU i CNEAI.

Les interaccions a les xarxes socials per part de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, sorgeixen efecte. Augmenta el nombre de seguidors a les pàgines oficials de Facebook i Twitter en gairebé un centenar més de persones.

Una manera de reunir a totes les persones que s'interessen, formen o han format part de la Facultat!

Gràcies per fer-ho possible!