| |
| |
| |
| LA
NOSTRA BIBLIOTECA, LA
DE TOTS |
| |
|
En aquests dies es
compleixen els 25
anys de la inauguració
de la que coneixem
com "Biblioteca
de Ciències
Socials". I és
una peça tan
central i d'ús
tan habitual en la
nostra activitat,
que se'ns pot escapar
la significació
que va tenir, en aquells
moments, la seva creació.
Malgrat ser una universitat
de campus, l'Autònoma
havia aprofitat poc
les potencialitats
que es derivaven d'aquesta
condició. Les
inevitables tendències
localistes havien
portat a la creació
de biblioteques a
cadascuna de les facultats
que integraven la
primera UAB; això
era millor, segurament,
que la situació
de la Universitat
de Barcelona, on predominaven
les biblioteques de
departament (per no
dir les biblioteques
de catedràtic);
però no facilitava
les potencials economies
d'escala que el campus
permetia, i no assegurava
evitar racionalitats
com duplicacions,
absències,
etc.
De manera que Economia
tenia la seva biblioteca,
Dret la seva i Ciències
de la Informació
(com es denominava
aleshores la facultat
de Comunicació),
la seva. I sociòlegs
i politòlegs
tenien llibres i revistes
a alguna, o algunes,
de les tres. Expliquen
els més antics
de la casa que va
ser precisament la
creació de
la facultat de Polítiques
i Sociologia la que
va plantejar clarament
el problema que ara
es podria presentar:
enviaríem els
alumnes a estudiar
a alguna de les altres
tres? Els investigadors
haurien de seguir
voltant entre elles?
O bé se'n crearia
una de nova i específica?
I què passaria
amb els fons bibliogràfics
existents a les anteriors:
es repartirien, o
seguirien les coses
com estaven?
Com passa sovint,
la solució
òbvia estava
allà mateix,
però costava
veure-la, i a més
anava en contra de
les visions predominants
en les facultats tradicionals:
van haver de ser el
rectorat de l'època
i la gerència
els que generessin
la idea de la possible
integració
de les diverses estructures
en una sola, compartint
espais, fons i personal,
i permetent un ús
molt més còmode
per a tots els usuaris,
economies d'escala,
serveis addicionals,
etc. Estalviem ara
els detalls: en poc
més d'un any
es va cobrir l'immens
espai obert entre
la facultat de Dret
i la d'Economia, sobrevolant
i respectant el bar/restaurant
que existia aleshores
(en l'espai que avui
ocupa la sala de lectura).
Posteriorment la biblioteca
s'ampliaria, ocupant
els espais del bar/restaurant,
i generant espais
addicionals soterrats
per al dipòsit
d'obres.
Avui les coses han
canviat dràsticament.
La biblioteca ja no
és un espai
físic, on s'emmagatzemen
i es poden consultar
els llibres o les
revistes, sinó
que és un centre
de serveis, que posa
a l'abast dels usuaris
els títols
o articles, o altres
materials, que necessiten,
estiguin físicament
a la nostra universitat
o no. Podem llegir
els materials des
de casa, des del despatx,
des de l'aula o des
del tren; l'edifici,
l'estructura, segueix
existint però
té un altre
sentit: s'adapta a
necessitats noves
dels usuaris, ha de
permetre sales de
treball on grups d'alumnes
puguin preparar les
feines encarregades
(el que vol dir que
la vella regla del
silenci immutable
ja no és ben
bé del cas
!), ha de preocupar-se
per formar tots els
usuaris, joves o grans,
en la utilització
de nous programaris
o dels nous recursos
que el canvi tecnològic
permet, etc.
No sé si algú
com el vell Borges
reconeixeria una biblioteca
com la nostra; però
quedaria fascinat
i es sentiria finalment
com a casa si conegués
les possibilitats
que ens ofereix, els
múltiples recursos
que s'hi troben, o
els serveis "a
mida" que el
personal de la biblioteca
elabora i posa a l'abast
de tota la comunitat.
Els "blogs"
especialitzats temàticament
que prepara el personal
de la biblioteca (que
inclouen des de textos
fins a convocatòries,
passant per gràfics,
entrevistes o acudits)
són una mostra
especialment significativa
d'aquesta nova definició
del model d'una biblioteca
universitària
i dels serveis que
ha de prestar a tota
la comunitat.
Per tant, a fer-la
servir! I recordeu
desitjar un feliç
aniversari a la gent
que hi treballa
Joan Botella, Degà
|
|
|
| |
|
|
| |
 |
ÉS
NOTÍCIA
|
| |
|
| |
RESULTATS
ELECCIONS A JUNTA DE FACULTAT 2013 |
| |
|
|

|
La passada setmana
es van dur a terme
les Eleccions a Junta
de la Facultat 2013
per escollir els 15
membres representants
del sector C. Els
resultats
provisionals ens mostren
una participació
de 210 electors d'un
total de 1156, per
tant, d'un 18,17%.
Les candidatures
més votades
superen els 114 vots,
enfront dels 38 de
la candidatura menys
votada. Els 15 representats
escollits han sigut
els 15 presentats
sota la candidatura
Assemblea de Polítiques
i Sociologia.
Podreu veure les
dades dels resultats
de les eleccions a
la web de la Facultat,
a la pantalla situada
a Gestió Acadèmica
i impreses als panells.
Des de la Facultat
de Ciències
Polítiques
i Sociologia volem
agrair la participació
de tots i totes!
|
|
|
| |
JOAN
MIQUEL VERD, NOU DIRECTOR DEL QUIT |
| |
|
|
|
El Centre d'Estudis
Sociològics
sobre la Vida Quotidiana
i el Treball (QUIT),
va començar
les seves activitats
l'any 1989 i es va
constituir dos anys
mes tard com un grup
de recerca, transformant-se
en 2011, en l'Institut
d'Estudis del Treball,
al sumar-se-li altres
grups de recerca de
la UAB i diversos
investigadors a títol
individual.
Des de la seva constitució
com a grup de recerca,
Fausto Miguélez
ha estat al capdavant
del grup, de manera
activa, enèrgica
i sempre plenament
dedicat a la recerca.
La seva jubilació
planteja que hagi
de deixar la direcció
del QUIT, fet pel
qual el passat 31
d'octubre va ser escollit
per prendre el relleu,
Joan Miquel Verd,
professor de Sociologia
i de Mètodes
d'Investigació,
i membre del QUIT
del Departament de
Sociologia de la UAB.
Ens congratulem molt
sincerament de que
sigui el nou director
del QUIT.
|
|
|
| |
PREMI
UNIVERSITAT-SOCIETAT A MARIA JESÚS
IZQUIERDO |
| |
|
|
(font
web
Amics de la UAB)
|
El passat 14 de novembre
a la Festa Anual de
l'Associació
Amics
de la UAB, Maria
Jesús Izquierdo,
professora de Teoria
Sociològica
a la UAB, doctora
en economia, fundadora
del Grup d'Estudis
Sobre Sentiments,
Emocions i Societat
(GESES), i autora
de múltiples
investigacions i obres,
va rebre el premi
Universitat-Societat.
La seva lluita contra
les desigualtats i
per una democràcia
participativa ha estat
latent i significativa
en la seva trajectòria.
Fet pel qual, ha investigat
fonamentalment entorn
la desigualtat entre
homes i dones, l'estructura
i agencia en els maltractaments
i l'ètica de
gènere i economia,
lluites molt importants
per la nostra societat
i que suposen avui
dia encara grans reptes.
Podeu veure el vídeo
de l'entrega del premi
al Facebook
oficial de la Facultat!
!
|
|
|
| |
CONVOCATÒRIA AJUTS PER L'APRENENTATGE
D'IDIOMES PER ESTUDIANTS QUE FAN
PRÀCTIQUES CURRICULARS A
L'ESTRANGER (2013) |
| |
|
|

|
El 5 de desembre
finalitza el termini
de la segona convocatòria
per sol·licitar
la beca d'ajuts per
l'aprenentatge d'idiomes
per estudiants que
fan pràctiques
curriculars a l'estranger
(2013).
Destinada a tots
aquells estudiants
de grau, de màster
oficial o de doctorat
matriculats a qualsevol
centre pertanyent
a la UAB durant el
curs 2012-2013, que
siguin beneficiaris
d'un ajut Erasmus
Pràctiques
o d'altres pràctiques
curriculars a l'estranger
gestionades pels centres
o departaments de
la UAB i hagin superat
un curs de llengües
estrangeres durant
els cursos 2011-2012
o 2012-2013.
Les sol·licituds
s'han de presentar
al Registre General
de la UAB. Podeu consultar
més
informació.
|
|
|
| |
LA
BIBLIOTECA DE CIÈNCIES SOCIALS
CELEBRA 25 ANYS |
| |
|
|

|
Aquest mes de novembre
la Biblioteca de Ciències
Socials celebra el
seu 25è aniversari,
fet pel qual s'ha
organitzat una exposició
virtual i presencial,
la inauguració
de la qual va tenir
lloc el passat 19
de novembre.
La presentació
de l'acte va anar
a càrrec de
Judith Solé
Resina, Secretària
General de la UAB.
També hi van
comparèixer
Joan Ramon Gómez
Escofet, director
del Servei de Biblioteques,
Salvador Cardús
Ros en la seva condició
de primer coordinador
de la biblioteca i
Montserrat Catafal
Benito, actualment
cap de la Biblioteca
de Ciències
Socials.
L'exposició
presencial a càrrec
de Josep Vicens-i-Planagumà,
reconstrueix d'una
forma al·legòrica
el punt d'inflexió
en que es troben els
serveis bibliotecaris:
entre la biblioteca
basada en el paper,
i la nova biblioteca
digital, que podeu
veure tant a l'exterior
com a l'interior de
la biblioteca.
A través de
l'exposició
virtual es pot
fer un recorregut
per la seva història,
des del seu origen
fins al present, dels
fons en paper a les
col·leccions
digitals, de la consulta
presencial a la biblioteca
2.0.
|
|
|
| |
JORNADA
INTERNACIONAL DE NICOLAU MAQUIAVEL
"EL PRÍNCEP FA 500 ANYS" |
| |
|
|
El pròxim
2 de desembre es durà
a terme per diversos
especialistes una
Jornada Internacional
dedicada a la celebració
dels 500 anys d'El
Príncep de
Nicolau Maquiavel.
Organitzada per Rosa
Rius, Blanca Llorca
i Marcelo Barbuto
del Departament d'Història
de la Filosofia, Estètica
i Filosofia de la
Cultura de la Facultat
de Filosofia de la
Universitat de Barcelona,
amb la col·laboració
del Centre de Cultura
Contemporània
de Barcelona, començarà
a les 10h al Seminari
de Filosofa de la
facultat organitzadora.
Es recomana inscriure's
abans del 29 de novembre
enviant un e-mail.
Més informació
sobre la jornada.
|
|
|
| |
SONDEIG
OPINIÓ CATALUNYA 2013 |
| |
|
|
|
L'Institut de Ciències
Polítiques
i Socials adscrit
a la Universitat Autònoma
de Barcelona, va fer
públic el Sondeig
d'Opinió a
Catalunya 2013, dut
a terme des de 1989.
Aquest reflecteix
l'opinió de
la ciutadania en diversos
temes relacionats
amb la cultura política
catalana i les seves
actituds envers la
política.
Podeu consultar i
descarregar els resultats
aquí.
|
|
|
| |
|
|
| |
Si
ens voleu fer arribar alguna notícia
que creieu interessant difondre
a través del butlletí,
envieu-nos-la a fcps.butlleti@uab.cat |
| |
Si
voleu opinar i aportar propostes
per millorar el butlletí:
http://www.facebook.com/home.php#/profile.php?id=1317986979&ref=ts
|
| |
Si
us voleu donar de baixa envieu un
missatge a fcps.butlleti@uab.cat |
|
|
|
|
|
 |
| |
| |
| AGENDA |
| |
|
28/11/2013,
18:00 h, Seu de la Direcció General de
Joventut
"Salut, crisi i joves: més
enllà dels estils de vida", conferència
a càrrec de Josep Lluís Espluga
i Àlex Boso, dins del cicle
"A contracorrent. L'ìmpacte de la
crisi en les trajectòries juvenils",
organitzat per la Direcció General de Joventut.
|
| |
|
02/12/2013,
10:00 h, Seminari de Filosofia UB
"El príncep fa 500 anys",
Jornada
internacional sobre Nicolau Maquiavel, organitzada
per Rosa Rius, Blanca Llorca i Marcelo Barbuto
amb la col·laboració del CCCB. Inscripcions
fins el 29 de novembre.
|
| |
|
03/12/2013,
19:30 h, CCCB
"El repte energètic,
un repte social i econòmic", a càrrec
de Jeroen van den Bergh i presentat per Mònica
López Ferrado, dins dels Debats
ICREA-CCCB sobre "Reptes energètics:
Present i futur". Entrada lliure. Places
limitades.
|
| |
|
04/12/2013,
18:00 h, Seu de la Direcció General de
Joventut
"L'anàlisi de les transicions
juvenils des de la perspectiva de gènere",
conferència a càrrec de Sara Moreno,
dins del cicle
"A contracorrent. L'ìmpacte de la
crisi en les trajectòries juvenils",
organitzat per la Direcció General de Joventut.
|
| |
|
04/12/2013,
19:30 h, CCCB
"Això no està
a la venda!. Els límits morals del mercat",
conferència a càrrecs de Michael
J.Sandel, modera Marina Garcés. Entrada
3€, consultar bonificacions.
|
| |
|
|
|
EL PERFIL
|
| |
 |
Myriam Ros
es llicencià en Ciències Polítiques
i de l'Administració en la promoció
de 2008.
|
|
Ha fet estudis de postgrau a
la Universitat de Pisa (Itàlia). També
ha treballat com a Export manager Actualment treballa
com Responsable de Gestio Accademica de Doctorat
a IMT Alti Studi Lucca (Itàlia).
|
| |
|
En què consisteix la teva feina?
Treballo IMT, Institut d'Estudis Avançats
de Lucca (Itàlia). IMT és una universitat
de recerca dins del sistema d'educació
superior pública italiana. Com institut
d'estudis avançats, IMT compta amb investigadors
que duen a terme la investigació a alt
nivell científic, donant lloc al desenvolupament
de nous coneixements. El Campus di IMT està
especialment dissenyat per fomentar la presència
contínua de professors visitants que contribueixen
a crear un ambient estimulant i intel·lectualment
viu. Alhora, IMT és també un institut
de tecnologia on es duen a terme nombrosos projectes
de recerca per aplicar els resultats científics
d'avantguarda per resoldre problemes d'interès
econòmic, industrial i social. Els pilars
del model de recerca de l'institut són
les seves unitats temàtiques d'investigació.
El paper institucional de l'IMT és també
el d'una universitat de postgrau. El programa
de doctorat multidisciplinari de IMT, organitzat
en diversos currículums d'especialització,
promou la plena integració de la investigació
i l'educació.
Jo m'encarrego de la coordinació i direcció
de la gestio accademica dels estudis de Doctorat;
des de l'activació de nous cicles i estudis
de recerca ( a traves de la programació,
projectació i parers dels òrgans
de govern), fins al procés de selecció
de nous estudiants de doctorat i el seguiment
i projectació de les activitats d'ensenyament
i recerca.
Com vas accedir-hi?
Hi vaig accedir mitjançant unes oposicions
per una plaça per contracte a projecte
al 2010. Després de tres anys, a principis
del 2013, vaig guanyar la plaça indefinida,
sempre mitjançant oposicions, per la Coordinació
dels estudis de Doctorat.
Com valores la formació rebuda
a la Facultat?
La meva experiència personal va ser positiva.
Havent estudiat en altres països, veient
realitats acadèmiques tan diferents, i
treballant en una universitat estrangera, valoro
molt positivament el gran ventall d'oferta didàctica,
en quant es possible sortir de la llicenciatura
amb una gran base teòrica i multidisciplinària.
El fet de tenir assignatures que van des del dret,
fins a la demografia, de l'estadística
fins al pensament polític, dóna
la capacitat a l'estudiant de poder introduir-se
en diferents àmbits laborals/vitals.
Com valores la Facultat des de la pràctica
professional? Quines coses creus que es podrien
millorar?
Personalment, no vaig fer les pràctiques
professionals ja que durant tota la llicenciatura
vaig treballar a les tardes i aquestes van ser
convalidades.
Tot i això, crec que es podria millorar
l'aspecte del "què fer després
de la llicenciatura". Tot i que l'ensenyament
et dóna una bona base, crec que és
necessari el monitoratge del personal docent o
d'experts per introduir l'estudiant en el món
"real", en les relacions i en com aplicar
tot el que s'aprèn a la facultat.
En l'àmbit de polítiques, considero
que és important fomentar la recerca personal
de l'estudiant, aprofundir en el problem solving,
i sobretot la simulació de presa de posicions
en el marc d'assemblees internacionals, institucions
europees, departaments i/o institucions públiques,
etc..
Quin consell donaries als futurs politòlegs
i sociòlegs de la Facultat?
Que no perdin mai les ganes de saber i conèixer.
Que no tot el que s'aprèn a la carrera
s'ha de prendre com un absolut, ja que la gran
sort que tenim els politòlegs és
la capacitat d'adaptació a diferents escenaris.
La nostra carrera no dona una clara sortida professional,
està en un mateix crear-se-la. Aquest fet
pot portar a la desorientació però
amb esforç i voluntat tot surt endavant.
Si voleu contactar amb la Myriam podeu fer-ho
a ros.myriam@gmail.com
|
| |
| |
|
ENLLAÇOS
|
| |

La facultat de Ciències Polítiques
i Sociologia a les xarxes socials! No t'ho perdis!
Fes-te fan a facebook
o segueix-nos a twitter!
Si ets exalumne de la Facultat de Ciències
Polítiques i Sociologia de la UAB, registra't
al Directori
de graduats i graduades!
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|