…TORNEM –HI…
Quan Fray Luis de Lleó va sortir de la presó on l’havia tancat la Inquisició durant cinc anys i va poder tornar a la universitat de Salamanca, la llegenda diu que va començar la primera classe amb les paraules “ Decíamos ayer …”.
De manera semblant ens hem de mirar el projecte de Decret del govern central, que vol regular l’estructura dels estudis universitaris, introduïnt un canvi sustancial: els Graus passarien a durar 3 anys, en lloc dels 4 actuals (excepte en aquells àmbits en què per compromisos internacionals s’ha fixat una durada superior). A la inversa, podrien haver-hi estudis de Master d’una durada de 2 anys, al costat d’altres que es podrien mantenir en l’actual durada d’un any.
Resumint, en una fòrmula una mica cabalística: estariem a punt de passar d’un esquema de “4 + 1” a un esquema de “3 + 2”.
Això no és nou. Quan, fa 10 anys, es va posar en marxa l’adaptació a l’Espai Europeu d’Eduació Superior, les universitats catalanes es van manifestar a favor d’un esquema d’aquest tipus. Això ens aproximaria a la pauta dominant a Europa, de Graus de 3 anys, que es completen després amb una varietat d’ofertes de post-grau, de durades variables, que es poden acumular, que es poden cursar al llarg de diverses etapes de la vida de les persones, etc.
La solució espanyola, la dels Graus de 4 anys, no va ser bona, per què s’allunyava d’aquesta lògica europea, i per què es va adoptar per males motivacions: salvar els interessos més cegament conservadors, comprimir els anteriors plans d’estudis en menys temps, assegurar les ventes dels manuals acadèmics a l’ús, etc. etc.
Però no és segur que la reaparició del “3 + 2” sigui un encert. Primer, per què en processos decisionals com aquests, l’encert del moment és una variable clau: hi va haver una oportunitat, es va deixar perdre, i ara les coses no són iguals. Segon, per què obliga, de nou, a remenar els plans d’estudis, a identificar quines matèries són bàsiques, necessàries, i-m-p-r-e-s-c-i-n-d-i-b-l-e-s … I en educació, l’estabilitat és una virtut.
I tercer per la tècnica adoptada pel Ministeri: el canvi no és obligatori; les universitats que vulguin poden fer-ho. De manera que el Ministeri es renta les mans, allò que passi no serà la seva culpa, sinó culpa de les universitats. I aquestes què faran? No cal ser un àguila per imaginar que es produirà una competència a la baixa: quan una universitat imparteixi, per posar un exemple imaginari, un Grau en Papirofléxia en 3 anys, les altres es veuran obligades a fer el mateix, ja que si no ho fan corren el risc d’una fugida massiva dels seus alumnes cap a la universitat que ofereixi aquest títol amb menors costos ( i això, donats els preus actuals de matrícula, no és poca cosa).
Cal tèmer que altres universitats del nostre entorn, privades i públiques, es proposin aprofitar ràpidament la universitat; els rumors posen noms i sigles que no cal detallar, però que suggereixen que ja s’hi han posat a treballar.
Però sigui com sigui, es tracta d’un repte de gran trascendència. I serà necessari posar-s’hi: tenim l’avantatge comparatiu de ser l’única facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de Catalunya, cosa que ens permet jugar cartes que altres no tenen, o bé pensar en una articulació més rica i flexible de programes de Màster i la seva relació amb els programes de Grau de la nostra facultat o d’altres.
Ara bé: si hem de fer-ho, aleshores intentem fer-ho bé. Intentem sentir totes les veus, aprofitar tota la informació disponible, fer valdre la nostra experiència acumulada, i centrem la discussió en els requisits de la millor formació possible pels estudiants. Això no es pot fer de manera ràpida ni improvisada; requerirà una àmplia circulació d’informació, una completa recollida de dades i propostes. Si ho fem bé, pot ser un procés apassionant, del què sortim amb transformacions significatives, aprofundint en la linia d’experiències dels últims anys (com els dobles graus, els minors, la reorganització dels masters, etc.).
Joan Botella, Degà
Cultura a cop de subvenció
El primer seminari de sociologia de la cultura es va convertir en un interessant i obert fòrum de discussió sobre temes de recerca relacionats amb la cultura.
Les infraestructures del nostre país es posen a debat
L’adequació de les xarxes de transport a les necessitats reals de la societat està en discussió. Considereu que es podrien invertir d’una altra manera els recursos públics? De vegades hi ha altres factors que influeixen massa en la presa de decisions? El proper 6 de novembre totes aquestes qüestions es debaten a Sabadell.
Llibre sobre la vinculació entre l’oferta d’educació i el mercat laboral
El catedràtic de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Jordi Planas, actualment Profesor Huésped al CUCEA de la Universidad de Guadalajara (MX), ha publicat “Adecuar la oferta de educación al mercado de trabajo. ¿Es posible?”.
“Innovació i privacitat en les generacions futures”
La comunitat digital pren cada cop més consciència sobre les qüestions relacionades amb la privacitat i el dret a l’oblit. Hugh Forrest, un prestigiós especialista en la matèria, reflexionarà, el proper 4 de novembre, com privacitat i innovació, que semblen conceptes bastant oposats, aniran molt lligats en el futur.
Nou numero de la revista de Sociologia ‘Papers’
La publicació trimestral del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona treu la quarta publicació d’aquest 2014. En aquest cas és un monogràfic sobre Raymond Boudon, un dels grans noms de la sociologia de l’individu.
ENTREVISTA
Patricia Correa és llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració des del 2008. Posteriorment, va fer a la UAB el Màster “Pensar i governar les societat complexes” i cursa Estudis de Doctorat en Ciència Política. Ha treballat com a Becària Predoctoral al Departament de Ciència Política de la UAB. Actualment finalitza la seva tesis doctoral a la UAB i és membre del GREP (“Élites y partidos políticos”).
- En què consisteix la teva feina? Com vas accedir-hi?
La feina d’algú que fa recerca consisteix en recopilar i analitzar la informació necessària, tant teòrica com empírica, per a desenvolupar la teva contribució a la Ciència Política. Sempre havia estat interessada en el món acadèmic i quan vaig decidir fer el doctorat em vaig posar en contacte amb Montse Baras, que dirigia el GREP, per a demanar-li assessorament. Va acceptar ser la meva directora de tesis i vam iniciar una col•laboració investigadora.
- Com valores la formació rebuda a la Facultat?
La formació de la nostra facultat és més bona del que nosaltres pensem. Sobretot en l’àmbit d’anàlisi política, que va ser en el em vaig especialitzar. És una formació molt rica, et dóna les eines teòriques i pràctiques necessàries per a poder aprofundir-hi posteriorment, cadascú en el seu camp d’especialització. Potser hauríem de millorar la formació metodològica.
- Com veus la Facultat des de la pràctica professional, quines coses creus que es podrien millorar?
Les meves pràctiques professionals les vaig fer al CEDOC (Centre Documental de la Comunicació). La feina consistia bàsicament en tasques de recopilació i anàlisi inicial d’una part de la recerca que feia el director del centre. En aquell moment s’estudiaven les executives dels partits polítics, així que per a mi va ser molt interessant. Crec que la col•laboració amb grups de recerca, com a part de les pràctiques, és molt positiva.
- Quin/s consell/s donaries als futurs politòlegs i sociòlegs de la Facultat?
Un bon domini de l’anglès i coneixements d’alguna altra llengua estrangera; interès i voluntat per qüestionar-se tot allò que aprenen i havien après; aprofitar les hores de tutories i tenir curiositat per aprofundir els coneixements més enllà del programa de l’assignatura en qüestió, sobretot si està relacionada amb el que volen fer en un futur.
Agenda
29/10/2014, de 10 a 14h: Facultat de Ciències de la Comunicació
“Saps com fer una bona presentació o pitching”, a càrrec de Sergi Mora, Coach Professional. Jornades d’orientació Professional organitzades per la UAB, Treball Campus i UABEmprèn. L'acte es celebrara a l'Aula 9 de la Facultat de Ciències de la Comunicació.
Més informació.
La Fundació Autònoma Solidària inaugurarà el curs de voluntariat universitari 2014-2015 amb un acte obert a tota la comunitat universitària.
El programa de l'acte està pendent de determinar.
Més informació.
30/10/14: Institut de Ciències Polítiques i Socials
"Estratègia de Seguretat Nacional: un instrument d'equilibri, cohesió social, nous drets i seguretat". La jornada es celebrarà a l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), al carrer Mallorca 244, ppal.
31/10/14, 17:30 hores: Auditori Pati Manning
L'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) celebra l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2014-2015 amb el debat "Una visió polièdrica de la societat".
La FAS (Fundació Autònoma Solidària) obre la convocatòria de les Beques Impuls 2013-2014 que van adreçades a estudiants amb discapacitat en situació de dependència de la UAB.
