Els llibres i la universitat

Deixeu-nos posar-vos en antecedents: fa uns anys una entitat denominada CEDRO va demandar judicialment algunes universitats, entre les quals la UAB. CEDRO afirma ser l’entitat encarregada de gestionar els drets d’autor i de propietat comercial dels llibres publicats a Espanya. I, com a tal, reclamava  una quantia a les universitats, per posar a l’abast dels seus alumnes llibres els drets dels quals eren gestionats per CEDRO.

La cosa mai ha estat del tot clara. Per exemple, CEDRO no ha proporcionat mai la relació dels títols, autors o editorials que representa; tampoc ha estat massa clar a què es referia: els textos accesibles a les biblioteques? Els que algun professor pugui haver posat a la xarxa per fer-los accesibles als seus alumnes?

De fet, ja feia temps que la UAB havia imposat límits a la possibilitat de fotocopiar textos als serveis de reprografia presents al campus: era evident que es podien produir abusos que no s’havien de permetre. No hi fa res: un jutjat mercantil de Barcelona va entendre que les universitats públiques es lucren (SIC) posant textos aliens a l’abast dels alumnes, de manera que va condemnar la UAB a indemnitzar CEDRO. I la UAB, entenent raonablement que no és una entitat amb ànim de lucre, i que no és possible formar historiadors, sociòlogues o juristes sense facilitar l’accés dels alumnes a llibres, va presentar recurs davant l’audiència provincial.

La setmana passada, l’Audiència ha dictat una sentència asombrosa: no solament confirma el raonament del tribunal d’instància sobre la natura “comercial” de l’activitat de les universitats públiques, sinó que ha augmentat la condemna a la UAB, qui ara hauria d’indemnitzar CEDRO amb la quantitat de tres milions d’euros. Heu llegit bé: 3.000.000 Euros. Probablement l’objectiu de CEDRO és imposar un canon a les universitats: una certa quantitat per alumne matriculat, una espècie de peatge emparat judicialment, vinculat a l’ús de llibres en el procés formatiu.

Però qui és CEDRO? I aquí comencen les sospites: qui firma aquest text és coautor d’alguns textos utilitzats amb més o menys èxit en la formació d’estudiants universitaris. Doncs bé: CEDRO mai m’ha liquidat ni un cèntim. En això, CEDRO aconseguiria encara superar a la baixa el récord de la polèmica SGAE: al menys, la SGAE té un local, organitza activitats i liquida mensualment quantitats econòmiques més o menys considerables a compositors i intèrprets musicals. Encara més: en la inflació editorial que viu el nostre país (on es publiquen més de 100 títols diferents cada dia), les novetats estan pocs dies o setmanes a les llibreries, i acte seguit desapareixen, exhaurint-se ràpidament i passant a ser introbables. I això li passa tant a la literatura comercial més fugidissa com als assajos rellevants, als llibres que fan opinió, a les obres que poden tenir interés per als alumnes.

CEDRO no vol resoldre aquest problema; no vol facilitar un accés regular a les obres descatalogades. Amb major o menor reconeixement judicial, CEDRO es comporta com una banda d’assaltants de camins, que vol percebre un cànon per cada alumne universitari espanyol; i penseu que n’hi ha 1.600.000 … I a més cal tèmer les conseqüències: davant dels riscos financers evidents per les universitats  que això comporta, es pot accentuar la tendència ja visible a erradicar els llibres del procés formatiu. N’hi hauria prou amb apunts, articles recents i “papers” més o menys acabats. En els moments en què s’acaba d’aprovar (i amb gran polèmica) la llei de Propietat Intel.lectual, cal tèmer una ofensiva de qualsevol productor de materials escrits, gràfics o audiovisuals, buscant obtenir una renda fàcil sobre la base de perseguir judicialment, o d’amenaçar de fer-ho, unes entitats a la vegada tan rellevants i tan precàries com les universitats públiques.

Creieu que alguna de les múltiples autoritats administratives que actuen sobre el sistema universitari – Ministerio, Conselleria, agències diverses d’avaluació … - s’ha sentit concernida per aquesta història i ha intervingut en suport de les universitats públiques? Doncs simplement no. Preneu-ne nota.
                                                             
Joan Botella, Degà
 

 

Daniele Pèrico ens posa al dia sobre la Unió Europea

El passat 4 de novembre, Daniele Pèrico, excònsul d’Itàlia a Barcelona, va explicar a la Sala de Graus de la Facultat l’agenda actual de la Unió Europea, en un moment en que la comunitat política europea es vist amb cert recel des de diferents sectors de l’opinió pública. Més informació

 

 

Anàlisi dels resultats electorals dels EUA i les campanyes electorals

El professor John Hudak oferirà el 13 de novembre, a Ciències Polítiques i Sociologia, una conferència sobre els resultats electorals legislatius dels EUA i les campanyes electorals. Hudak ha estat reconegut per l'Associació Americana de Ciència Política. Més informació

 

 

L’inseparable vincle entre Catalunya i la immigració

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) acull el proper dilluns 17 de novembre la presentació del llibre “Catalunya al mirall de la immigració”, del demògraf Andreu Domingo, amb la intenció de realitzar un debat que desmunti tòpics i ofereixi a partir de la geografia, l’urbanisme i la cultura, un retrat de la Catalunya actual. Més informació

 

 

Dimecres de cinema sobre economia

La Facultat d’Economia i Empresa va inaugurar el passat 5 de novembre un cicle cinematogràfic amb el propòsit d’abordar temes econòmics i qüestions de rellevància actual, a través de la mirada diferent que proporciona el món del cinema. Més informació

 

 

Sorteig de tres exemplars de “Mujica”

El Butlletí dóna tres exemplars de “Mujica (Editorial Yulca), de Miguel Ángel Campodónico, una biografia de l’actual president de l’Uruguai. El dia 1 de desembre es publicarà qui són els guanyadors.

Més informació

 

ENTREVISTA


Gisel Llobet i Domingo és llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració des de l’any 2005. Va fer un postgrau en “Govern Local” a l’ Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) i un altre en “Protocol Empresarial” a l’Escola Superior de Protocol i Relacions Institucionals (ESPRI). Actualment treballa com a professora de Formació Professional a La Salle Mollerussa.
- En què consisteix la teva feina? Com vas accedir-hi?
Professora en l’àmbit administratiu en Formació Professional de Grau Mig (Gestió Administrativa) i Superior (Administració i Finances i Comerç Internacional) del qual també en sóc tutora. Vaig accedir-hi a través del curs del Certificat d’Aptitud Pedagògica (CAP), actualment desaparegut, que vaig cursar al finalitzar la llicenciatura.
- Com valores la formació rebuda a la Facultat?
Molt positiva. Realment crec que em van donar les eines per desenvolupar-me acadèmicament i fer-me créixer com a politòloga, d’una manera crítica i també d’una manera respectuosa vers els altres.
De fet, avui en dia encara mantinc un contacte continuat amb alguns professors i, especialment, amb el que considero el meu mentor, el professor Jesús M. Rodés (actualment jubilat).
- Com veus la Facultat des de la pràctica professional, quines coses creus que es podrien millorar?
El que més destaco són les pràctiques realitzades després de la formació acadèmica. En el meu cas van ser al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. Em van ajudar a tenir una visió més realista i professional del nostre perfil com a politòlegs.
Respecte dels aspectes a millorar, crec que vam perdre moltes hores lectives en vagues per diferents protestes. Potser hauríem d’haver valorat més fredament el fet d’haver-ne fet tantes i tan llargues.
- Quin/s consell/s donaries als futurs politòlegs i sociòlegs de la Facultat?
Que visquin la formació, que la sentin des d’un sentit personal i professional.
És un carrera que et forma en molts àmbits acadèmics al mateix temps que et dóna una formació integral, amb molts matisos i punts de vista, on tothom opina i ningú s’escolta.  I, sobretot, respecte i tolerància personal i professional per la diversitat  existent, tant en la facultat com en la nostra societat.

 

Agenda

13/11/2014, 18:30: Diputació de Barcelona, edifici Can Serra

Obama's final two years: resetting the conversation with Congress, a càrrec de John Hudak, professor d'Estudis de Govern a Brooking Institution, i cap de redacció del bloc FixGov, i moderat per Jordi Pérez Colomé, periodista i blogger de Yahoo.

18/11/2014, de 13 a 15h: Sala de Reunions del Departament de Sociologia

Alfred Schütz a la presó? Teràpies alternatives i noves formes d’espiritualitat a les institucions penitenciàries, a càrrec de Maria del Mar Griera, UAB. Segona sessió del seminari de sociologia de la cultura.

12/11/2014, 19:30: Museu d'Art de Cerdanyola (MAC)

Es presenten els llibres guardonats amb els premis literaris de 2014, que organitzen conjuntament cada any l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona.

Dimecres 12 i 19/11, 12:15h. : Sala de Cinema UAB

Projecció de "Money ball" (12 novembre) i "Margin Call" (19 novembre) dins del Cicle Cinema i Economia.