Butlletí de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia

EN EL VINT-I-CINQUÈ ANIVERSARI DEL COL.LEGI PROFESSIONAL

Acaben de complir-se els vint-i-cinc anys de la creació del Col.legi de Llicenciats i Doctors en Ciències Polítiques i Sociologia, i avui, més breument, Col.legi de Sociòlegs i Politòlegs de Catalunya. Quan la primera promoció d’estudiants de la Facultat va acabar els seus estudis, l’any 1989, va sorgir la necessitat de contemplar si calia o no que existís una corporació professional per actuar com a representant col.lectiu d’aquests professionals. Fins aquell moment, el monopoli que havia tingut la Facultat de la Universitat Complutense havia trobat continuïtat en l’existència d’un únic col.legi professional a escala espanyola, sota el nom de “Ilustre Colegio Nacional de Licenciados y Doctores en Ciencias Políticas y Sociología”.

Donada la distribució de competències que fa la Constitució, corresponia a la Generalitat plantejar-se la pregunta; i, d’acord amb els interessats, amb la Facultat i amb la Universitat, es va procedir per Decret a aprovar la creació del col.legi català. No cal dir que les condicions de partida eren molt precàries: no existeixen atribucions professionals legalment definides (que permetin excloure els “intrusos” en el nostre àmbit), ni hi havien níxols professionals predeterminats per a la gent que culminava els nostres estudis; d’altra banda, un grup dinàmic i ben format de gent jove i amb ganes i capacitat de posar la seva formació al servei de les necessitats del país necessitaven tenir un marc, ni que fos senzill i modest,  per a canalitzar informació, per a generar ofertes formatives professionals i per a fer conéixer socialment la seva existència i les seves potencialitats. ( De fet, hi va haver contactes informals amb el guionista d’un dels més famosos “culebrots” de TV3 per a fer aparéixer un sociòleg entre els protagonistes de la sèrie … !!).

La Facultat, a l’escala de les seves possibilitats, va prestar alguna ajuda: durant algun temps, la seu del COLPIS es trobava a les instal.lacions de la Facultat; i, com es podia, preveure, durant alguns anys els únics sociòlegs i politòlegs disponibles en el país eren professors universitaris, de manera que els primers degans del col.legi van ser professors universitaris.
Amb el pas del temps, la situació ha canviat. El COLPIS s’ha consolidat i ha cobrat vida pròpia; amb uns quants milers d’afiliats i una borsa de treball molt activa, ha generat una xarxa de relacions i cooperacions molt activa amb altres entitats públiques i privades del país; i, vull subratllar-ho, col.labora de manera activa i regular en diverses activitats de la Facultat, tant en l’àmbit de la connexió entre formació i activitat professional, com en altres terrenys en què l’aportació dels professionals pot ser molt significativa, com activitats de promoció de la Facultat, o els tribunals dels Treballs de Final de Grau.

Els nostres oficis no tenen privilegis legals: a diferència d’altres col.lectius professionals, com els advocats, els metges o els arquitectes, cap barrera corporativa ens protegeix; tothom s’atreveix a fer de sociòleg  o d’analista polític, encara que l’únic bagatge que tinguin sigui el seu olfacte. I no està malament que sigui així en una societat democràtica. El que ens justifica, i el que ens ha de justificar, és una capacitat major d’analitzar correctamente la realitat social i política, d’interpretar els senyals contradictoris que emet, i d’indicar quines accions caldria emprendre per a assolir els objectius socialment definits.

I tant malament no ho fem: totes les dades disponibles mostren (vegeu, per exemple, els resultats de l’última enquesta d’inserció professional realitzada per l’AQU) que els nostres titulats troben feina; que en troben relativament aviat ( més de tres quartes parts estan ocupats als sis mesos d’acabar els estudis); i que en troben de directament vinculades als estudis realitzats ( al cap de dos anys, és el cas de més de dues terceres parts dels titulats). No formem, doncs, acadèmics ni aturats sobretitulats; formem professionals, socialment reconeguts i valorats. I en aquest reconeixement i valoració, l’existència i l’activitat del COLPIS han estat essencials.

De manera que, molt sincerament: Per molts anys!!

                                                                  Joan Botella, Degà.