Ha passat fa uns dies a la UB, i potser hi hem parat poca atenció; però es tracta d'una qüestió crucial.

El Claustre de la Universitat de Barcelona s'havia de reunir l'última setmana de febrer per aprovar (a proposta del seu rector) una modificació en els seus Estatuts, en virtut de la qual els degans i directors de Centre deixarien de ser elegits per passar a ser nomenats pel Rector. Quines eren les raons d'aquesta proposta?

Segons declaracions del rector de la UB, prof. D. Ramírez, en primer lloc, és possible que un Degà elegit impulsi una política diferent de la que vol la universitat, i per tant aquesta ha de prevaldre. I, en segon lloc, una reforma feta "des de dins" donaria legitimitat a la universitat per discutir amb els governs (central o de la Generalitat) els projectes més o menys en curs de reforma de la "governança" de les universitats.

Tots dos arguments són una mica desmanegats. Si el primer fos cert, hauríem d'admetre, per exemple, que els alcaldes fossin nomenats pels presidents del govern; o, ja posats, que els rectors de les universitats fossin nomenats pel conseller del ram. I si creguéssim el segon, resultaria que la millor manera de resistir un assaltant seria donar-li una mica de diners, convençuts que així seria més fàcil persuadir-lo de què aturi el seu atac …

Podríem estendre'ns però, sense fer caricatura, sembla clar que són arguments poc convincents. El que reneix, però, és una voluntat ferma (tot i que no sempre declarada) de desfer l'experiència d'autogovern democràtic que ha caracteritzat les universitats catalanes, i molt en primer terme la UAB, des de fa 35 anys. Aquesta agressió, a més, va de la mà (per això ho proposa la mateixa gent) dels incompliments pressupostaris dels governs; de l'augment radical dels preus de matrícula; de la precarització de la majoria del personal acadèmic; de les continuades reduccions salarials de tots els treballadors; etc., etc. És a dir: un intent d'empobrir i desarticular el funcionament de les universitats públiques i el servei que presten.

I servei que no va tan malament: en els mateixos dies, es publicava l'informe QS sobre els rendiments de les universitats, a escala mundial. On es troba que, per exemple, la UAB es situa com la número 2 de les universitats europees creades en els últims 50 anys. I això, que ja seria una bona notícia, ho és més si hom té en compte que les altres universitats que apareixen en els 10 primers llocs del ranking tenen pressupostos per alumne entre 2 i 10 vegades més alts que la UAB. És a dir: som entre el doble i deu vegades més eficients que les altres universitats europees de primera classe. Doncs no estarem tan mal governats …

(Postdata: El claustre de la UB que havia de discutir i votar aquella proposta no es va fer. Un grup nombrós d'uniformats amb caputxa van impedir l'accés i la sessió es va desconvocar. Tenim coses a aprendre sobre el funcionament de les institucions i sobre els termes d'un debat democràtic. Però hi ha també una lliçó "tàctica" a aprendre: és absurd actuar de tal manera que es reforcin els arguments dels adversaris: davant de les propostes conservadores, el boicot a la reunió del claustre manifesta inseguretat en les pròpies posicions, i acaba per generar satisfacció entre els rivals: "Veieu? Ja us ho dèiem!", és la seva reacció).

Joan Botella, Degà

La UAB presenta un doble grau en Estadística Aplicada i Sociologia per donar resposta a la gran quantitat de dades que es van generant gràcies a la incorporació i millora dels sistemes informàtics, així com els sistemes d'informació i comunicació (TIC). La UAB disposa dels recursos, i del reconeixement acadèmic com per poder oferir aquesta mena de graus que obren nous horitzons a la recerca i a l'educació, així com a la varietat i a la riquesa d'ofertes de les que ja disposa.

L'oferta acadèmica de la UAB serà present al Saló de l'Ensenyament, que tindrà lloc del 12 al 16 de març.

L'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB (IGOP), en el marc d'un projecte d'investigació d'excel·lència RecerCaixa, ha realitzat un estudi sobre l'influència de la crisi econòmica en el marc de les ciutats i l' urbanisme. Mitjançant El projecte "Barris desfavorits enfront la crisi: segregació urbana, innovació social i capacitat cívica" dirigit per Ismael Blanco, Oriol Nel·lo, Joaquim Brugué i Eduard Jiménez. Proposa un anàlisi i estratègies per a protegir els barris en perill de segregació, marginalitat i aïllament

L'Institut de Ciències Polítiques i Socials publica com a homenatge pels 25 anys de recerca un recull dels estudis realitzats des de 1988 fins a 2013

La UAB ofereix una programació de màsters oficialS, preu públic i adaptats a l'espai europeu d'educació superior. Els màsters oficials tenen una durada fixa entre 60 i 120 crèdits.

Pots trobar tota la informació al web de la UAB. En aquest enllaç hi trobaràs els màsters de la nostra Facultat.

El catedràtic de Ciències Polítiques Joan Subirats ha publicat conjuntament amb Bruno Dente "Decisiones públicas: Análisis y estudio de los procesos de decisión en políticas públicas", Editorial Ariel. Aquesta publicació està pensada per mostrar en clau de guia, la manera en la que es pot innovar i transformar l'esfera pública, buscant per a ell, la incorporació d'elements, consells i eines que serveixin per a poder canviar l'entorn.

Dormir no només es remet a una activitat necessària per rendir i concentrar-se en el treball i en l'aula o oficina. Els beneficis son molts, entre ells la capacitat d'aprendre millor. Científics de La Universitat de Brown, Estats Units, han descobert que si dorms després de les classes la capacitat de retenció del coneixement augmenta.