En els últims anys, s'ha criticat reiteradament la reducció de la despesa pública, especialment la que s'aplica (o s'aplicava) a serveis públics essencials, com sanitat, educació, benestar social, etc. I s'ha mostrat abastament com aquesta reducció en la despesa s'ha traduït en un augment sagnant de la pobresa (i fins i tot de la taxa de mortalitat a Catalunya, dades completes 2012), en un empitjorament de les condicions de vida dels desafavorits i en un augment de les desigualtats: la distància entre rics i pobres ha crescut més en 5 anys del que s'havia reduït en els 25 anys precedents.

I la universitat pública és un d'aquests serveis que han vist reduïts els seus ingressos. Segons les xifres publicades per l'Observatori del Sistema Universitari, la despesa universitària a Catalunya, per estudiant, pot haver retrocedit a nivells de fa vint anys.

Però el problema té una altra cara, menys comentada: qui paga la diferència? I la resposta és: els estudiants. La transferència de fons de finançament del sector públic cap als usuaris és, en aquests moments, una tendència molt marcada en els països amb polítiques conservadores, començant pels Estats Units. Fins i tot les universitats públiques americanes han deixat de ser gratuïtes o barates, i s'ha reduït substancialment la quantitat de beques disponibles. Un curs en una universitat bona pot costar de l'ordre dels 50.000 dòlars. Pels alumnes de família rica, això no és gaire problemàtic. Però per la resta, per la gran majoria, només queda una porta oberta: l'endeutament. Hores d'ara, els estudiants universitaris dels EE.UU estan endeutats amb el sistema bancari, en conjunt, per una mica més d'un bilió de dòlars. Bilió en el sentit llatí el terme: un milió de milions. Això vol dir gairebé 100.000 dòlars per individu.

Aquesta política es justifica dient que, ja que un graduat universitari tindrà rendes més altes que si no hagués cursat estudis, és just que pagui per aquests beneficis "privats". Però per començar, no és segur que el graduat guanyi més que una persona sense títol. En canvi, el que és segur és que una persona endeutada és una persona poc lliure, que no podrà emprendre riscos, que no podrà sortir dels camins preestablerts. I aquests efectes "polítics" són els que estan al darrere dels augments de preus dels estudis universitaris a països de predomini conservador, com els EE.UU, Gran Bretanya, Espanya … o Catalunya.

Però no es tracta d'una tendència universal. Als països escandinaus, no solament els estudis superior són gratuïts: és que, a més, la pràctica totalitat dels estudiants universitaris tenen beques per estudiar. Alemanya, després d'un breu parèntesi amb augment de les taxes, han tornat (2012) a la completa gratuïtat. I França, sobre mantenir taxes de matrícula molt baixes, segueix tenint una amplíssima oferta de serveis complementaris adreçats als estudiants (residències, menjadors universitaris, ajuts al lloguer, etc.); i en els últims anys, s'ha incrementat la despesa en universitats i recerca per damunt del 20 %.

"Ben igual que aquí", podria dir un sarcàstic. No, no és igual que aquí; és just al revés. El que demostra que no són polítiques inexorables, de les que s'imposen a les autoritats polítiques, que no tenen altra alternativa que retallar, encarir i excloure. Hi ha alternatives: només cal passar alguna frontera per veure-ho. Repetim-ho: hi ha alternatives. Durant l'abril, el Consell Interuniversitari de Catalunya ha de fixar el ventall de preus públics pels estudis universitaris pel curs vinent: algú s'hi fixarà? Algú pensarà en maneres diferents de fer les coses? No perdeu detall: el que es fa ara anuncia el que es pot fer demà.

Joan Botella, Degà

A partir del 9 d'abril, la UAB ha llençat un nou projecte per tal que l'estudiant tingui una millor representació i estigui més informat. Des de el deganat de la facultat de ciències polítiques i sociologia i l'àmbit de participació, es vol impulsar la imatge del delegat de classe, una figura que pot ser indispensable per a la millora de la comunicació, mediador de possibles conflictes, així com un enllaç entre el professorat i l'alumnat. Malauradament aquesta imatge ha anat invisibilitzant-se ja que molts cops ni els propis estudiants sabien qui era el seu delegat o delegada.
La intenció des de la universitat és fer més institucional aquesta imatge per tal d'agilitzar i millorar els recursos i entendre les necessitats dels alumnes i les alumnes de la Facultat.

El proper 30 de maig des de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia s'ha preparat per part d'un grup d'antics alumnes de la primera promoció, una trobada per a tots el alumnes i antics alumnes que han cursat la seva carrera a la UAB, per tal de commemorar el 25è aniversari de la facultat.
Per a més informació sobre l'acte i el sopar que es realitzarà podeu consultar al web
Us hi esperem!

Ja està disponible un nou número (99/2) de la revista "Papers. Revista de Sociologia". La publicació es pot consultar en format electrònic al web de Papers, o bé al Dipòsit Digital de Documents de la UAB.

El passat 23 d'abril, la plaça cívica es va engalanar per realitzar la clàssica celebració de cada any on les diverses entitats que conformen el teixit cultural de la UAB van poder gaudir d'una jornada entre roses i llibres, on la música va fer presència així com actes varis: lectura multilingüística del petit príncep, guixades antisexistes per sensibilitzar sobre la discriminació de gènere, el dinar popular contra el malbaratament alimentari, danses i bastoners, actuació castellera, així com diverses activitats dirigides per la FAS i l'Observatori per la Igualtat.
L'acollida per part de la comunitat estudiantil va ser gran, i el civisme viscut al llarg de la jornada va donar mostres de conscienciació amb el medi ambient i el consum d'aliments solidaris.

Tot i que les xifres encara son esfereïdores, sobretot entre els homes (un 27%), mentre que les dones presenten un 19,9%, aquesta xifra s'ha anat reduint considerablement des de 2005, amb una reducció del 7,3%. Tot i això Espanya duplica el % d'abandonament escolar respecte Europa (11,3%).