El 25 de Maig s'elegirà de nou el Parlament Europeu. I aquesta vegada l'elecció cobrarà encara més trascedència. En primer lloc per raons institucionals: en virtut de les previsions del Tractat de Lisboa, serà el Parlament qui, per primera vegada, elegirà el President de la Comissió. El Consell Europeu (és a dir, els representants dels governs dels Estats membres) hi jugarà un paper, però molt menor que en el passat: ja no serà una negociació entre representants de governs nacionals, que podien baratar un càrrec a la Comissió per un nomenament al Banc Central o per un capítol en una directiva, sinó una elecció directament política, sortida, en definitiva del vot dels ciutadans.

Hi ha, en segon lloc, raons polítiques ben rellevants. La dura experiència de la crisi dels últims anys ha tingut un marc europeu, tant en el seu plantejament com en el duríssim repertori de mesures adoptades a molts països, i en primer pla el nostre. A l'empara d'aquesta experiència, creix la reticència, la desconfiança o fins i tot el rebuig davant les institucions europees; i les forces extremistes, contràries a la causa de la integració, volen aprofitar aquesta cojuntura per arribar massivament al Parlament, i posar en marxa una ofensiva populista, xenòfoba i en definitiva de retorn al passat.

Mai com ara doncs s'han enfrontat tan clarament en l'escenari europeu les derivades dels dos principis bàsics de la Unió: la sobirania i la solidaritat. La temptació del tancament, del "nosaltres sols", de l'aïllament, serà forta; com és la forta la temptació insolidària, l'egoisme i el "ja s'ho faran". Però com es poden compatibilitzar sobirania i solidaritat, autogovernar-nos i ser a la vegada solidaris, renunciant per tant a una part dels nostres marges de decisió?

Aquesta combinació té una, i només una, clau possible: la democratització de les institucions europees. Sense una transformació profunda en sentit democràtic, la solidaritat esdevé pura coacció, imposició de polítiques "odioses", sota una paraula tan noble com austeritat. I a la vegada, sense democratització de les institucions comuns, la pulsió cap a la sobirania pot ser temptadora per a molts ciutadans europeus, que poden creure en la il.lusió de solucions purament nacionals a problemes completament globals.

Pesi a qui li pesi, Europa es fa, i es farà, en clau federal: autogovern en els afers propis, i govern compartit en els afers comuns. I això requereix la presència activa de la ciutadania. L'acte conjunt de les Facultats de Dret i Polítiques sobre les eleccions europees, amb participació de les diverses candidatures que avui tenen representació, va aixecar un important interés, i una assistència molt superior a la capacitat de la Sala d'Actes: pot no ser exagerat considerar aquesta assistència com un bon indicador de l'interés que les eleccions europees desperten entre els universitaris. Esperem-ho!

Joan Botella, Degà

La tercera convocatòria del Programa Finestreta d'Ajuts a l'Estudi 2013-2014 està oberta del 18 de març de 2014 a l'11 d'abril de 2014. Volem recordar-vos que aquests ajuts propis que ofereix la UAB estan destinats a atendre situacions sobrevingudes que dificultin el desenvolupament o la continuïtat dels estudis universitaris oficials de grau (i màsters oficials obligatoris per l'exercici de la professió).

El 27 de març es va inaugurar a la Facultat de Veterinària una exposició itinerant que recorrerà el campus amb una mostra de les accions que es realitzen en la UAB per al foment de la salut i la sostenibilitat i que culminarà el 10 d'abril amb motiu de la V Setmana Saludable i Sostenible. Del 3 al 7 d'Abril estarà situada a la Facultat d'Economia i Empresa..

Des del 28 de març fins el proper 7 de maig, les facultats de la UAB ofereixen trobades en les que es donarà a conèixer a tots els alumnes interessats l'oferta de postgrau disponible en cadascun dels centres. Aquestes sessions informatives conclouran els dies 6 i 7 de maig amb la Fira de Postgraus que es desenvolupa a la Universitat i que enguany arriba a la seva 5ª edició.

El Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (COLPIS) es va fundar l'any 1989 com una iniciativa de professors de la UAB i la UB un cop es van titular les primeres promocions d'ambdues carreres.

Vint-i-cinc anys després, el Col·legi ha esdevingut una referència clau per a més de mil professionals, articulats geogràficament i funcional a través de la xarxa. Aquella iniciativa pionera avui ha esdevingut, a grans trets, allò que els seus fundadors havien ideat: un punt de trobada per als seus membres a l'hora d'establir connexions i donar-los suport al seu itinerari professional, editant una publicació de referència en el sector (la Revista Àmbits, avui reconvertida en el bloc) i garantint-ne la formació permanent a través de jornades i cursos de formació, actes i debats.

Enguany celebren el vint-i-cinquè aniversari amb diverses iniciatives i actes especials per a commemorar-lo.

La reducció en la subvenció pública i la pujades de taxes provoca que els rectors de les diverses universitats hagin de buscar nous plans de financiació per poder fer front a la situació de crisis. Les retallades afecten tant professors, investigadors, empleats de l'administració i serveis, que han vist com no només baixaven els seus salaris sinó que també ha suposat una pèrdua de d'avantatges socials i la no cobertura de les jubilacions. Tot i això s'afirma i es defensa el manteniment de la qualitat educativa.