Butlletí de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia

CERIMÒNIES, CONTINGUTS I COMUNITAT

El passat dia 11 de juny va tenir lloc un acte d’homenatge al professor Josep Mª Vallès, catedràtic de Ciència Política, primer degà de la nostra Facultat i rector de la UAB en el període 1990 – 1994. La setmana vinent, el dia 28, tindrà lloc l’acte de graduació de la promoció d’estudiants que van ingressar a la Facultat el setembre del 2010; a part dels alumnes, s’espera com en anys anteriors una important presència de familiars i amics, que seguiran l’acte d’entrega de diplomes, així com l’actuació del Cor de Cambra de la UAB i un grapadet de discursos.

I podriem seguir: el passat 30 de Maig, es van reunir per visitar la Facultat i un sopar de commemoració els alumnes de la primera promoció de la Facultat, llicenciats el 1989. O bé com s’està creant, a escala del conjunt de la UAB, l’associació d’exalumnes de les diverses Facultats, ALUMNI Uab.

Podriem viure sense formalismes d’aquests? Segurament que sí. De fet, un dels trets d’estil de la UAB és l’absència generalitzada de formalismes: em sembla que aquí no s’ha vist mai una toga, ni hi ha els fenòmens de separació entre docents i alumnes que hi ha a d’altres universitats ( ni menjadors separats, ni sales reservades, ni res que s’hi assembli). En poques paraules, ens parlem tots de tu (bé, potser hi ha alguna excepció …). Molts dels lectors podeu trobar això naturalíssim, i segurament seria inimaginable que les coses fossin d’una altra manera; però us convido a anar a mirar altres universitats (i no gaire lluny: amb una vintena de kilòmetres ja seria suficient !), i us adonareu de fins a quin punt això és excepcional.

Però cap societat humana viu sense formes, sense rituals, sense litúrgies. Informalitat? No: substitució d’unes formes per unes altres, que poden ser tan rígides i restrictives de la llibertat com els formalismes tradicionals ( i si no, pregunteu-li als professors de la Facultat que han anat a fer classe en corbata).

Formalitats, rites, litúrgies, canalitzen els processos de la vida col.lectiva; ens recorden els compromisos col.lectius que hem assumit i les pautes d’exigència que hem assumit. La tradició de generacions rebels, que van lluitar contra formes de vida caduques del passat, ens ha deixat una herència “informal”, massa fàcilment devorada per tendències gens rebels, com la visió “privatista” de la feina de l’universitari o el predomini d’actituds egoistes.

I per això tenen sentit les commemoracions, les reunions d’exalumnes i les festes de graduació. Ens recorden que les activitats i dificultats del present tenen antecedents, i tindran conseqüències; que formem part d’una cadena, que s’aguanta precisament per què cadascun és conscient del valor de l’estructura global; i que celebracions i commemoracions ens donen un llenguatge, un codi de senyals compartit, que té, a més d’usos simbòlics, usos també molt directes i materials : un dels millors circuits per trobar feina és el dels companys d’estudis; i això és només un exemple.

Hi ha qui prefereix viure, com deia Marx, “en les aigües gelades del càlcul egoista”. Ells s’ho perden!
 
Joan Botella, Degà