ELS NOUS ESTUDIS UNIVERSITARIS ( o sigui : 4 + 1 = 0) .
Promulgat fa uns mesos, el Decret del ministre Wert permet que els Graus universitaris passin de tenir els 240 crèdits que tenen actualment ( i que en termes normals durarien quatre anys) a tenir-ne 180, que es podrien cursar en tres anys.Vol això dir que els estudis universitaris tindrien menys valor?
No necessàriament. De fet, fa deu anys, quan es va començar a plantejar l’adaptació dels diversos sistemes universitaris europeus a una pauta comuna, les universitats catalanes es van declarar partidàries d’un esquema en què els Graus, com a regla general duressin tres anys. Per què? Dues grans raons: en primer lloc, per què aquesta és la pràctica dominant en el nostre entorn (França, Itàlia, Alemanya, Holanda …); i segona, per què això és suficient per donar una formació bàsica sòlida, que permeti després a l’estudiant seleccionar una orientació professional més precisa, mitjançant uns estudis de post-grau – els ara denominats Màsters.
De fet, això era tant com descobrir la sopa d’all. Fa una generació, les carreres universitàries duraven cinc anys; al cap dels tres primers, es podia sol.licitar un títol de Diplomat; i després dels cursos quart i cinquè s’obtenia el títol de Llicenciat. L’única diferència substantiva seria que en aquell model el curs “natural” de les coses era cursar cinc anys d’uns mateixos estudis i en el nou esquema seria possible, o bé reorientar-se a la cerca d’una especialització una mica més diferenciada, o bé separar en el temps les dues etapes de la formació superior, permeten el que és corrent en altres països: alternar entre la formació i l’activitat laboral. ( El fet que a partir del 1992 els estudis de Llicenciatura passessin de cinc a quatre anys no va canviar les coses: simplement es van “comprimir” els estudis de manera formal, tot i que en la pràctica els alumnes seguien trigant cinc anys, o més, a acabar-los).
Per raons que ara no vénen al cas, el sistema universitari celtibèric va preferir mantenir Graus de quatre anys i Màsters curts, d’un sol any, donant als Graus l’apariència de ser el mateix que havien estat les Llicenciatures en el passat. I això, sabent-se que els Graus no podien ser el mateix que les llicenciatures, pel seu caràcter d’estudis inicials i de formació bàsica, i no de formació professional completa. ( El caràcter inferior dels Graus respecte de les velles Llicenciatures, però, no s’ha vist confirmat públicament fins a fa unes poques setmanes, mitjançant una llarga sèrie de resolucions publicades al BOE).
Les polítiques governamentals dels últims anys han accentuat la separació entre les dues etapes dels estudis superiors, encarint els estudis de Màster encara per sobre dels estudis de Grau. L’únic paliatiu és que que la introducció al nostre país, forçada per l’esquema actual, de Màsters d’un sol any, ha estat un èxit inesperat; a diferència d’altres països, la majoria dels Màsters a Espanya tenen una càrrega de 60 crèdits, és a dir, un any. I això els hi ha donat un atractiu molt considerable, tant entre alumnes d’aquí com d’altres països ( això és especialment sensible a la nostra Facultat, on els alumnes de Màster arriben a ser pràcticament el 20 % dels alumnes dels Graus de la Facultat, sent el centre de la UAB on aquest ratio és més alt). I per això s’ha fet polèmica la idea de revisar els plans d’estudis, passant els Graus de 4 a 3 anys. Si això conduís a la necessitat de realitzar Màsters de 120 crèdits (dos anys), a un preu de matrícula superior al dels Graus, els resultat seria un encariment addicional dels estudis universitaris, encara més enllà del que ha succeït als últims anys.
Només recentment, quan el Consell Interuniversitari de Catalunya ha fixat que el preu de matrícula d’un Màster serà el mateix que el d’un any de Grau, la Junta de Facultat ha donat el pas de considerar que, al menys una part dels Graus de la Facultat, podrien tenir una durada de tres anys, que després haurien de trobar continuïtat en els Màsters que s’estableixin.
En altres termes: la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia apunta a un esquema de “3 + 1”, després del qual s’obtindria la titulació de valor laboral i administratiu equivalent al vell títol de Llicenciat.
Per tant, ni “3+2” ni “4+1”: tindrem un esquema flexible, no dogmàtic i més adaptat als interessos dels alumnes i a les seves possibles reorientacions quan ja estiguin actuant professionalment. Els grups de treball aprovats per la Junta de Facultat s’estan constituïnt i el procés s’està posant en marxa.
J. Botella, Degà
El sociòleg Joan Estruch reflexiona sobre fonamentalismes religiosos
El proper 2 de desembre, a les 12 h, la sala d'actes de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia acollirà la conferència "Fonamentalismes religiosos", que impartirà Joan Estruch, catedràtic de sociologia de la UAB. Aquesta xerrada està organitzada pel Deganat de la Facultat.
Estruch és un referent en sociologia de les religions. Doctor en filosofia i lletres per la UB i professor de sociologia a la UAB des de 1971, va ser el fundador del grup ISOR (Investigacions en Sociologia de la Religió) de la UAB, un equip de recerca orientat als estudis sobre religió, identitat i memòria. Des de 1989, és catedràtic del Departament de Sociologia de la UAB, on ha impartit docència en sociologia de la religió i anàlisi de les organitzacions religioses, entre altres matèries.
Al llarg de la seva trajectòria com a investigador i docent, ha coordinat múltiples projectes de recerca sobre temes vinculats a la sociologia de la cultura i de la religió, com el projecte d'elaboració del Mapa Religiós de Catalunya, i ha dirigit més de 15 tesis doctorals. Ha estat professor també a la Université Catholique de Louvain (Bèlgica) i és membre associat de l'Institute on Culture, Religion and World Affairs de la Boston University (EUA).
L'any 2006, va ser guardonat amb la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat per la seva trajectòria investigadora, el 2009 li va ser concedida la Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària i, des de 1995, és membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans.
Resultats definitius Eleccions estudiants a Junta de Facultat
El 18 i 19 de novembre de 2015 van tenir lloc l'elecció de representants dels estudiants (sector C) a la Junta de Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia.
El nombre de places a cobrir era de 15, que corresponent al 30% dels membres de la Junta de Facultat. Ja podeu consultar els resultats definitius de les eleccions de representants dels estudiants (sector C) a la Junta de Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia.
Conferència de Rosi Braidotti “La condició posthumana”
A partir de l’exposició +HUMANS, El CCCB proposa un cicle de debats que, des de la reflexió filosòfica, ens permet apropar-nos al nostre futur més immediat com a espècie. La Conferència de Rosi Braidotti “La condició posthumana”, el proper 30 de Novembre a les 19h.
SPEAKTACULAR (2ª Edició)
Més que una conferència sobre competències, és tota una experiència. Obra de teatre divertida i entretinguda que fa reflexionar sobre la importància de les competències. Tres conferenciants i actors que combinen la paròdia amb el management, l'aventura i la música.
"Dones i Història: Reptes i dificultat de recuperar i difondre el seu protagonisme"
El pròxim 3 de desembre, a les 19 h, la sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès acull l'acte "Dones i Història: Reptes i dificultat de recuperar i difondre el seu protagonisme" que organitza l'Associació d'Amics de la UAB amb el Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID) de la UAB.
Seminari de sociología de la cultura
La propera sessió el 15 de desembre: Entre la cultura local y la global: un proceso de doble estructuración de los gustos musicales. Jordi López Sintas, departament d'Empresa, UAB.
Kaleidoscope 2015: Confiança en la Societat de la Informació
L'agència de les Nacions Unides especialitzada en Tecnologies de la Informació i de la Comunicació, ITU, celebra a la UAB el 7è congrés Kaleidoscope, centrat enguany en analitzar la noció de "confiança" dels usuaris en aquestes tecnologies.
La UAB acull una sessió informativa sobre les Beques Fulbright
El dijous 3 de desembre pròxim, a les 12 h, l'auditori de la Facultat de Filosofia i Lletres acollirà una sessió informativa sobre les Beques Fulbright a càrrec de representats d'aquest programa que ofereixen a titulats universitaris la possibilitat de cursar estudis de postgrau a universitats dels EUA.
Fido B: "Si no hi ha esforç, no hi ha recompensa"
Fido Boucherit, estudiant de la UAB amb mobilitat reduïda i usuari del PIUNE, s'ha classificat sisè a l'Open Mundial de Boccia celebrat a Colòmbia. Avui és entre els 40 millors esportistes de Boccia del món i de la propera competició depèn que es classifiqui pels Jocs de Rio de 2016.
ENTREVISTA
Víctor Torrente LLamas es llicencià en Sociologia en la promoció de l’any2007. Ha fet estudis de postgrau a la Universitat Autònoma de Barcelona (Casa de la Convalescència). Actualment treballa com a Investigador Social al CEDOC.
- En què consisteix la teva feina? Com vas accedir-hi?
Actualment treballo com a investigador social a un centre de recursos que recopila tot tipus de documentació política que pertany a la Universitat Autònoma de Barcelona, dins de la Hemeroteca. La meva feina consisteix en cercar tota la informació referents a al projecte que s’està realitzant, buidatge de les dades i classificació. Recollida i classificació de material polític de les diferents eleccions realitzades al Estat espanyol.
També realitzo tasques administratives relacionades amb la pròpia associació.
L’associació necessitava una persona per realitzar un petit projecte envers cartells polítics, i em van elegir per fer la tasca. Al acabar –la em van proposar allargar l’estada fins l’actualitat.
- Com valores la formació rebuda a la Facultat?
La formació rebuda a la Facultat és bona a nivell teòric, però a nivell pràctic és una mica fluix. Durant els quatre cursos de llicenciatura va haver molta matèria teòrica, però en certs moments em va sembla que potser , no era suficient de pràctica. Quan a l’últim curs, quan es realitzen les pràctiques professionals amb 200 hores són poques per fer tasques relacionades amb el que vols treballar.
En global, la formació és l’adequada en matèries, però l’estructura tindria que ser enfocada en tasques professionals, i no en, una perspectiva docent, ja que molta gent no és vol dedicar a la docència.
- Com veus la Facultat des de la pràctica professional, quines coses creus que es podrien millorar?
Actualment, crec que la facultat hauria de potencia i activar beques o convenis amb empreses pels estudiants, ja que en el context socioeconòmic que ens trobem avui en dia, és molt difícil trobar feina. La pràctica professional és un instrument bàsic per els estudiants, per tenir la primera pressa de contacte amb el món laboral. Si aquest, no es fa de la manera adequada, i en els llocs pertinents, els estudiants de polítiques i sociologia queden en una situació de desavantatge respecte altres carreres.
La oferta ha ser extensa i variada de la pràctica professional, i des de la facultat s’han d’implicar més en la cerca d’empreses o associacions tant públics com privats, on estiguin disposats a que després de les pràctiques els estudiants tinguin opcions reals de poder optar a un lloc de treball, ja que si no, les pròpies practiques professionals són una simple assignatura sense cap mena d’utilitat.
- Quin/s consell/s donaries als futurs politòlegs i sociòlegs de la Facultat?
Els consells que puc donar és que s’ha de treballar molt, però amb bona predisposició i un xic de sort, és pot trobar feina. Ser una persona metòdica, organitzada i amb ganes de donar-ho tot és un element important, pels futurs politòlegs i sociòlegs. I sobretot, tenir molta objectivitat al hora d’analitzar o investigar.
El primer i principal concepte que s’ha d’ensenyar en la Facultat és aquests, i no tenir idees preconcebudes al cap, que puguin afectar en gran mesura al resultat d’una investigació. Sense un bon anàlisis de les dades, un bon sociòleg o politòleg no pot realitzar la feina com cal. Per últim, no desistir mai alhora de treballar, perquè sempre hi ha algú que pot buscar una persona treballadora i amb empenta.
Agenda
Bernat Lladó, “Història política dels mapes: de l'Estat cartogràfic a la globalització”
Dimarts 1 de desembre, a les 13.30h, al seminari B.
Celebració del Dia Mundial contra la sida 2015 a la FAS
Dimarts 1, Desembre de 2015 - 10:00h. A la Plaça Cívica de la UAB
Exposició: World Press Photo 15
Fins al 13 desembre 2015 a la Sala d´exposicions del CCCB (Barcelona)
UAB Talks: No és el camí, és com el camines
Dilluns 14, Desembre de 2015 - 17:00h. A la Sala Teatre UAB.
Cinefòrum: "Cave of forgotten dreams"
Dimarts 15, Desembre de 2015 - 11h a 14h. A la Sala Cinema de la UAB (Plaça Cívica, Campus de Bellaterra)
