Butlletí de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia

TRADICIONS DIVERSES, PROBLEMES COMUNS

De què parlen les nostres ciències? Del món exterior? Dels problemes socials i polítics que es plantegen en la realitat? O bé parlem d’allò de què podem parlar, de les coses sobre les què tenim un marc teòric més o menys acceptat, amb metodologies i dades reconegudes i validades?

O encara més, per baixar al món de la realitat més material: fins a quin punt les coses que ens ocupen no són precisament aquelles que interessen als convocants de beques o d’ajuts a la recerca; o ens comportem de la manera que els avaluadors que ens examinen consideren més adequada?

O encara més: no totes les disciplines tenen el mateix pes, ni el mateix reconeixement ni el mateix “status” dins l’acadèmia o a la societat en general. Aquí es barregen dimensions de tradició, d’organització, i de poder pur i simple. Hi ha premi Nobel d’economia, per exemple; no n’hi ha de ciència política, però el premi Johann Skytte (concedit com l’altre a Suècia) s’hi assembla; i no hi ha un equivalent en l’àmbit de la sociologia.

De la mateixa manera, el llenguatge juga males passades: de vegades, diverses disciplines utilitzen un mateix terme en sentits radicalment diferents: vegeu, per exemple, els malentesos generats pel concepte “institució”, que utilitzem tant sociòlegs i politòlegs com economistes i juristes, i tots en sentits diferents als nostres veïns. O a la inversa: utilitzem paraules diferents per referir-nos, essencialment, a la mateixa cosa. Així, els politòlegs denominem “polítiques públiques” allò que molts sociòlegs denominen “intervenció social”.

I finalment, les formes d’organització de l’acadèmia varien entre països, entre tradicions i entre universitats. A la UAB tenim un sol departament de Sociologia, mentre a la Complutense n’hi ha set ( denominats, eloqüentment, “1”, “2”, “3”, etc.); hi ha tres departaments d’economia ( Teoria i Història Econòmica; Economia Aplicada i Economia de l’Empresa); els politòlegs compartim estructura i pressupostos amb alguns juristes ( Ciència Política i Dret Públic), mentre d’altres juristes conviuen amb els professors de Relacions Internacionals (Dret Públic i Disciplines Històrico-Jurídiques). En canvi, a l’Autònoma de Madrid, politòlegs i internacionalistes comparteixen un mateix departament de Ciència Política.

Potser no és la causa, però sí n’és la conseqüència: tendim a viure i a pensar en comunitats reduïdes, amb poca interacció amb els col.legues d’altres disciplines; sabem poca cosa del que fan els especialistes que pertanyen a d’altres àmbits de l’acadèmia. Però les fronteres entre comunitats acadèmiques són artilugis de la vida universitària, i no és segur que responguin a fronteres existents en la realitat. Els qui ara examinen la crisi grega, per exemple, han de pensar en eleccions i partits; en institucions i processos dins la UE; i en aspectes de política monetària i política econòmica en general; i és impossible examinar cada una d’aquestes dimensions sense analitzar les altres.

La Junta de Facultat ha decidit fer alguna cosa al respecte: començar a programar actes públics, oberts a tota la comunitat de la Facultat, sobre treballs o projectes investigadors, d’aquí o de fora d’aquí, amb l’objectiu de difondre el coneixement sobre les investigacions en curs entre nosaltres, i més enllà d’això, de generar claus de coneixement recíproc i de traduïbilitat entre llenguatges i preocupacions científiques diverses.

Començarem properament amb una sessió de discussió sobre el recentment desaparegut sociòleg alemany Ulrich Beck; seguirem amb una sessió similar dedicada al politòleg Maurice Duverger; i estem treballant en l’organització de sessions de caràcter més marcadament interdisciplinari. Estigueu atents a les convocatòries que aniran sortint, i veniu!

                                                             Joan Botella, Degà