Butlletí de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia

FER UN MÀSTER…?

Una bona part del col·lectiu d’estudiants que acabaran aquest curs els seus estudis de grau es fan aquests dies una pregunta: hauria de matricular-me en un Màster? I en tal cas, quin? Sobre què? Com puc orientar-me cap a una especialització més gran? I a quina universitat?
En part aquests dubtes tenen a veure amb una percepció social antiquada però encara molt àmpliament difosa sobre què són uns estudis de Màster: encara moltes persones creuen que això dels Màsters és una cosa excepcional, més pròpia de les escoles de negocis, i realment innecessària per definir-se en termes professionals i acadèmics.

Aquesta visió (errònia!) es veu encara complicada, com no podia ser d’altra manera, per les irracionalitats de l’estructura en què vivim. En primer lloc, els preus: els estudis de Màster a les universitats públiques s’han anat encarint, arribant avui a uns diferencials de preus espectaculars en comparació amb estudis similars d’altres països. Sense anar més lluny: cursar un màster a una universitat francesa pot costar una desena part del que costa a Catalunya.

En segon lloc, la confusió: les universitats públiques impartim màsters de caràcter oficial (denominats “Màster universitari”); al costat d’aquests, comencen a aparéixer alguns Màsters, de caràcter públic, de preu lliure: més cars que els Màsters oficials normals. En tercer lloc, també s’imparteixen Màsters de caràcter no – oficial (denominats, de manera que pot induir a error, “màsters propis), més cars que els anteriors. I encara hi ha més: és obligatori cursar un Màster per accedir a certes professions, com ara advocat, procurador dels tribunals o ensenyant de secundària. De manera peculiar, els màsters d’aquest caràcter són de preus més baixos que els màsters universitaris, d’orientació acadèmica.

I amb els preus i la confusió organitzativa, una tercera font de dubtes: són realment necessaris? Aporten algun valor a la formació acadèmica dels graduats? El denominat “mercat de treball” els demana? Fins ara, hem viscut molt tranquils: des de que surten Graduats de les universitats (en lloc de llicenciats) no s’han convocat oposicions a les administracions públiques. Així, aquestes no han hagut de precisar quin era el nivell de titulació requerit per poder concursar a les diverses posicions del Grup A de l’administració, el que requereix el nivell de titulació més alt. Ara bé, aquesta auto-limitació dels últims anys es deu exclusivament a les restriccions pressupostàries de l’”austeritat”; per aquest any, en canvi, ja s’ha anunciat que se’n convocaran. Què diran les convocatòries? Quins seran els nivells de titulació requerits? ( No estem dient que tots els nostres graduats s’orientin cap a unes oposicions; però el que sabem és que el sector públic juga un paper de locomotora i de “definidor de requisits”, que després el sector privat acaba per seguir).

Ningú s’ha de cridar a engany: el títol de Màster serà creixentment demanat. Assegura una major especialització, un major aprofundiment en els coneixements; és indicador d’una voluntat de formació; permet reorientar els estudis fets i adquirir competències noves ( ja que no és obligat cursar un Màster en el mateix àmbit d’estudis del Grau); etc.
És a dir, cal creure que continuar els estudis universitaris, malgrat les dificultats que abans hem esmentat, és una bona opció. Aquesta és l’estratègia seguida a la Facultat des de fa anys: assegurar una oferta de Màsters universitaris (és a dir, de caràcter oficial), que es corresponen, essencialment, amb les línies de les diverses mencions que es cursen als Graus, tant de Ciència Política i Gestió Pública com de Sociologia. Els cinc programes de Màster universitari que oferim ( no en tenim cap de “propi”) constitueixen una oferta àmplia i d’èxit considerable: som la Facultat de la UAB amb major proporció d’alumnes de Màster sobre el total de l’alumnat, i som la segona Facultat amb una proporció més alta d’alumnat estranger.

S’acaba d’obrir el periode de pre-inscripció; tota la informació està disponible a la pàgina web de la Facultat. A què esperem?