FER UN MÀSTER…?

Una bona part del col·lectiu d’estudiants que acabaran aquest curs els seus estudis de grau es fan aquests dies una pregunta: hauria de matricular-me en un Màster? I en tal cas, quin? Sobre què? Com puc orientar-me cap a una especialització més gran? I a quina universitat?
En part aquests dubtes tenen a veure amb una percepció social antiquada però encara molt àmpliament difosa sobre què són uns estudis de Màster: encara moltes persones creuen que això dels Màsters és una cosa excepcional, més pròpia de les escoles de negocis, i realment innecessària per definir-se en termes professionals i acadèmics.

Aquesta visió (errònia!) es veu encara complicada, com no podia ser d’altra manera, per les irracionalitats de l’estructura en què vivim. En primer lloc, els preus: els estudis de Màster a les universitats públiques s’han anat encarint, arribant avui a uns diferencials de preus espectaculars en comparació amb estudis similars d’altres països. Sense anar més lluny: cursar un màster a una universitat francesa pot costar una desena part del que costa a Catalunya.

En segon lloc, la confusió: les universitats públiques impartim màsters de caràcter oficial (denominats “Màster universitari”); al costat d’aquests, comencen a aparéixer alguns Màsters, de caràcter públic, de preu lliure: més cars que els Màsters oficials normals. En tercer lloc, també s’imparteixen Màsters de caràcter no – oficial (denominats, de manera que pot induir a error, “màsters propis), més cars que els anteriors. I encara hi ha més: és obligatori cursar un Màster per accedir a certes professions, com ara advocat, procurador dels tribunals o ensenyant de secundària. De manera peculiar, els màsters d’aquest caràcter són de preus més baixos que els màsters universitaris, d’orientació acadèmica.

I amb els preus i la confusió organitzativa, una tercera font de dubtes: són realment necessaris? Aporten algun valor a la formació acadèmica dels graduats? El denominat “mercat de treball” els demana? Fins ara, hem viscut molt tranquils: des de que surten Graduats de les universitats (en lloc de llicenciats) no s’han convocat oposicions a les administracions públiques. Així, aquestes no han hagut de precisar quin era el nivell de titulació requerit per poder concursar a les diverses posicions del Grup A de l’administració, el que requereix el nivell de titulació més alt. Ara bé, aquesta auto-limitació dels últims anys es deu exclusivament a les restriccions pressupostàries de l’”austeritat”; per aquest any, en canvi, ja s’ha anunciat que se’n convocaran. Què diran les convocatòries? Quins seran els nivells de titulació requerits? ( No estem dient que tots els nostres graduats s’orientin cap a unes oposicions; però el que sabem és que el sector públic juga un paper de locomotora i de “definidor de requisits”, que després el sector privat acaba per seguir).

Ningú s’ha de cridar a engany: el títol de Màster serà creixentment demanat. Assegura una major especialització, un major aprofundiment en els coneixements; és indicador d’una voluntat de formació; permet reorientar els estudis fets i adquirir competències noves ( ja que no és obligat cursar un Màster en el mateix àmbit d’estudis del Grau); etc.
És a dir, cal creure que continuar els estudis universitaris, malgrat les dificultats que abans hem esmentat, és una bona opció. Aquesta és l’estratègia seguida a la Facultat des de fa anys: assegurar una oferta de Màsters universitaris (és a dir, de caràcter oficial), que es corresponen, essencialment, amb les línies de les diverses mencions que es cursen als Graus, tant de Ciència Política i Gestió Pública com de Sociologia. Els cinc programes de Màster universitari que oferim ( no en tenim cap de “propi”) constitueixen una oferta àmplia i d’èxit considerable: som la Facultat de la UAB amb major proporció d’alumnes de Màster sobre el total de l’alumnat, i som la segona Facultat amb una proporció més alta d’alumnat estranger.

S’acaba d’obrir el periode de pre-inscripció; tota la informació està disponible a la pàgina web de la Facultat. A què esperem?

 

"El món on som espera que els alumnes s'especialitzin"

El passat dijous 30 d’abril es van presentar a la Sala d'Actes els cinc màsters que s’imparteixen a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia. Els coordinadors dels cursos van dur a terme la sessió d'informació. Més informació

 

 

De la Facultat a l’Ajuntament

El proper dilluns 11 de maig, la Sala d’Actes de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia acollirà una taula rodona amb alumnes i exalumnes que formen part de candidatures a les eleccions municipals. Més informació

 

 

Nou llibre sobre l’autonomia política a l’Estat espanyol

La doctora Raquel Gallego coordina la publicació de “Descentralització i autonomia política: l'impacte de la ideologia i el finançament territorial”, centrat en el diferent paper de les autonomies des de la seva creació. Més informació

 

 

Ja disponibles les Beques d'Erasmus i del Ministeri d'Educació

Imatge programes intercanvi

Des del 30 d'abril i fins el 29 de maig, ja es poden demanar les Beques Erasmus i del MECD de cara al curs 2015-2016. Més informació

 

 

@SociologiaUAB arriba als 2.000 seguidors

El compte de Twitter del Departament de Sociologia assoleix els 2.000 followers, que segueixen diàriament l’activitat de docents i investigadors de la sociologia en el nostre entorn. Més informació

 

ENTREVISTA

En Juli Dalmau de Mata és llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració des de l’any 2005.  Ha realitzat el màster en Gestió de la Comunicació Política i Electoral de la Facultat de Comunicació de la UAB. També ha treballat com a Cap de Secretaria al gabinet del Conseller d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears. Actualment és regidor a l’Ajuntament d’Esporles (Mallorca).

- En què consisteix la teva feina? Com vas accedir-hi?
Durant aquests darrers quatre anys he estat regidor del PSIB-PSOE a l’Ajuntament d’Esporles. Vaig accedir com a cap de llista i a les eleccions del proper mes de maig tornaré a repetir. Malgrat haver estat a l’oposició, em satisfà haver aconseguit, mitjançant una moció, l’habilitació d’un parc de vida saludable  per a què la gent major del meu municipi es pugui exercitar.

- Com valores la formació rebuda a la Facultat?
En general faig una valoració molt positiva de la formació rebuda durant la carrera. Realment, vaig tenir professors que em van fer gaudir de la matèria d’algunes assignatures, com Ciència Política, Política Comparada I i II o Política Exterior Espanyola.  

- Com veus la Facultat des de la pràctica professional, quines coses creus que es podrien millorar?
Malgrat l’existència d’algunes assignatures lligades a les habilitats professionals, crec que mancava una formació centrada en l’elaboració de discursos o la manera com intervenir en públic. Per això, espero que actualment s’ hagi incorporat al pla d’estudis assignatures sobre comunicació política.

- Quin/s consell/s donaries als futurs politòlegs i sociòlegs de la Facultat?
Llegir. Els recomanaria que cerquin lectures que responguin als seus neguits i que puguin complementar la seva formació acadèmica. A les biblioteques de la UAB es poden trobar molts títols diferents, que van molt més enllà de les lectures obligades o recomanades. Recordo aprofitar els divendres per cercar llibres a una o altra biblioteca.