Butlletí de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia

COOPERACIÓ AMB ALTRES FACULTATS

Ja fa dos anys, aprofitant la reunió a Madrid del Congrés de l’Associació Internacional de Sociologia, els assistents procedents de les diverses Facultats del país van considerar la possibilitat d’institucionalitzar, de manera més o menys regular, les trobades entre els diversos centres, per intercanviar informació, explorar possibles vies de cooperació i en general unir o coordinar actuacions en un context creixentment difícil per a les nostres disciplines.
La constatació de l’existència de problemes comuns, de plantejaments similars i, en definitiva, de realitats molt semblants va confirmar la utilitat de trobar alguna forma de canal regular de relació.

Però és el recent Decret “3+2” ( ja ens entenem…) el que ha accelerat les coses: el paper que s’atribueix a les “conferències de degans” de facultats similars ha fet necessari donar un pas endavant en aquesta direcció, ja que s’atribueix a aquestes conferències un paper rellevant en la definició de perfils, de competències i en particular en clarificar què s’ha d’entendre com a “formació bàsica” (com a contingut essencial dels programes de grau) en la formació dels graduats. És òbvia, aleshores, la necessitat de cobrir aquest buit, ja que, si no es fa, seran les facultats i els acadèmics amb més fàcil accés als passadissos ministerials els que acabaran tenint un paper decisiu en la fixació dels continguts dels estudis. De fet, això és el que va passar ja fa 10 anys, quan es començava a concretar el nou esquema de títols universitaris: malgrat l’extens acord que hi havia en torn de promoure que els nous graus tinguessin una durada de tres anys, la influència corporativa i localista d’alguns nuclis madrilenys (que volien mantenir les seves assignatures, els seus manuals i en definitiva la seva influència) va acabar per decidir l’adopció de l’esquema actual, de graus de quatre anys.

Aquest moviment organitzatiu l’han protagonitzat també altres sectors acadèmics, molt més institucionalitzats que nosaltres: per exemple, el mes d’abril passat s’ha constituït la conferència de degans de les facultats de Dret de tot l’estat. En aquest context, s’han reunit a Barcelona representants de tots els centres universitaris públics que imparteixen graus de Sociologia o de Ciència Política i Gestió Pública. A proposta conjunta dels corresponents centres de la Universitat de Barcelona i de la nostra Facultat, uns trenta representants d’aquests centres ens hem reunit els dies 18 i 19 de juny i, després d’un ampli intercanvi d’informacions i de punts de vista, s’ha acordat la creació de la conferència de Degans dels centres que imparteixen aquests títols.

La qüestió serà complexa, ja que institucionalment som bastant excepcionals: hi ha cinc Facultats de Ciències Polítiques i Sociologia en el conjunt de l’Estat. En els altres casos, els nostres estudis pengen de centres hi ha facultats de “Ciències Socials” ( juntament amb altres disciplines), “Ciències Socials i Jurídiques” o “Ciències Socials i de la Comunicació”; i, molt freqüentment, els nostres estudis s’imparteixen des de Facultats de Dret o de Sociologia.
Aquesta realitat institucional tan variada, i l’esforç i la reputació de la nostra institució, ens han donat un paper d’una certa influència en el conjunt, de tal manera que podem dir que hi exercim un cert lideratge.

Aquesta és precisament una de les linies vermelles de la nostra postura en aquest terreny: estem encantats de compartir informacions i reflexions, i podem tenir actituds solidàries en aquells casos en què sigui necessari; però això no vol dir acceptar propostes vingudes de fora que, encara que hipotèticament tinguessin un suport majoritari, no coincidissin amb els nostres punts de vista.

I tenim una segona linia vermella, o més ben dit, una segona pauta d’actuació: volem també contribuir a generar un espai d’intercanvi acadèmic específicament català. Estem en portes d’una renovació en profunditat de l’oferta acadèmica de les universitats; i una de les dimensions que ha de prendre importància és la generació, o més dit, de l’extensió de les experiències de programes compartits, interuniversitaris. La formulació, des de l’Associació Catalana de Sociologia, d’un projecte de reflexió estratègica sobre els reptes de la Sociologia al nostre país, és un exemple d’aquesta necessitat, a la vegada, de pensar en gran i de fer-ho conjuntament amb els nostres col.legues d’altres institucions.

En temps en què la noció de competitivitat s’ha fet gairebé sagrada, és agradable poder reunir-se i acordar amb gent que se’ns assembla. No ho veieu així?

                                                            Joan Botella, Degà