Butlletí de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia

TRENTA ANYS

L'Octubre del 1986 va obrir les portes per acollir els seus primers alumnes la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB (que, avui en dia, segueix sent l'única institució d'aquest àmbit a Catalunya). Fa doncs trenta anys, període de temps ben significatiu, i amb canvis socials i polítics profundíssims. Com és natural, especialitats com les nostres no poden romandre insensibles a les dinàmiques de canvi: per això hem demanat a un dels "pares fundadors" de la Facultat, Fausto Miguélez, que pronunciï la lliçó inaugural del curs justament sobre aquest tema: com la societat i la sociologia han anat evolucionant en paral·lel al llarg d'aquest període (anoteu a l'agenda: l'acte d'inauguració de curs tindrà lloc el pròxim dia 2 de Novembre!).

Seria impossible fer aquí ni tan sols una aproximació a un balanç d'aquesta experiència, balanç que, per altra banda, no podria ser sinó col·lectiu. Però alguns esdeveniments dels darrers temps poden servir com a pròleg a una valoració de la situació.

El primer té a veure amb la matrícula de nous alumnes a la Facultat. Aquest any, cosa que no passava des de feia temps, les 280 places que oferim en conjunt al primer curs dels ensenyaments de la Facultat, s'han cobert en la primera ronda, durant el mes de juliol. Una gran majoria dels alumnes, per tant, hi han ingressat en primera preferència, i això es tradueix en un augment clar de les notes de tall en tots els estudis oferts. O si voleu una dada més eloqüent: la Generalitat de Catalunya atorga un reconeixement als alumnes que tenen una nota d'accés a la universitat superior a 9. Enguany, en el conjunt de Catalunya, aquest col·lectiu estava format per 430 nois i noies. Doncs bé: el 15% de tots ells s'han matriculat als nostres ensenyaments; som probablement el centre universitari que n'ha acollit un nombre més elevat.

¿Això vol dir que la nostra reputació és sòlida, que l'interès dels joves per les matèries que impartim és creixent, i que destaquem per damunt dels altres centres similars del nostre entorn? Segurament totes aquestes explicacions són, almenys en part, adequades; però en tot cas el que importa és, sense caure en el cofoisme, ser conscients de les expectatives que hem despertat, i ser capaços d'atendre-les d'una manera satisfactòria.
I això ens porta al segon element: els nostres estudis han estat avaluats en els últims mesos. En concret, un Comitè d'Avaluació Externa va visitar la institució, van estudiar de manera exhaustiva la nostra activitat, i han emès un informe sobre els nostres dos graus, i sobre quatre dels cinc Màsters oficials impartits (el cinquè no entrava en la convocatòria, per què està només en la seva segona edició, i només s'avaluen els Màsters a partir del seu quart any de funcionament).

Amb quin resultat? A manca d'algun detall formal, que fa que l'informe no estigui encara publicat, els nostres dos Graus i tres dels quatre Màsters estudiats han estat acreditats amb el reconeixement més alt, la menció d'Excel·lència. Es tracta del resultat més exitós obtingut per cap Facultat en les avaluacions efectuades, tant a la UAB com en el conjunt d'institucions del sistema universitari de Catalunya.

Com és obligat dir, això no significa que siguem la millor institució del món, ni que tot el que fem sigui òptim. Però sí que vol dir que podem tenir una raonable confiança en nosaltres mateixos, en les nostres capacitats i els nostres recursos; i vol dir que els títols que han obtingut i que obtindran els nostres alumnes tindran un valor més destacat i més reconegut en el nostre entorn institucional i professional; de fet, tots els inputs que anem tenint sobre la inserció professional dels Graduats indiquen, no solament que troben feines en l'àmbit en què s'han format, sinó que els seus clientes / empleadors valoren altament la seva formació i la seva capacitat d'enfrontar-se adequadament a les demandes i a les necessitats que se'ls planteja.

Bones senyals, doncs: el camí emprès fa trenta anys va donant resultats sòlids, valorats com a tals pel nostre entorn i, per tant, socialment útils. En moments en què l'activitat i el paper de les universitats públiques són objecte de crítica continuada, aquestes constatacions ens poden servir per tenir una mesura més precisa del que som, del que valem i del que tenim dret a demanar.

Joan Botella, Degà