10,53% ...?
Acaben de tenir lloc eleccions al Claustre General de la UAB. El Claustre és l’òrgan de representació del conjunt de la comunitat universitària i supervisa les decisions més importants que s’adopten; debat sobre les grans opcions de la política universitària i ha d’aprovar l’informe anual de la gestió realitzada pel Rectorat. Si rebutja aquest informe, no és segur que el Rector hagi de presentar la seva dimissió, però és evident que queda en una situació molt afeblida, que l’obligarà a revisar la seva actuació.
En el passat, el Claustre era qui elegia el Rector de la universitat. Això donava al Claustre un to “parlamentari” i el convertia en el lloc on es contraposaven programes i propostes d’actuació, a la vegada que s’hi visualitzaven les negociacions encaminades a formar un suport majoritari. Aquesta situació era freqüentment criticada, basant-se en què permetia negociacions basades en interessos particulars (i fins i tot en alguna ocasió estrictament personals); però assegurava visibilitat, debilitat i mecanismes de control sobre l’acció dels rectorats. El remei introduït per la reforma (o contrareforma?) efectuada pel govern Aznar va ser pitjor que la malaltia: una elecció per sufragi universal directe però ponderat, en què el vot dels docents funcionaris val el 51% del total dels vots emesos. (Res doncs d’igualtat de vot; però deixem això per un altre dia.)
Encara que el Claustre universitari s’hagi quedat, doncs, sense aquesta funció, segueix sent una institució rellevant: com a àmbit de debat i de proposta, com a espai comú en què interactuen els representants dels diversos centres i col·lectius de la universitat, i com a institució que elegeix a membres del Consell de Govern i del Consell Social de la institució. I si és important, la seva elecció hauria de ser atractiva: és a dir, hauria d’estimular una participació electoral significativa.
Doncs bé, no és així. Del total de persones amb dret de vot (barrejant aquí docents, tècnics d’administració i serveis, i alumnes), han votat en l’elecció del Claustre només una dècima part dels cridats a votar: per ser exactes, el 10.53%.
Naturalment, cal distingir. En primer lloc, entre col·lectius: el denominat “sector A”, els docents amb vinculació permanent a la universitat, és qui s’ha implicat en major mesura: s’hi ha interessat el 54,5% dels seus membres. Just després, el PAS: el 41,1% del personal d’administració i serveis han votat. I aquí també podem distingir: gairebé la meitat dels funcionaris (49,6%), per només un terç (34,4%) del personal contractat.
Les coses són diferents en els altres col·lectius. Els docents del denominat “sector B”, docents amb dedicació parcial i professorat en formació, han participat en menor mesura: només un 15,5 %. I finalment l’alumnat: només han participat a l’elecció un magre 6,3 % dels estudiants.
En una institució com la universitat ( i encara més la UAB), i en una època en què la participació directa dels ciutadans és considerada com un objectiu desitjable, aquestes xifres haurien de ser motiu de preocupació. Actituds freqüents de crítica, de desconfiança i fins i tot de desautorització no casen amb aquest desinterès; deixant de banda consideracions com l’escassa informació dels electors, o la insuficiència de la campanya de difusió i promoció del vot, és evident que es tracta d’una xifra expressiva d’una situació que no és sana.
I què dir de la facultat de Ciències Polítiques i Sociologia? En el nostre centre la noció de participació no pot limitar-se a ser retòrica; és també la matèria primera de la reflexió d’un nombre considerable dels ensenyaments que s’imparteixen. I efectivament alguna cosa es nota: en els sectors “populars”, és a dir, el professorat no permanent i els alumnes, som el centre amb una participació més alta. Entre els professors del “sector B”, 37,1% ( davant de 15,3% pel conjunt d’aquest col.lectiu a la universitat); i entre l’alumnat, 13,8%, més del doble de la mitjana general (6,3%).
Les xifres relatives al PAS no estan desagregades per centres, i per tant no en podem dir res. Però sí que coneixem la xifra relativa al “sector A”, i aquí s’inverteix el panorama: amb un 42,5 %, se situa entre els centres amb més baixa participació, netament per sota del total de la UAB (54,4%).
Vol dir això alguna cosa? Sí i no. És just dir que el Claustre General és una institució llunyana i menys rellevant que en el passat. Però segueix sent la institució universitària de major importància i representativitat; si es vol tenir algun impacte i alguna capacitat d’influir, cal ser-hi: els abstencionistes no tenen mai la raó.
Encara més: el nombre de candidats ha estat molt baix, i no s’han cobert totes les places que corresponia. Targeta groga, doncs? Almenys, motiu de preocupació, digne d’una reflexió més detallada. I de moment, desautorització de veus que, exigint una major dedicació i activitat, no actuen de la forma que prescriuen.
Joan Botella, Degà
Fausto Miguélez reflexiona sobre els canvis en el treball en l’acte inaugural del curs 2016-2017
El catedràtic en sociologia destaca que la robotització planteja un nou model laboral i fa una crida a les universitats per impulsar plans que ajudin a l’especialització i a la formació continuada.
El Mapa Religiós de Catalunya estrena web
Dissenyat pel grup de recerca ISOR per a la difusió divulgativa del Mapa Religiós de Catalunya, sobre les minories religioses a les comarques catalanes. El Mapa recull les dades de la recerca encarregada per la Generalitat a ISOR al llarg de tretze anys, per tal que ara també es puguin consultar en aquest portal.
Convocatòria oberta per col·laborar amb el Departament de Justícia
El Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia obre una convocatòria de 15 beques de col·laboració.
La comunitat universitària escull els seus representants al Claustre
Els dies 3 i 4 de novembre, han tingut lloc les eleccions per escollir els representants al Claustre de la UAB de la comunitat universitària (estudiants, personal docent i investigador, i personal d'administració i serveis). Les eleccions s'han desenvolupat per sistema de votació electrònica.
En aquestes eleccions, es renoven tots el membres electes representants dels quatre sectors electorals: 81 representants del sector A (professorat doctor amb vinculació permanent a la Universitat); 27 representants del sector B (resta de personal acadèmic i el personal investigador en formació que exerceixi funcions de docència); 90 representants del sector C (estudiants de grau i postgrau) i 30 representants del sector D (personal d'administració i serveis).
Els resultats provisionals estan disponibles al web d'Eleccions i s'obrirà el període de reclamacions els dies 7 i 8 del mateix mes.
Òrgan màxim de representació
El Claustre és l'òrgan màxim de representació de la comunitat universitària. Les seves funcions principals són conèixer i debatre les línies generals de la política de la Universitat, controlar la gestió dels càrrecs, impulsar l'activitat normativa d'altres òrgans, sol·licitar informació sobre qualsevol aspecte de l'activitat universitària i formular recomanacions, propostes i declaracions institucionals.
Cada sector de la comunitat escull els seus propis representants al Claustre. Tant el personal d'administració i serveis com el personal docent i investigador escullen els seus claustrals cada quatre anys. En el cas dels estudiants, la representació es renova cada dos anys.
El sistema de votació electrònica que s’utilitzarà és la plataforma comuna a totes les universitats catalanes, promoguda per l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) i gestionada des del CESCA, el qual garanteix els sistemes de seguretat i fiabilitat necessàries.
Tota la informació sobre el procés electoral es pot consultar al web d'eleccions de la UAB.
Les enquestes com a eina de recerca
El Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya ofereix un nou curs de formació sobre el disseny i la realització d’enquestes.
ENTREVISTA
La Celia Giralt Zamora esllicencià en Ciències Polítiques i Gestió Pública en la promoció de l’any 2011-2015. Ha fet estudis de postgrau de Comunicació empresarial a la UPF Barcelona School of Management. També ha treballat com a tècnic de suport al deganat de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia. Actualment treballa com a tècnic en Comerç Internacional.
En què consistia la teva feina? Com vas accedir-hi?
Davant el fenomen de la globalització i la crisi econòmica al nostre país, les empreses han hagut d’obrir-se a nous mercats internacionals. Davant aquest context la nostra feina en el departament d’exportacions consisteix a elaborar i fer el seguiment de les estratègies comercials dels nostres productes als cinc continents. D’ençà que els nostres productes surten de producció del país d’origen fins que arriben al país destinatari som els encarregats de parlar amb els nostres comercials, els clients i les diferents empreses de logística (terrestres, aèries i marítimes) també amb les institucions públiques (cambres de comerç, aeroports i ports) i institucions financeres perquè els productes arribin amb la menor brevetat possible al menor cost i en excel·lents condicions sempre oferint un tracte exquisit amb el client i els altres actors.
Com valores la formació rebuda a la Facultat?
Valoro amb molta positivitat la meva formació en la facultat. Ens formen per ser alumnes polivalents amb molts coneixements bàsics importants en el context en què estem. Ens han format per ser bons analistes de processos i per identificar les deficiències que podrien millorar. Gràcies a la formació rebuda som capaços de tractar i recórrer adequadament als diferents actors, a més de treballar en equip.
Com veus la Facultat des de la pràctica professional, quines coses creus que es podrien millorar?
L’empresa pública crec que pren massa protagonisme en la nostra formació i no tant l’empresa privada. Crec que la millora s’ha de fonamentar en l’aplicació de casos pràctics amb clients reals, siguin organismes sense ànim de lucre o empreses privades. La nostra feina té molta força en les empreses privades i això és desconegut per part nostre, del sector privat i la societat en el seu conjunt. A la vegada ens limita molt en la cerca per la feina.
Quins consells donaries als futurs politòlegs i sociòlegs de la Facultat?
L’aprenentatge en llengües és clau per trobar un espai pels politòlegs i sociòlegs. L’especialització és l’altre vessant que s’ha de treballar. La confiança en tu mateix. Els principis són costosos per a tothom; no s’ha de renegar a les primeres feines que sorgeixin, ja que tot és experiència. Crec que la clau principal és trobar el camí i centrar-se en ell.
Si vols contactar amb la Cèlia: celiagiraltza@gmail.com
Agenda
El 22 de novembre tindrà lloc l'acte inaugural dels màsters de la Facultat
Dimarts 22 de novembre a la Sala de Graus de la Facultat tindrà lloc l'acte d'inauguració dels Programes de Màster de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia del curs 2016-2017. La sessió començarà a les 12.30 h.
El Consell Comarcal del Vallès Oriental cerca joves per treballar a diferents àrees de l'entitat. Se'ls oferirà un contracte de pràctiques per un període de 6 mesos.
Defensa de tesi doctoral de Sergio Porcel López, el dimecres 16 de novembre de 2016 a les 12:00h. A la Sala de Graus de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia. Dirigida pel Dr. Joan Miquel Verd Pericàs i la Dra. Maria Teresa Tapada Bertelli.
