Butlletí de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia

UNIVERSITAT GRATUÏTA: UNA PERSPECTIVA PROPERA?

El 17 de Novembre ha tingut lloc una significativa jornada de protesta entorn de la qüestió de les taxes universitàries. L’augment del cost dels estudis universitaris en els últims anys ha estat un tema àmpliament debatut i criticat en aquestes mateixes pàgines; però ara semblen obrir-se noves oportunitats.

Efectivament, tant les protestes dels estudiants i de les mateixes universitats, com els informes dels experts i dels centres d’investigació (com l’”Observatori del Sistema Universitari”: vegeu els seus informes a www.observatori universitari.org) han posat en relleu com la combinació entre augment de taxes, reducció de beques i eliminació o reducció d’ajuts complementaris (com Erasmus o Sòcrates) han portat en els últims cinc anys a un nivell de preus dels estudis universitaris sense equivalents en el continent europeu.

I en el cas català, s’ha anat encara més lluny: l’assumpció del 25% del cost dels estudis per part dels alumnes (i la duplicació d’aquest tant per cent en cas de repetir una assignatura) han fet que les universitats públiques catalanes siguin significativament més cares que les de la resta d’Espanya. Els nostres estudis de Grau costen una mica més del doble del que costen els mateixos estudis a Santiago de Compostela, i el diferencial s’amplia si examinem els estudis de Màster.

No es tracta només del sobrecost que paguen els nostres estudiants; es tracta també de l’empobriment que pateix el teixit universitari quan no es cobreixen les places vacants per jubilació, no es pot contractar nou personal tècnic i administratiu, no es poden renovar  els equipaments docents o de recerca, no s’assegura un manteniment eficaç dels edificis, i elements cabdals de la vida universitària (des de l’adquisició de llibres i revistes fins a la qualitat dels menjadors universitaris) es descuren i es malmeten. Passar un any pressupostari dolent potser més o menys difícil; però encadenar-ne cinc de consecutius pot ser mortal per la institució, i pel país en el seu conjunt: és per alguna raó que, al llarg dels anys de la crisi, la despesa universitària ha augmentat a països com Itàlia, França o Alemanya.

Davant d’això, cal celebrar l’adopció d’una posició més enèrgica per part de les universitats (i és de justícia anotar que el rectorat de la UAB ha adquirit un paper de “locomotora” en aquest reforçament), reclamant com a mesura inicial  la reducció d’un 30%  en el cost de les taxes, i la compensació pressupostària per part de la Generalitat a les universitats en la quantia corresponent.

Però les concentracions de protesta i la gran manifestació del dia 17 feia emergir un nou element: la reivindicació de la gratuïtat dels estudis universitaris. Passar a una universitat completament finançada pels pressupostos generals (i, en alguna mesura, per ingressos derivats d’activitats de transferència o similars) no seria només una diferència quantitativa respecte de la situació actual: seria un canvi significatiu i en profunditat, que obligaria a repensar un munt de coses, des dels calendaris acadèmics fins al règim de permanència, passant per la revisió del nombre de places ofertes o del nivell d’exigència en els ensenyaments. Igualment, caldria pensar en l’impacte de la internacionalització o bé en el model de finançament de les universitats (el que ja seria hora).

En altres paraules: no es tractaria només de “més diners per les universitats” (el que de totes maneres ja seria molt), sinó també una ALTRA forma de finançament per una ALTRA universitat. En moments com l’actual, en què la totalitat de les institucions del país estan subjectes a replantejaments en profunditat, no és d’estranyar que s’hagi obert també aquesta carpeta; el que caldrà veure és si l’actual esquema polític català s’ho vol i s’ho pot plantejar.

Joan Botella, Degà