UN ASSUMPTE DE DINERS … ?
En pocs dies, la qüestió del cost d’estudiar a Catalunya ha adquirit una importància central, més enllà dels estrictes claustres universitaris. I atenció: no es diu el cost d’ensenyar, sinó el cost d’estudiar, els preus públics vigents i que han de satisfer els alumnes.
Fa unes setmanes s’ha publicat l’estudi comparatiu sobre taxes i sobre ajuts als estudis superiors existents al conjunt de països de la Unió Europea ( “National Student Fee and Support Systems in EU Higher Education”, que podeu despenjar a la web d’Eurydice); La Vanguardia hi ha dedicat planes senceres en dos dies consecutius (cosa extraordinària tractant-se d’un diari); el rector president de la CRUE ha declarat que els estudiants tenen raó en queixar-se dels preus excessivament cars; etc.
I tenen raó. El que aquests informes posen de relleu és que Espanya és el país europeu on es dóna la pitjor conjunció de preus alts (el segon país més car d’Europa), poques beques ( menys del 15 % dels alumnes en tenen) i nuls serveis complementaris (allotjament, ajuts menjador, etc.). I a Catalunya, dues tasses: estudiar Sociologia costa el doble a casa nostra que a Santiago de Compostela i gairebé el triple que a Sevilla. Els augments del preu de matrícula dels últims anys han estat de l’ordre del 65 %, malgrat que (com ja s’havia dit aquí en altres ocasions) falten els estudis previs precisos per determinar com es distribueixen els pressupostos de les universitats entre docència i recerca (entenent que el preu de matrícula pugui contribuir a finançar la docència, però de cap manera a finançar la recerca).
És per això que ha tingut una èxit inesperat la moció presentada al Parlament pel grup de Catalunya Sí Que Es Pot, i que ha estat aprovada amb incorporacions complementàries proposades per la totalitat dels grups parlamentaris. ( Podeu veure el debat parlamentari a http://www.parlament.cat/document/trancripcio/168450.pdf ). Què s’hi diu?
Essencialment això: revertir pel curs proper les pujades de preus dels últims anys, començant per una reducció del 30 % del preu de matrícula, i compensant les universitats per la disminució d’ingressos. I en un horitzó de dirigir-se cap a la gratuïtat de preus (o, al menys, cap als nivells promig de preus dels països de la OCDE); mentre no s’hi arribi, mantenir o incrementar el sistema de “beques equitat” (això seria discutible, després hi tornarem) ; i igualar els preus de matrícula dels Màsters als Graus, ja des del curs proper, com a requisit previ a la modificació de l’estructura dels estudis universitaris ( Graus de 3 anys).
En un altre terreny, s’incorporen també propostes com ara l’elaboració sempre ajornada del mapa de les universitats de Catalunya; l’eliminació de les situacions de precarietat o l’augment dels recursos destinats a contractació o formació de PAS, etc.
En síntesi, el Parlament ha acordat una sèrie de mesures que constitueixen una esmena a la totalitat de les polítiques universitàries empreses en els últims anys, fetes de precarització, reducció del finançament públic a les universitats, increment de les taxes de matrícula, i promoció dels centres universitaris privats (on avui estudien en torn del 40 % dels alumnes que han començat aquest curs estudis universitaris).
Sens dubte, com a treballadors i usuaris del sistema universitari, i com a estudiosos de les realitats socials, tindríem moltes coses a dir en torn d’aquests temes. La lògica de les beques Equitat, per exemple, deixa molt a desitjar. Aquestes consisteixen en reduccions en el preu de matrícula, en funció dels ingressos declarats per la família de l’estudiant, de tal manera que qui més guanyi, pagui més. Sembla just, oi?
Doncs no tant. Per començar, queden exclosos d’aquestes beques els estudiants de famílies amb ingressos superiors als 40.000 € a l’any ( el que no sembla una quantitat fabulosa). En segon lloc, la font d’informació aplicable són les declaracions presentades pels contribuents a l’IRPF; ara bé, tothom sap que aquest impost recau, en més d’un 80 %, sobre assalariats i pensionistes, mentre empresaris i professionals independents tenen moltes possibilitats per esquivar-lo: la renda promig declarada pels empresaris a Espanya és de 13.000 € a l’any…
I en tercer lloc, una objecció més de fons: el moment de la redistribució és el de pagar els impostos, no el d’utilitzar els serveis públics. Per què tenir en compte els ingressos familiars per matricular-se a la Universitat, i no per utilitzar les autopistes, o pagar el Metro, o …?
En tot cas, es toca una dimensió clau. Sense una clarificació tant del mapa universitari de Catalunya com del seu sistema de finançament, no es pot possible assegurar el manteniment dels seus nivells de qualitat ( on acabem de saber que la UAB ha estat reconeguda com la 12ª millor universitat del món del grup d’universitats de menys de 50 anys), ni emprendre una revisió a fons de l’estructura dels estudis universitaris i de la seva articulació amb el teixit laboral i professional de Catalunya. Sense aquests canvis, qualsevol reforma poc fer poca cosa, més enllà de canviar els noms de les coses.
J. Botella, Degà
NOTA INFORMATIVA:
Ens examinen !
La Facultat està sent avaluada: els estudis oferts a la Facultat ( dos Graus i quatre programes de Màster) s’han sotmès a l’acreditació preceptiva per poder ser impartits; i aquest procés inclou la visita d’un Comitè D’Acreditació Extern, CAE, que visita les instal.lacions, s’entrevista amb els diversos col.lectius integrants de la institució, i acaba per emetre un informe sobre l’ajustament entre els compromisos de la institució (materialitzats en el pla d’estudis, i en els diversos instruments organitzats per a assolir-lo) i allò que la institució efectivament fa.
Una trentena llarga de persones de la casa (responsables acadèmics, docents, alumnes, ex - alumnes,contractadors) han estat cridats a entrevistar-se amb aquest comitè, que ens visitarà els propers dies 21 i 22.
Aquesta visita no és un tràmit: alguna titulació a Catalunya s’ha hagut de tancar en funció dels informes del corresponent CAE; d’altres han estat aprovades de manera condicionada, de tal manera que si no emprenen les reformes suggerides poden quedar fora de joc; i altres han obtingut un reconeixement de qualitat: no solament fan la feina que han de fer, sinó que la fan destacadament bé.
Creiem que la nostra Facultat es mereix una bona nota; però veurem: un examen és un examen … !
Consulta de l´autoinforme:
http://www.uab.cat/web/els-estudis-1192707407557.html
Entrevista als guanyadors de la Lliga de Debat Universitari a la UAB
Els estudiants del grau en Ciències Polítiques i Gestió Pública, Sara G. Arroyo (20), Rita Giménez (23), Darío Jané (27) i Robert Martínez (20) que van ser els guanyadors de la Lliga de Debat Universitari a la UAB que va tenir lloc els dies 22, 23, 24 i 25 de febrer a la sala de Teatre de l’Àgora (plaça Cívica) participaran del 25 al 29 d’abril a la Lliga de Debat Universitària 2016, organitzada per la Xarxa Lluís Vives, en la Universitat Politècnica de Valencia.
Seminari Obert de Sociologia de la Cultura
El Seminari obert de sociologia de la cultura és un fòrum de discussió de temes de recerca inscrits en la perspectiva de la sociologia de la cultura en un sentit ampli, amb la voluntat de vincular punts de partida teòrics i projectes de recerca diversos sobre les pràctiques de producció i consum cultural i les identitats.
Descentralización y desigualdad en el estado autonómico
Raquel Gallego, professora de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia (UAB), és directora d'aquest llibre acabat de publicar, en el que 12 recercadors més hi participen amb diferents capítols. El llibre recull els resultats de dos projectes de recerca desenvolupats entre 2012 i 2014.
La UAB és la dotzena millor del món en el rànquing THE d'universitats joves
La UAB ocupa la posició 12 mundial d’universitats amb menys de 50 anys, la millor classificació de tot l’Estat, segons la cinquena edició del rànquing anual 150 Under 50 que publica Times Higher Education.
Eleccions a rector o rectora de la UAB
El Consell de Govern de la UAB va aprovar el mes de març passat la convocatòria d’eleccions a rector o rectora de la UAB que tindran lloc el dijous 19 de maig pròxim.
Descomptes en formació al Col•legi de politòlegs i Sociòlegs de catalunya per a estudiants de l´Autònoma
Ja està disponible l'oferta formativa del Col•legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya per al tercer trimestre del curs 2015-2016. Als estudiants de Ciències Polítiques i Sociologia de les universitats catalanes se’ls aplica el mateix descompte que als membres del Col•legi.
ENTREVISTA
Andreu Criquet Giralt es llicencià en Ciències Polítiques i de l’Administració en la promoció de l’any 2013. Ha fet estudis de postgrau a la Universitat Oberta de Catalunya També ha treballat en l’àmbit de l’associacionisme. Actualment treballa com a desenvolupador i programador en Intel•ligència de Negoci (BI).
En què consisteix la teva feina? Com vas accedir-hi?
Treballo en Intel•ligència de Negoci o Business Intelligence (BI) que és la capacitat de dotar a les organitzacions de la informació que necessiten per una millor presa de decisions. La intel•ligència, provinent de l’àmbit de la seguretat, s’ha anat escampant per les empreses, administracions públiques i organitzacions a mesura que s’ha anat eixamplant també la informació disponible (sobretot via internet) i les eines per treballar-hi i visualitzar-la. Personalment em van contractar a la multinacional de serveis tecnològics actual per estar cursant el Màster en Business Intelligence i Big Data a la UOC i tenir coneixement en certs mètodes (ETL) i programari (R/SQL) del seu interès.
Com valores la formació rebuda a la Facultat?
Tant una Llicenciatura com un Grau inclouen molts coneixements generals en un àmbit que si bé no tenen una aplicació pràctica en l’àmbit laboral ajuden a confeccionar una manera d’entendre els processos, les tasques a desenvolupar i en definitiva el món que ens envolta. A nivell personal, en l’àmbit on treballo s’hi poden trobar principalment enginyers (especialment informàtics) i especialistes en administració i empresa. No obstant, es pot constatar cert interès en d’altres camps com la politologia o la sociologia com a forma d’aportar visions diferents dels mateixos problemes.
Com veus la Facultat des de la pràctica professional, quines coses creus que es podrien millorar?
Crec que en l’àmbit de la ciència política estricta hi ha la feina que hi ha, un nombre fix i saturat, i no s’incrementarà (ni reduirà) en el futur. Això ens obliga a fer valer la nostra transversalitat i cercar nous espais, o com a mínim intentar-ho. Quan vaig estudiar crec que les habilitats professionals s’enfocaven massa cap a la investigació universitària i que la penetració de certes eines informàtiques a la facultat era més aviat escassa quan hi ha una autèntica explosió d’instruments que ens podrien ajudar. Crec que aprofundir en el tractament, emmagatzematge i visualització de dades podria ajudar a la majoria de tasques que fem a la facultat.
Quins consells donaries als futurs politòlegs i sociòlegs de la Facultat?
Segurament que tinguin en compte les sortides professionals a les que poden optar i s’especialitzin en aquelles eines que els poden ajudar. Malauradament la gent no paga per tenir coneixements si no per poder “fer coses“ amb el sentit més estricte de la frase: des de fer investigació a la mateixa universitat, fins col•laborar en una associació o entitat del tercer sector passant per gestionant dades en una empresa. Sobretot, que no s’esperin a acabar el Grau per aprendre a aportar aquesta utilitat al seu entorn.
Si vols contactar: andreucriquet@gmail.com
Agenda
“Com funciona el Síndic de Greuges de Catalunya”
Taller a càrrec de Maria Jesús Larios i assessors. Dilluns 18 d´Abril a les 16h. Ubicació:Pendent de confirmació.
“Les trajectòries laborals de músics i compositors a Barcelona”.
Seminari a càrrec de Jordi Alomar i Marta Casals, doctorands del grup de recerca CECUPS de la Universitat de Barcelona. Dimarts 19 d'abril a les 13h. A la Sala de Reunions del departament de sociologia de la UAB.
“The Spanish Inquisition as a pre-modern case of totalitarianism”
Seminari a càrrec del Dr. Steven Saxonberg. Organitzat conjuntament pel grup de recerca ISOR (Investigacions en Sociologia de la Religió) i el grup de recerca Iphigenia. Infància, família i polítiques socials comparades. Dimecres, 20 d’abril a les 15h. A la Sala de reunions de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la UAB.
"Barry Lyndon" d'Stanley Kubrick
Projecció del film de 1975. Dins el cicle "Falses aparences: Kubrick i les hibridacions". Dimarts 26 d´abril a les 10:30h. A la Sala Cinema de la UAB.
