Butlletí de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia

ÉS TEMPS D’ENQUESTES

En aquestes setmanes, tots els alumnes de la Facultat estan cridats a respondre on-line dues enquestes que es formulen: una és un qüestionari d’avaluació de la docència del professorat que han tingut al llarg del segon quatrimestre; i la segona és una enquesta sobre el contingut i l’orientació de les matèries que han cursat.

Addicionalment, els alumnes que acabaran ara els seus estudis són cridats a valorar el conjunt de la formació rebuda, intentant mesurar en quin grau s’ha correspost amb el que eren els seus interessos; quines matèries han resultat més atractives, o més útils; etc.

Aquesta pràctica resulta indispensable, i aporta informacions molt valuoses als responsables acadèmics, als directors dels departaments, als delegats dels estudiants, etc.; però la potencial utilitat de les enquestes d’avaluació té un requisit bàsic: una taxa de resposta alta. I en això, les universitats no estan tenint èxit: en el primer semestre, els qüestionaris degudament contestats ho han estat (en promig) per aproximadament un 10 % dels alumnes.

A què es deu aquesta baixa taxa de resposta? Poden esmentar-se molts factors, des del desinterès fins al fet que els alumnes estan a hores d’ara més interessats pels exàmens i les qualificacions, passant per eventuals dificultats de tipjus tècnic. Tot això pot ser cert, en major o menor mesura, però en converses amb alumnes apareix sempre un argument advers: els resultats de les enquestes no tenen cap trascendència, els problemes o disfuncions detectats no es corregeixen, i en definitiva, no serveixen per res.

Aquest argument es pot girar: potser l’escàs impacte de les enquestes es deu a la seva escassa representativitat; amb una taxa de resposta important, seria inevitable prendre en consideració les opinions formulades de manera clara i majoritària.

Però ara hi ha dos arguments que haurien d’afavorir una taxa de resposta alta i que, al meu entendre, són més importants.

EL primer, ho reconec, és interessat: universitats i facultats som, actualment, avaluades. I una de les dimensions en què se’ns avalua és la de veure en quin grau prestem atenció als nostres destinataris, i en quina mesura les seves opinions són recollides de forma sistemàtica i, en allò que calgui, ateses. Preneu per exemple el cas del professorat: la promoció d’una categoria a una altra requereix avui resultats favorables en l’avaluació realitzada pels estudiants ... si aquesta avaluació ha tingut com a mínim una taxa de resposta del 25 %. Per sota d’aquest nivell (que és on som ara, com s’observava més amunt), les enquestes no es prenen en compte: el professor tindrà molt difícil promocionar a una categoria superior.

Per tant, l’interés egoista tant de la institució com dels seus docents demana que hi hagi taxes de resposta més altes. Però hi ha un altre argument, que és, al meu entendre, el més sòlid.

La universitat, com a servei públic d’ensenyament superior, necessita millorar; necessita estar atenta a les queixes i percepcions dels ciutadans que atenem; i ha de  posar en marxa les mesures de correcció i de rectificació que resultin necessàries. I els ciutadans que atenem han de ser conscients que millorar la qualitat del servei els beneficia ( ja que dóna més valor al títol que obtindran) i beneficia, sobre tot, als futurs usuaris del servei, que tenen dret a esperar que l’experiència dels seus predecessors s’hagi recollit de forma metòdica i se n’hagin tret les conclusions pertinents.

Després de molts anys d’experiències d’aquest tipus, sabem que una amplíssima majoria dels enquestats que responen ho fan amb serietat i rigor; que les respostes no estan influïdes per les qualificacions atorgades pels professors; que les respostes obtingudes són molt estables any rere any; i que rarament els seus resultats constitueixen una sorpresa.

Segurament les institucions hem estat tímides a l’hora de promoure més activament la implicació dels estudiants en aquests processos; tot i que han rebut correus electrònics de la vicerectora corresponent i de l’Oficina de la Qualitat Docent, aquests missatges s’han dirigit als comptes e-campus, que molts alumnes no es prenen la molèstia de consultar. Per tant, potser caldrà posar en marxa campanyes més extenses d’informació i de promoció de la importància de respondre.
Però mentre tant, per raons a la vegada de participació dels ciutadans en el funcionament de l’administració i de necessària millora de la qualitat del servei, ompliu els qüestionaris! No costa res, trigueu menys de cinc minuts, ho podeu fer des de l’ordinador i fins i tot des del mòbil. I podeu posar verd a qui volgueu...

Joan Botella

UNA PROMOCIÓ CELEBRA LA CONCLUSIÓ DEL SEU PAS PER LA FACULTAT

El proper dia 18 de juny tindrà lloc la festa de la promoció dels alumnes que van començar els seus estudis a la Facultat l’any 2012.

En aquesta celebració rebran un diploma commemoratiu, així com també les persones que han obtingut el títol de Doctor al llarg del present curs, i els que han obtingut el Premi Extraordinari dels graus impartits. A més de discursos per part d’alumnes que han conclòs els respectius graus, comptarem amb la participació del Cor de Cambra de la coral de la UAB, que ens prepara una selecció de les peces més amenes i més rellevants del seu repertori.

Aquest any conduirà l’acte Patrícia Soley – Beltran, sociòloga i guanyadora del darrer premi Anagrama d’assaig, i comptarem amb la presència de la professora Sara Moreno, en representació del recent elegit equip rectoral de la universitat.

Val la pena fer constar ( per evitar confusions) que no es tracta d’un acte de Graduació, adreçat a les persones que obtinguin ara els respectius títols de Grau (fossin de la promoció que fossin), sinó una celebració de la cohort d’alumnes que van iniciar els seus estudis al mateix temps (2012), molts dels quals els conclouen ara, però no necessàriament tots. Clàssicament, l’acte de la Facultat era del primer tipus, acte de Graduació, i va a ser a petició de l’alumnat que es va passar a l’altra concepció, ja fa dos anys.

A aquest acte, a més dels alumnes concernits, hi estan convidats a participar familiars i amics d’ells ( òbviament, en número limitat, a causa dels límits físics de la sala on tindrà lloc, l’Auditori de la Facultat de Lletres; auditori que, tot i tractar-se de la sala més gran del campus, pot acollir només una mica més de 400 persones).

Des d’aquí, doncs, un missatge de felicitació i de bons desitjos per als i les alumnes que han cursat els seus estudis a la nostra Facultat al llarg dels últims quatre anys: sapigueu que aquí serà, sempre més, casa vostra.