ÉS TEMPS D’ENQUESTES

En aquestes setmanes, tots els alumnes de la Facultat estan cridats a respondre on-line dues enquestes que es formulen: una és un qüestionari d’avaluació de la docència del professorat que han tingut al llarg del segon quatrimestre; i la segona és una enquesta sobre el contingut i l’orientació de les matèries que han cursat.

Addicionalment, els alumnes que acabaran ara els seus estudis són cridats a valorar el conjunt de la formació rebuda, intentant mesurar en quin grau s’ha correspost amb el que eren els seus interessos; quines matèries han resultat més atractives, o més útils; etc.

Aquesta pràctica resulta indispensable, i aporta informacions molt valuoses als responsables acadèmics, als directors dels departaments, als delegats dels estudiants, etc.; però la potencial utilitat de les enquestes d’avaluació té un requisit bàsic: una taxa de resposta alta. I en això, les universitats no estan tenint èxit: en el primer semestre, els qüestionaris degudament contestats ho han estat (en promig) per aproximadament un 10 % dels alumnes.

A què es deu aquesta baixa taxa de resposta? Poden esmentar-se molts factors, des del desinterès fins al fet que els alumnes estan a hores d’ara més interessats pels exàmens i les qualificacions, passant per eventuals dificultats de tipjus tècnic. Tot això pot ser cert, en major o menor mesura, però en converses amb alumnes apareix sempre un argument advers: els resultats de les enquestes no tenen cap trascendència, els problemes o disfuncions detectats no es corregeixen, i en definitiva, no serveixen per res.

Aquest argument es pot girar: potser l’escàs impacte de les enquestes es deu a la seva escassa representativitat; amb una taxa de resposta important, seria inevitable prendre en consideració les opinions formulades de manera clara i majoritària.

Però ara hi ha dos arguments que haurien d’afavorir una taxa de resposta alta i que, al meu entendre, són més importants.

EL primer, ho reconec, és interessat: universitats i facultats som, actualment, avaluades. I una de les dimensions en què se’ns avalua és la de veure en quin grau prestem atenció als nostres destinataris, i en quina mesura les seves opinions són recollides de forma sistemàtica i, en allò que calgui, ateses. Preneu per exemple el cas del professorat: la promoció d’una categoria a una altra requereix avui resultats favorables en l’avaluació realitzada pels estudiants ... si aquesta avaluació ha tingut com a mínim una taxa de resposta del 25 %. Per sota d’aquest nivell (que és on som ara, com s’observava més amunt), les enquestes no es prenen en compte: el professor tindrà molt difícil promocionar a una categoria superior.

Per tant, l’interés egoista tant de la institució com dels seus docents demana que hi hagi taxes de resposta més altes. Però hi ha un altre argument, que és, al meu entendre, el més sòlid.

La universitat, com a servei públic d’ensenyament superior, necessita millorar; necessita estar atenta a les queixes i percepcions dels ciutadans que atenem; i ha de  posar en marxa les mesures de correcció i de rectificació que resultin necessàries. I els ciutadans que atenem han de ser conscients que millorar la qualitat del servei els beneficia ( ja que dóna més valor al títol que obtindran) i beneficia, sobre tot, als futurs usuaris del servei, que tenen dret a esperar que l’experiència dels seus predecessors s’hagi recollit de forma metòdica i se n’hagin tret les conclusions pertinents.

Després de molts anys d’experiències d’aquest tipus, sabem que una amplíssima majoria dels enquestats que responen ho fan amb serietat i rigor; que les respostes no estan influïdes per les qualificacions atorgades pels professors; que les respostes obtingudes són molt estables any rere any; i que rarament els seus resultats constitueixen una sorpresa.

Segurament les institucions hem estat tímides a l’hora de promoure més activament la implicació dels estudiants en aquests processos; tot i que han rebut correus electrònics de la vicerectora corresponent i de l’Oficina de la Qualitat Docent, aquests missatges s’han dirigit als comptes e-campus, que molts alumnes no es prenen la molèstia de consultar. Per tant, potser caldrà posar en marxa campanyes més extenses d’informació i de promoció de la importància de respondre.
Però mentre tant, per raons a la vegada de participació dels ciutadans en el funcionament de l’administració i de necessària millora de la qualitat del servei, ompliu els qüestionaris! No costa res, trigueu menys de cinc minuts, ho podeu fer des de l’ordinador i fins i tot des del mòbil. I podeu posar verd a qui volgueu...

Joan Botella

UNA PROMOCIÓ CELEBRA LA CONCLUSIÓ DEL SEU PAS PER LA FACULTAT

El proper dia 18 de juny tindrà lloc la festa de la promoció dels alumnes que van començar els seus estudis a la Facultat l’any 2012.

En aquesta celebració rebran un diploma commemoratiu, així com també les persones que han obtingut el títol de Doctor al llarg del present curs, i els que han obtingut el Premi Extraordinari dels graus impartits. A més de discursos per part d’alumnes que han conclòs els respectius graus, comptarem amb la participació del Cor de Cambra de la coral de la UAB, que ens prepara una selecció de les peces més amenes i més rellevants del seu repertori.

Aquest any conduirà l’acte Patrícia Soley – Beltran, sociòloga i guanyadora del darrer premi Anagrama d’assaig, i comptarem amb la presència de la professora Sara Moreno, en representació del recent elegit equip rectoral de la universitat.

Val la pena fer constar ( per evitar confusions) que no es tracta d’un acte de Graduació, adreçat a les persones que obtinguin ara els respectius títols de Grau (fossin de la promoció que fossin), sinó una celebració de la cohort d’alumnes que van iniciar els seus estudis al mateix temps (2012), molts dels quals els conclouen ara, però no necessàriament tots. Clàssicament, l’acte de la Facultat era del primer tipus, acte de Graduació, i va a ser a petició de l’alumnat que es va passar a l’altra concepció, ja fa dos anys.

A aquest acte, a més dels alumnes concernits, hi estan convidats a participar familiars i amics d’ells ( òbviament, en número limitat, a causa dels límits físics de la sala on tindrà lloc, l’Auditori de la Facultat de Lletres; auditori que, tot i tractar-se de la sala més gran del campus, pot acollir només una mica més de 400 persones).

Des d’aquí, doncs, un missatge de felicitació i de bons desitjos per als i les alumnes que han cursat els seus estudis a la nostra Facultat al llarg dels últims quatre anys: sapigueu que aquí serà, sempre més, casa vostra.

 

SEMINARI OBERT: Processos de politització dels activistes de la PAH

El Seminari obert de sociologia de la cultura és un fòrum de discussió de temes de recerca inscrits en la perspectiva de la sociologia de la cultura en un sentit ampli, amb la voluntat de vincular punts de partida teòrics i projectes de recerca diversos sobre les pràctiques de producció i consum cultural i les identitats. Més informació

 

 

Seminari del grup de recerca ISOR (Investigacions en Sociologia de la Religió)

Títol: "Disciplinarización, estandarización y prácticas corporales: el caso de los Católicos y Testigos de Jehová practicantes, en el municipio de Cárdenas San Luis Potosí, México”. Conferenciant: Andrea Moctezuma Balderas. Més informació

 

 

La inserció laboral de Politòlegs i Sociòlegs

Reflexions al voltant dels resultats de la 5a enquesta d'inserció laboral dels titulats universitaris. La sessió tindrà lloc el proper dimecres, dia 15 de juny, a les 18:30h a la seu del Col•legi. Més informació

 

 

El SAF de la UAB organitza el Campus esportiu i obre la seva oferta d'estiu

El Servei d'Activitat Física (SAF) de la UAB organitza la XXI edició del Campus esportiu d'estiu de la UAB, que oferirà un ampli ventall d'activitats per a nascuts entre els anys 2000 i 2012. Més informació

 

ENTREVISTA

Artur Rubinat Lacuesta es llicencià en Ciències Polítiques i Sociología en la promoció de l’any 2011. Ha fet estudis de postgrau en Educació a la UAB actualment cursa un Màster sobre Administració Pública a la Universitat de Bergen (Noruega).

En què consisteix la teva feina? Com vas accedir-hi?
Quan vaig acabar les dos llicenciatures de Polítiques i sociologia al 2011 estàvem en plena crisi i va ser i era realment difícil trobar feina sense tenir un màster en especialització. En aquell moment no m'ho podia permetre, així que vaig continuar treballant com a recepcionista en el hotel que havia treballat des del 2005. Això em va permetre estalviar i continuar-me formant.

Vaig fer un màster al 2013 per a poder accedir a a la borsa de professors de la Generalitat, en la qual vaig accedir. Alhora he aprofitat per formar-me a fora. He estat treballant com a Periodista a Islàndia, on vaig fer un reportatge sobre la crisi a aquell país l'any 2011. També he estat en un projecte de cooperació a Sud-Àfrica en el camp de l'educació i els projectes socials. Ara estic cursant un Màster sobre administració pública a Bergen Noruega. L'anglès, la formació a la UAB, el bon expedient acadèmic i les bones recomanacions de professors m'han permès accedir a aquest màster.

Com valores la formació rebuda a la Facultat?
La valoro molt en positiu, per la qualitat de la formació rebuda, vinculada a un bon professorat. Penso que també va ser interessant la formació que vaig rebre al pràcticum que vaig fer al IGOP. Per altra banda la UAB té prestigi com a Universitat a casa nostre, però també a fora i això és important.

Com veus la Facultat des de la pràctica professional, quines coses creus que es podrien millorar?
La Facultat té un bon nivell i penso que està reconeguda en el seu àmbit. No obstant, i tenint en ment les universitats, almenys a la de Bergen a Noruega que conec, penso que  a la facultat li falta un toc acollidor, li falta inversió, i millors espais pels estudiants, millor climatització etc. Cal millorar l'entorn i també possibilitar que joves recercadors i docents es puguin desenvolupar. Cal per altra banda més treball de camp més hores per contactar amb el món real «social i polític» de forma organitzada i sistemàtica. Cal també penso, exercir des dels primers anys de carrera la vocació científica.

Quins consells donaries als futurs politòlegs i sociòlegs de la Facultat?
Si un té passió per la ciència política i la sociologia encara que durant un temps no treballi de «lo meu» que no es preocupi per què al final les coses es van aclarint. Jo per exemple tenia clar que volia seguir pel camí de la ciència política però fins que no he madurat el projecte i el què volia fer, no he tingut clar ni he pres la decisió de fer un màster i fins hi tot potser el doctorat. Cal doncs tenir clar els objectius i traçar un camí acadèmic que t'apassioni.

Per altra banda, sens dubte recomano als estudiants que no es tanquin només a les biblioteques, que són molt importants però no les úniques fonts de coneixement, que no es preocupin només d'aprovar exàmens, sinó d'anar al món real, de veure el món del treball, de veure la societat, a les places als carrers etc, de veure com funciona la nostre societat en directe, en viu, no tot està als llibres i això és molt important tenir-ho clar, cal viure la societat, tractar-la de tu a tu, vaja, enfangar-se i embrutar-se!

Si vols contactar amb l´Artur: arublac@gmail.com

 

Agenda

“¿Cuáles son las fronteras disciplinares de la investigación sociológica?

Seminari amb Esperanza Bielsa (GEDIME/CER-Migracions), Maria José Guerra (Universidad de La Laguna) i Francisco Amorim (UFRGS-Brasil). El proper dimarts 14 de juny a les 12 hores a la Sala de Juntes.