Butlletí de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia

UN CANVI DE DIRECCIÓ…?

L’elecció d’un nou rectorat a la UAB ha començat a fer-se notar. Als pocs dies de la presa de possessió, la reunió del Consell Interuniversitari de Catalunya que havia de donar llum verd als preus públics de matrícula per al proper curs ( mantenint-se els de l’any passat, en la proposta del govern) no va ser plàcida: al costat dels representants dels estudiants, l’oposició de la nova rectora de la UAB, i posteriorment les opinions d’alguns altres rectors, van qüestionar seriosament l’actual sistema de taxes de matrícula.

El nucli de l’argument era que, si el Parlament havia aprovat una moció (amb el vot favorable de diversos grups parlamentaris, inclosos els dos que formen l’actual govern de la Generalitat), en virtut de la qual els preus de matrícula s’havien de reduir en un 30 % el proper any, obrint un horitzó de reduccions continuades per arribar a la gratuïtat en un periode de 10 anys, no hi havia cap raó per a què el propi Govern no faci seva aquesta decisió i la materialitzi en les previsions pel proper curs.

Altres pronunciaments en un sentit similar (articles a la premsa, entrevista a TV3, etc.) confirmen el que es va veure al propi acte de presa de possessió del nou equip rectoral, que és una actitud de discrepància educada però molt raonada i molt contundent, que està servint per refer la unitat de criteri de les diverses universitats catalanes (tots els rectors de les quals, excepte un, s’han adherit als criteris proposats per la rectora de la UAB) i tenint un clar suport de les organitzacions representatives de l’estudiantat.

I un raonament similar s’està difonent en torn de la tan magrejada qüestió del pas a un esquema “3 + 2”. Si ens concentrem només en l’aspecte econòmic, que sembla ser el centre de l’oposició dels col.lectius d’estudiants contra la possible reforma, avui la situació és d’una injustícia flagrant: en els graus on, per imposició de la UE, la durada dels estudis és de 5 anys, o més, com Medicina o Veterinària, tots els cursos tenen un preu de matrícula igual, consistent en la seva consideració com a cursos de Grau. En canvi, en aquells altres estudis en què els Graus duren quatre anys i han de continuar-se, obligatòriament, amb un Màster, per a poder exercir professionalment (com Dret o Educació), el “cinquè any” no té preu de Grau sinó de Màster, molt més car.

Per això, l’aproximació dels preus dels dos tipus de titulació és una exigència. Si el cicle formatiu que ha de tenir un titulat superior és de, diguem, 5 anys, no té sentit que els preus es diferenciïn d’un any a l’altre; quan les Llicenciatures, antecedents dels Graus, duraven 4 o 5 anys, tots ells tenien la mateixa consideració i les mateixes taxes.

I no val dir que el sistema de “Beques Equitat” compensa les dificultats que puguin sorgir. Per dues raons: en primer lloc, per què les beques han d’operar després del preu, i no abans; i en segon lloc, per què prendre com a referència el nivell d’ingressos declarat per les famílies en l’Impost sobre la renda de les Persones Físiques discrimina d’una forma brutal contra els assalariats (que no poden dissimular ingressos) i a favor d’aquelles categories sòcio – econòmiques que, per les pròpies característiques del sistema fiscal espanyol, tenen rendes menys transparents: empresaris, treballadors autònoms, rentistes, etc.I aquesta diferenciació s’assembla massa a una distinció de classes com per què els responsables puguin dormir tranquils.

Sembla, doncs, dibuixar-se a escala del sistema universitari un panorama diferent del que haviem vist en l’última dècada. S’haurà de veure fins a quin punt aquesta reorientació es tradueix en polítiques efectivament diferents; però de moment, cal parlar d’un gir prometedor.

Joan Botella, Degà