IMPOSSIBLE...?
Recentment ha mort Kenneth Arrow (1921 – 2017), usualment vist com a economista (tot i que matemàtic de formació); i, de fet, guardonat amb el premi Nobel d'Economia en els anys setanta. Les seves contribucions en el camp de l'economia estricta són generalment considerades com a fonamentals (tot i que les seves connexions familiars en el sector poden restar objectivitat: Arrow era cunyat de Paul Samuelson i oncle de Lawrence Summers!).
Però en un punt Arrow és extremadament rellevant també per les ciències polítiques i socials. De fet, Arrow no considerava l'economia com l'àmbit dels negocis particulars, sinó com un espai en què la concurrència de múltiples protagonistes entorn de diversos béns i serveis acabava per generar un cert resultat col·lectiu (un equilibri): ja sigui el preu d'un producte, la cotització d'una empresa, el joc de demanda i oferta o qualsevol altre aspecte. Però si totes aquestes qüestions poden analitzar-se com a resultat de l'agregació de múltiples decisions individuals sobre una llista d'alternatives, aleshores es pot aplicar la mateixa lògica, i el mateix mecanisme d'anàlisi, a les decisions estrictament polítiques.
I aquí és on Arrow (en el seu assaig fonamental, Social Choice and Individual Values, del 1951) va intentar connectar el seu mecanisme d'anàlisi de l'equilibri econòmic al funcionament de les democràcies: una democràcia funciona bé si les preferències de la majoria dels ciutadans es transformen en decisions col·lectives. I a quin sistema polític li escau la denominació de "democràcia"? No cal anar gaire lluny per afirmar que un sistema democràtic és aquell que compleixi aquestes condicions:
- No dictadura: les preferències d'un sol individu no poden prevaler sobre les preferències de la resta de la ciutadania.
- Sobirania Individual: cada individu pot ordenar les seves preferències de la manera que vulgui.
- Unanimitat: si, presos d'un en un, tots els individus prefereixen A abans que B, aleshores la preferència del grup també posarà A abans que B
- Exclusió de les alternatives irrellevants: si una de les qüestions sotmeses a la ciutadania desapareix del debat, aleshores l'ordre de preferències entre les altres no es veu modificat.
Aquestes condicions garanteixen que una decisió col·lectiva respongui a les preferències de la majoria dels ciutadans, i que respongui a un criteri de racionalitat (és a dir: si A és preferit a B, i B és preferit a C, aleshores cal admetre que A sigui preferit a C). Ara bé, és aquest el cas? I aquí és on Arrow troba que no existeix cap mecanisme institucional de funcionament d'una democràcia que garanteixi aquestes condicions. En el sentit fort de la paraula: si aquests són els requisits d'una decisió democràtica, aleshores l'existència de democràcies és impossible. Justament, el teorema que ha donat notorietat a Arrow porta per nom el "teorema de la impossibilitat".
En això Arrow no era completament original: redescobria el que des del segle XVIII es coneix com la paradoxa de Condorcet, un dels autors de l'Enciclopèdia, que trobava que quan es sumaven decisions individuals, la decisió col·lectiva resultant podria no correspondre's a les preferències de la majoria. Però Arrow ho fa en un llenguatge formalitzat i més contundent que les intuïcions de Condorcet.
Des d'aleshores, la teoria democràtica ha reforçat considerablement els seus esquemes, per donar resposta a l'argument d'Arrow. En particular, relaxant el requeriment de racionalitat (prenem decisions polítiques basant-nos també en elements simbòlics, sentimentals, personals, etc.), però també afinant l'anàlisi dels mecanismes institucionals, relaxant la rellevància del principi majoritari i subratllant la importància democràtica de mecanismes antimajoritaris (com les constitucions, l'autogovern territorial, el servei públic professional o les garanties per les minories).
Però més en general la referència a Arrow hauria de servir també per repensar les fronteres entre disciplines. Entre els que presumeixen de "ser més forts matemàticament" que els altres o els que, simètricament, creuen "ser més progressistes" que els primers, s'ha establert un conjunt de "taules separades" (Gabriel Almond) que qüestiona el principi de la unitat de les ciències socials. I això les afebleix a totes: l'abordatge de les qüestions col·lectives no es pot fer des d'una sola perspectiva. La realitat social és una, i les diferents ciències socials són només punts de vista, perspectives diferents sobre un mateix objecte. En un moment en què es vol repensar l'oferta i l'estructura de les titulacions que ofereix la universitat, no estaria malament recordar-ho.
Joan Botella, Degà
La UAB, seleccionada per designar un estudiant de grau com a EU Ambassador
La presentació de candidats finalitza el 21 de març
Convocades les II Jornades d'Investigació en Ciències Socials per a Estudiants
Tindrà lloc el 5, 6 i 7 de juliol a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid (UCM).
Presentació del llibre “Sistemas federales. Una comparación internacional”
La Fundació Manuel Giménez Abad i la Fundació Konrad Adenauer presenten a Barcelona un estudi sobre experiències federals en diversos països del món.
Convocada la setena edició del Premi de Recerca en Drets Humans
El termini de presentació de treballs finalitza el 9 de juliol de 2017.
Civisme i convivència en l’àmbit local, organitzat pel Grup de Recerca LSTE-UAB i l’ICPS
La IIª edició de la formació la dirigeix el Dr. Joan Lluis Pérez Francesch, de l’Observatori de la convivència i el civisme a Catalunya – UAB.
El Claustre aprova el document marc sobre arquitectura de titulacions
El Claustre de la UAB, en la sessió extraordinària que va tenir lloc el 15 de març passat, va aprovar el document marc "L'arquitectura de titulacions a la UAB", presentat per l'Equip de Govern, per 141 vots a favor, 51 vots en contra, cinc vots en blanc i un vot nul. L'esmena presentada en favor de la realització de treballs de fi de grau col·lectius entre estudiants de diferents centres va ser aprovada també amb 189 vots a favor, tres en contra i set en blanc.
La rectora de la UAB, Margarita Arboix, va obrir la reunió exposant les darreres informacions sobre els preus dels estudis universitaris. Va explicar que els pressupostos de la Generalitat es troben actualment en fase de discussió d'esmenes al Parlament i va fer esment a l'acord unànim de totes les forces parlamentàries, així com al compromís del Govern encara no concretat, per equiparar els preus dels estudis de grau i de màster. Segons va informar, s'espera que el decret de taxes sigui aprovat, com tots els anys, entre els propers mesos de maig i juny.
Seguidament, Josep Ros, vicerector de Programació Acadèmica i de Qualitat, va exposar els continguts del document marc i va explicar el procés amb què s'ha sotmès a discussió amb la comunitat universitària durant els darrers mesos. El debat ha implicat més de set-centes persones de tots els sectors de la comunitat i de totes les facultats i escoles. Les aportacions han estat recollides al document presentat al Claustre, on, entre altres aspectes, el vicerector va destacar l'aposta per la flexibilitat de l'arquitectura acadèmica.
Ros va valorar que la UAB, que ha estat tradicionalment una universitat innovadora, "vol recuperar la iniciativa de creació de titulacions". En aquest sentit, va considerar que cal "aprofitar la particularitat de la UAB com a universitat de campus" que ofereix estudis "de totes les branques de coneixement", fet que facilita la programació de titulacions interdisciplinàries en què col·laborin diferents facultats.
Una universitat "pionera i de referència"
Als dos torns d'intervencions en què es va sotmetre a discussió el document, els claustrals van plantejar diversos temes: la importància de potenciar la programació acadèmica actual i la necessitat de recursos per endegar innovacions, l'autonomia dels centres per dissenyar la seva oferta, la poca participació d'estudiants als debats sobre el document, la incidència dels preus dels estudis en el disseny de l'arquitectura de titulacions, les correspondències entre diferents títols universitaris oficials, la programació d'oferta acadèmica en anglès i la particularitat de les enginyeries com a titulacions regulades per ordres ministerials específiques.
La rectora va intervenir novament per afirmar, entre altres coses, que l'objectiu de l'arquitectura de titulacions és que la UAB es mantingui com a institució "pionera i de referència" pel que fa a la programació acadèmica. I va expressar el seu compromís per a que, "en cap cas", la reforma dels estudis "pugui implicar un augment del cost de les taxes actuals".
El Claustre va continuar amb la discussió de l'esmena presentada, que fa referència a les directrius per al disseny de màsters per plantejar "la possibilitat d'admetre que determinats treballs de fi de grau siguin multidisciplinars, de manera que estudiants de diferents centres puguin realitzar conjuntament un mateix treball des de diverses disciplines".
ENTREVISTA
L' Abigail Paniagua es llicencià en Ciències Polítiques i de l'Administració l'any 2014. Ha fet estudis de postgrau en Protecció Internacional de Drets Humans. Actualment, treballa com a Professional a la Comisión Nacional de Derechos Humanos de Mèxic.
En què consisteix la teva feina?
Com a professional a la Dirección General de Enlace y Fortalecimiento con OSC de la Secretaria Técnica del Consejo Consultivo de CNDH, porto a terme diverses funcions entre les quals destaquen: el desenvolupament de documents per les diverses reunions, grups de treball, congressos, simpòsiums,... Investigacions, diagnòstics, notes informatives,... tant pel suportal President, Secretari Tècnic i Directora General com a l'àrea i les OSC. Així mateix, anem a esdeveniments en les matèries a les quals donem seguiment, col·laborem amb OSC per generar accions d'incidència (un exemple, és amb el desenvolupament d'accions amb la Mesa sobre Derechos de las Personas Mayores per l'impuls de la firma i ratificació Convención Interamericana sobre la Protección de los Derechos Humanos de la Personas Mayores, motiu pel qual és convenient generar les polítiques públiques adients i el canvi de consciència social al mateix país); actuar com a mediadors entre la societat civil i el govern, també es generen suports directes com per exemple, en matèria de desaparició forçada, activitats formatives, identificació de temàtiques, carències i necessitats per presentar propostes, seguiment a la legislació interna, regional i internacional... entre d'altres.
Com vas accedir-hi?
Mitjançant les pràctiquesprofessionals realitzades al Màster.
Com valores la formació rebuda a la Facultat?
La formació rebuda a la Facultat és de vital importància per tenir les bases necessàries en la matèria. El programa disposa d’assignatures i professionals molt brillants. Els coneixements són molt amplis, per tant, et donen una base molt robusta que et pot orientar cap a molts camins.
Com veus la Facultat des de la pràctica professional, quines coses creus que es podrien millorar?
Tot i que el grau és molt complet i la veritat és difícil incloure res més donat la temporalitat dels estudis i les prioritats, seria interessant realitzar a les aules més dinàmiques i experiències pràctiques pel suport en la identificació de les competències transversals aplicables a la professió per part dels estudiants, ... En moltes ocasions viuen en una rutina d'estudi que no permet veure més enllà. I, és que, el sistema educatiu predominant pot arribar a ser una mica frustrant en determinats moments, però s’ha d’aprendre que TOT és aprenentatge i experiència.
Quins consells donaries als futurs politòlegs i sociòlegs de la Facultat?
Quan finalitzes els estudis, tens un període de "Què faig amb tots aquests instruments i coneixements adquirits?", però amb perseverança, treballant de valent i informant-se constantment, el camí cap al qual un es vol decantar acaba sortint. És molt important arriscar, sortir de la zona de confort predominant per créixer i trobar-se a un mateix professionalment. Identificar que no ens agrada, pot ser una bona estratègia per començar a veure el que ens apassiona, pensant sempre que res és impossible i els límits en moltes ocasions ens els imposem nosaltres mateixos. Molta sort!
Si vols contactar amb l' Abigail ho pots fer a través de: a.panireque@gmail.com
Agenda
Reunió oberta per debatre l'Acte de Promoció 2013-2017
Dimecres 22 de març, a l'aula 12, a les 13 h.
