Giovanni Sartori, in memoriam
Alguns dels lectors habituals d'aquest butlletí m'han observat que ha tingut massa sovint aspecte de necrològica, d'haver aprofitat la desaparició de grans noms de les nostres disciplines, des de Daniel Bell a Kenneth Arrow, passant per Linz, Bauman o Cazorla, per a fer-ne algun comentari que, per breu, no pot deixar de ser superficial. I probablement tenen raó: és impossible ser just amb aquesta gent en 400 paraules. És veritat també que freqüentment aquests comentaris s'han coordinat amb presentacions més generals de les seves obres preparades per la Biblioteca de Ciències Socials, de tal manera que es despertés la curiositat d'algú per saber més sobre la contribució feta per alguna d'aquestes persones.
Però si hi ha casos on no són necessàries gaires justificacions per a un text com aquest és ara, després del traspàs de Giovanni Sartori (1924 – 2017), professor a Florència, a Stanford i a Harvard, i de nou a Florència en l'etapa final de la seva vida professional. Li devem a Sartori obres fonamentals, sobretot en dos àmbits: com a formalitzador de la metodologia comparativa en l'anàlisi política, i com a renovador a fons de la disciplina en l'àmbit dels estudis sobre partits polítics, i sobre sistemes de partits. Més endavant, va eixamplar el seu camp d'interès, concentrant-se molt sistemàticament en l'estudi dels mass – media, en el seu impacte sobre el procés polític, i al final, sobre la seva capacitat per modificar el funcionament dels sistemes democràtics: el seu "Homo videns", com a descripció de la condició ciutadana en l'era de l'hegemonia dels audiovisuals, constituïa a la vegada un estudi acadèmic i un gest de protesta.
A la vegada, i en paral·lel, Sartori (que no comprenia ni de broma la figura del politòleg apolític) va tenir una evolució política que es pot titllar de rara en termes generals, però no infreqüent entre politòlegs (des de Duverger fins a Cotarelo): des de posicions inicials liberal – conservadores però laiques (combinació no freqüent a Itàlia) va anar evolucionant en els últims vint anys cap a posicions d'esquerres, lamentant en els últims anys la deriva centrista del PD de Matteo Renzi; i, de fet, va ser un dels promotors del "No" en el recent referèndum constitucional a Itàlia.
Però, més enllà de l'anecdotari polític, i també més enllà de les seves contribucions personals a l'anàlisi i a la teoria política, és també interessant la seva figura com a politòleg. Com pocs altres politòlegs de la seva generació, i encara de generacions successives, Sartori mostra com no es pot avançar en els estudis polítics sense esforçar-se, a la vegada, a mostrar el major rigor metodològic ("Words with numbers beat words alone", deia, en una celebrada frase) i a inserir els avenços en recerca en la tradició dels grans noms de la teoria política. La seva noció d'"enginyeria constitucional" es referia a això: els politòlegs havien d'estar en disposició de contribuir a la realització de transformacions profundes en el món real, a partir del coneixement rigorós de la realitat dels processos polítics (d'on el seu compromís amb la recerca empírica i amb l'anàlisi comparada) i també a partir de la seva capacitat de recórrer a reconduir les qüestions polítiques concretes, més enllà dels compromisos o de les exigències tàctiques del moment, als grans conceptes i als grans noms de la tradició de la teoria política, i en particular, de la teoria política democràtica. No es podia repensar el sistema electoral italià, per exemple, com va observar mil vegades, sense passar revista a Plató, Aristòtil, als federalistes americans o als liberals britànics.
Les propostes polítiques requereixen fonament empíric: "words with numbers beat words alone"; però, prosseguia, paraules i xifres només prenen sentit en el context d'un marc teòric i conceptual general, molt més ampli que la mirada descriptiva sobre la realitat.
I la conclusió és inexorable: el politòleg, en tant que està professionalment capacitat per a fer aquestes operacions de connexió entre el concret tangible i el món de l'universal abstracte, i probablement més capacitat que d'altres, té més obligació de fer-ho. Més enllà de la qüestió del partidisme, el politòleg té la capacitat, i per tant el deure, d'intervenir en el debat ciutadà, d'explorar les raons i les implicacions de les diverses propostes polítiques, i de treure aquests elements a la llum pública, per a contribuir a millorar la qualitat del debat polític (malmès per la intervenció massiva de mitjans de comunicació cridaners i desinformats) i fer possible, en definitiva, una millor decisió col·lectiva, més sensible al valor de llibertat i més basada en una visió madura de la democràcia.
Segurament això no esgota el subjecte Sartori; certament, no cal compartir els seus últims escrits ( com el seu llibre acabat de traduir, "La carrera hacia ningún lugar", Ed. Taurus); però l'ideari de Sartori entorn de la figura i la responsabilitat pública del politòleg, ideari evidenciat tant en els seus escrits com en el seu propi exercici cívic, queda com una de les referències més exigents de la professió.
Joan Botella, Degà
Convocades 11 beques per col·laborar en l’atenció telefònica a la UAB
La Unitat de Promoció de la UAB convoca 11 ajuts de dedicació parcial destinats a donar suport al Servei d’Atenció Telefònica per a l’estiu del 2017. La presentació de sol·licituds finalitza el 18 d’abril.
Papers es posiciona com la revista de sociologia de referència a Espanya
Segons l’índex H de Google Scholar Metrics del 2015, la revista Papers ocupa la primera posició en Sociologia i es col·loca entre les 100 primeres revistes de més impacte a tot l’estat.
Convocada la beca Segimon Serrallonga 2017-2018 per a l’ampliació d’estudis a l’estranger
La convocatòria s’adreça a persones titulades o a estudiants de darrer any d’una titulació en àrees d’Humanitats, Arts, Ciències Socials i Ciències de l’Educació que hagin cursat o cursin els estudis en alguna universitat de la Xarxa Vives.
Joan Miquel Roig Mestre, antic alumne de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia, guardonat en la 19a edició del premi Roc Boronat
L’ONCE Catalunya convoca cada any els premis literaris en llengua catalana Roc Boronat en homenatge a l’escriptor i polític republicà, promotor del Síndic de Cecs de Catalunya.
El Tribunal Suprem desestima el recurs de CCOO i afirma que el decret 3+2 no es discriminatori
La porta perquè els títols universitaris siguin de 3 anys i tinguin 180 crèdits està oberta.
Irene Cruz, premi extraordinari de Doctorat
El reconeixement correspon al curs 2013-2014 del departament de Sociologia de la UAB.
“La cultura de seguretat a l’Estat espanyol i a Catalunya”
Seminari organitzat per l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) i el Grup de recerca “Llibertat, seguretat i transformacions de l’Estat” de la UAB.
Una mirada desde la Sociología del Poder
Ferran Izquierdo i John Etherington, doctors i professors a la Universitat Autònoma de Barcelona, són els autors d’un llibre que tracta d’analitzar el règim de poder que transforma el món.
“Les arrels de l’odi. Persecució i repressió a l’edat mitjana”
El curs l’organitza l’Institut d’Humanitats de Barcelona i s’impartirà entre l’abril i el maig del 2017.
Barcelona, entre les deu ciutats europees més atractives per anar a la universitat
La capital catalana lidera el rànquing de ciutats espanyoles com a atractiu universitari i se situa la vuitena d’Europa i la vint-i-tresena del món.
Estudiants de la UAB, designats ambaixadors europeus
Després del procés de selecció realitzat a la UAB, l'estudiant de la titulació de Ciències Ambientals Cristina Monferrer Vera ha estat escollida com a EU Student Career Ambassador, representant al conjunt d’estudiants del sistema universitari català davant la Unió Europea. És estudiant de 3er curs de Ciències Ambientals, parla anglès, alemany i francès i vol treballar, en un futur, a la UE dins de la branca de Medi Ambient. Compromesa amb el medi ambient, activa, constant, organitzada i perseverant, té unes molt bones competències en comunicació en diferents llengües i el que vol és poder aportar el seu gra de sorra en construir una Europa més compromesa amb el medi ambient.
El càrrec d’EU Student Career Ambassador és una oportunitat que ofereix la Unió Europea als estudiants universitaris que vulguin tenir una carrera professional dins d’aquest organisme.
Les possibilitats d’aquest càrrec portaran a poder construir una xarxa de persones amb els mateixos interessos arran d’Europa, adquirir experiència laboral compaginada amb els estudis, desenvolupar les competències de parlar en públic, màrqueting i gestió de persones, rebre formació complerta relacionada amb les oportunitats laborals que ofereix la Unió Europea i difondre-les entre els estudiants de cada universitat.
Ambaixador del CIC
El Consell Interuniversitari de Catalunya, per a fomentar aquesta xarxa de persones interessades en participar en la Unió Europe, ha creat els càrrecs d’Ambaixador/a UNICAT, que en el cas de la UAB serà ocupat per l’estudiant de Ciències Polítiques i Sociologia i d’Economia, Martí Carrillo Risueño.
Martí Carrillo és estudiant de 4art curs del grau de Ciències Polítiques i Sociologia i de 3er curs del grau d’Economia, parla anglès i s’està formant en francès, italià i rus. És també una persona activa compromès amb Europa, organitzat, constant i amb bones competències en comunicació en anglès, el que vol aportar és fer arribar la seva visió europeista al col·lectiu d’estudiants.
La xarxa d’Ambaixadors/ores UNICAT, donaran suport a les activitats que generi l’EU Student Career Ambassador, proposant i organitzant actes de difusió de les oportunitats laborals que ofereix la Unió Europea i del que és necessari per a poder treballar en aquest organisme internacional.
La UAB, que se sent compromesa amb Europa, participarà de forma activa en la difusió i la promoció de les oportunitats laborals a la Unió Europea. L’elecció d’aquests dos càrrecs, realitzada pel Servei d’Ocupabilitat, és un pas més en la concreció d’aquest compromís.
ENTREVISTA
El Francesc Mestre Aizpurua es llicencià en en Ciències Polítiques i de l’Administració en la promoció de l’any 2011. Ha fet el Màster en Dret Parlamentari, Eleccions i Estudis Legislatius a la Universitat Complutense de Madrid. Ha estat becari en el Comitè Econòmic i Social Europeu (un organisme de la UE) i en la Direcció General d’Acció Exterior de la Junta d’Extremadura. Actualment treballa com a tècnic d’afers europeus a l’Oficina d’Extremadura a Brussel·les.
En què consisteix la teva feina?
En la Oficina de Extremadura en Bruselas, soy la persona encargada de llevar los asuntos de Agricultura, Medio Ambiente y Desarrollo Rural. La Unión Europea tiene en varias de sus políticas –incluyendo estas– un componente de aplicación regional. Por eso mis tareas principales consisten en hacer seguimiento de estas políticas de la Unión; asistir a los foros de interés para Extremadura en este ámbito; participar en los procedimientos institucionales de la UE abiertos a las Comunidades Autónomas (incluyendo comitología y Consejo); asistir a los miembros de la Junta de Extremadura y otros representantes de la sociedad civil de la región durante sus visitas a Bruselas, y contribuir también a la visibilidad de Extremadura en Europa y viceversa.
Com vas accedir-hi?
Tras mi paso por el Comité Económico y Social Europeo vi que se acercaba el momento de dar el paso definitivo al mundo laboral. Durante unos meses estuve buscando trabajo relacionado con mi especialización (principalmente, asuntos europeos) y encontré, gracias al Centre de Documentació Europea de la UAB, una oferta de prácticas que cuadraba con mi perfil: una beca (para nada precaria) en la Dirección General de Acción Exterior de la Junta de Extremadura, en la que rápidamente llevé asuntos de importancia institucional que me permitieron desarrollar mis aptitudes y formación. Posteriormente, fui contratado y finalmente me destinaron a mi actual puesto en Bruselas.
Com valores la formació rebuda a la Facultat?
Me gusta diferenciar entre la formación en contenidos y la formación en aptitudes. En cuanto a la primera, considero que la recibida en la facultad fue una base sólida y potente sobre la que después especializarse. No obstante, normalmente no hay una conexión directa –y es normal que así sea– entre lo aprendido en la facultad y lo que se utiliza finalmente en el mundo laboral. Para ello están los posgrados y el aprendizaje en el mismo lugar de trabajo.
Por eso, considero aún más relevante la formación en aptitudes, que sí tiene una conexión directa con el mundo laboral. Ser metódico, responsable, riguroso, organizado, así como saber trabajar en equipo y soportar el estrés, son cualidades personales básicas en un trabajo, y creo que la formación recibida en la facultad supo potenciarlas.
Com veus la Facultat des de la pràctica professional, quines coses creus que es podrien millorar?
Hace seis años que acabé los estudios en la facultad y puedo decir con esta perspectiva que estoy muy satisfecho de la formación recibida y que esta me ha dado herramientas útiles para después navegar con seguridad por el mundo laboral. Valoro especialmente a aquellos profesores, la mayoría, que supieron poner retos a los alumnos, que exigieron en forma y contenido, que eran solícitos y cercanos, y que dominaban su asignatura. Prefiero olvidar los pocos a los que la desidia les podía.
Quins consells donaries als futurs politòlegs i sociòlegs de la Facultat?
Existe dificultad para entrar en la rueda del mundo laboral, pero una vez dentro aquella persona que es válida trabajando tiene el camino bastante más fácil. Yo te recomendaría tener una idea de hacia dónde quieres ir; buscar una formación que te lleve a ese objetivo; aprender idiomas; estudiar y trabajar en el extranjero, y hacerte imprescindible en la institución pública o empresa en la que acabes trabajando, aunque sea inicialmente como becario. En base a mi experiencia, el esfuerzo en los estudios y en el trabajo acaba teniendo recompensa.
Si vols contactar amb el Francesc ho pots fer a través de: francescma@gmail.com
Agenda
Processos d’adhesió educativa en alumnat d’incorporació tardana a Catalunya
Seminari Obert de Sociologia de la Cultura, a càrrec d’Anna Tarrés. El pròxim 19 d’abril, de 13h a 14.30h, a la Sala de Reunions del Departament de Sociologia de la UAB.
