Rànquings, recursos i política
 

En els últims temps, el que no falta són rànquings que avaluen les universitats, els estudis, les oportunitats d'ocupació i tot el que vulgueu. Uns són bons, altres són dolents i d'uns altres no se sap com estan fets.

Així, la setmana passada es publicava el rànquing d'universitats espanyoles més productives, efectuat per la Fundación CyD. Venia encapçalat (de nou) per la UAB i, a una certa distància, per la Pompeu Fabra, la Univ. Pública de Navarra i la de Barcelona.

Pocs dies abans, s'havia publicat el que realitza anualment el diari "El Mundo", que aquest any examinava alguns Graus, entre ells els de Ciència Política i Gestió Pública; el de la UAB obtenia la qualificació més alta d'Espanya.

Ens ho hem de prendre seriosament? Se n'ha de fer cas? És evident que es tracta d'elements informatius rellevants, que seran presos en consideració per futurs estudiants, per les seves famílies, o pels ocupadors que vulguin fer servir la formació d'aquests graduats. Si, com és el cas, s'obtenen resultats similars any rere any, segurament la conclusió que s'ha de treure és que aquests resultats reflecteixen una realitat força estable.

Però això no vol dir que puguem donar-nos per satisfets i creure que tot ens serà donat; i sobretot, no pot voler dir creure que aquesta posició privilegiada hagi de mantenir-se indefinidament.

Al contrari, hi ha raons per la preocupació. La política de finançament de les universitats catalanes per part del govern segueix funcionant com una "bossa" central de recursos econòmics, que cal després distribuir entre les universitats. Per tant, tota "nova entrada", tota nova titulació que es creï o es posi en marxa a qualsevol universitat, repercuteix en totes les altres.

En segon lloc, els criteris de distribució entre universitats no són tot el clars que caldria. Simpaties, localismes, actituds caciquils o inèrcies del passat donen lloc a assignacions que no són racionalment explicables. En aquest context, la UAB es troba en una situació singular; per entendre-ho, n'hi ha prou a comparar la relació entre universitats i entorn polític i administratiu. Les universitats "territorials", entenent per tals Girona Lleida i la "Rovira i Virgili", compten amb el suport de diputacions, consells comarcals, ajuntaments i forces socials locals. La de Barcelona té, per la seva mida i per la seva importància simbòlica, una capacitat d'arrossegament important; i la Politècnica ha aconseguit mantenir el quasi-monopoli en la formació en enginyeries i arquitectura, de manera que té una posició molt confortable. La UPF s'ha sabut situar com la nina dels ulls dels governants, i finalment la UOC respon a una lògica completament diferent (no fem ara esment de les privades, tot i que en un país on les fronteres entre públic i privat són poroses, aquestes poden comptar sovint amb suports institucionals molt importants).

La UAB, en canvi, ni té un entorn institucional i administratiu que la vegi com "la seva" universitat, ni té el pes i el gruix de la UB o la Politècnica, ni tampoc s'ha vist afavorida com ho han estat la UPF o la UOC. En altres paraules, en bona mesura, ens hem de guanyar la vida nosaltres sols. I com que aquest esforç obligat no sempre assoleix els resultats desitjats, s'incrementen les tensions i els desacords interns, el que sovint ens afebleix en l'entorn del sistema universitari català.

Un fet concret, a més, pot aguditzar a curt termini aquest problema: la decisió del govern de la Generalitat de limitar les places de professors permanents a les universitats. Mentre a les altres Comunitats Autònomes el govern central acaba d'autoritzar que es cobreixin totes les baixes que es puguin produir, a Catalunya aquesta cobertura és zero, o gairebé. I com per raons històriques tenim una piràmide d'edats molt desequilibrada (fruit del reclutament de nou professorat que es va fer als anys 70), la UAB viurà en els propers 5 a 7 anys un procés massiu de jubilacions. Fa anys que els diversos rectorats de la UAB han advertit d'aquest horitzó i de les seves conseqüències funestes: la substitució del professorat més gran i més "expert" per una munió de professors associats (autèntics o falsos, ara no hi fa res), mal pagats i amb una dedicació molt escassa, tindrà conseqüències dramàtiques sobre la qualitat de la nostra feina. Oblideu els rànquings; si no s'aborda aquest problema, la nostra posició en les classificacions canviarà de manera espectacular.
 

Joan Botella, Degà

 

La UAB, millor universitat d’Espanya en el grau de Ciències Polítiques i de l’Administració

El rànquing que elabora El Mundo ha destacat el gran prestigi del professorat i la seva tasca en la investigació, així com la formació orientada cap a institucions nacionals i internacionals. Més informació

 

 

Beques per realitzar estudis de postgrau a l’estranger

El Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, amb la col·laboració de l'Obra Social "la Caixa", obre la 35a convocatòria de les beques per realitzar estudis internacionals per al curs acadèmic 2017-2018. La data límit de presentació de les candidatures és el 2 de juny de 2017. Més informació

 

 

I Cicle de Conferències d’Actualitat i Interès

La Direcció de l’Escola de Postgrau de la UAB impulsa tres conferències orientades a la digitalització, la innovació en els negocis i la disrupció tecnològica. La data límit per inscriure’s és el dia 7 de maig. Més informació

 

 

Millorar el món, viatjant

El turisme solidari s’han estès com a alternativa a les vacances d’estiu tradicionals. Cada cop són més les ONG que ofereixen la possibilitat de convertir-se en voluntari i viure una experiència internacional. Més informació

 

 

Oferta de pràctiques dins el Programa de Beques 2017 de REPSOL

L’equip de pràctiques de REPSOL cerca joves en el camp de les Ciències Polítiques pel seu programa de beques remunerades pel 2017. Més informació

 

 

Plaça per treballar a l’Àrea de Comunicació de l’IDHC

L’Institut de Drets Humans de Catalunya obre una oferta de pràctiques de sis mesos de durada. El procés de selecció de candidats estarà obert fins al 9 de juny. La incorporació es preveu al juliol. Més informació

 

 

L’Institut de Ciències Polítiques i Socials publica el número 28 de la Col·lecció Barcelona

La Política del Proceso: Actores y Elecciones (2010-2016) és el títol del present volum, del Joan Marcet i Lucía Medina (eds.), amb la col·laboració de Xavier Casals, Gabriel Colomé, Patricia Correa i Joan Botella, entre d’altres. Un llibre que connecta la crisi econòmica, la irrupció de l’independentisme i els partits polítics catalans. Més informació

 

 

Postgrau en Anàlisi i Comunicació Política

L’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), organisme de la Universitat Autònoma de Barcelona i amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, gestionen el postgrau orientat en la preparació específica en anàlisi, campanyes i comunicació política.  Més informació

 

 

Màster Oficial Interuniversitari en Polítiques Socials i Acció Comunitària 2017-2018

La formació pretén dotar als estudiants d’una visió teòrica i pràctica orientada a la implementació de polítiques públiques a la realitat del territori.  L'admissió per a l'edició 2017-2018 es pot sol·licitar fins al pròxim 8 d'octubre de 2017 a través del següent enllaç. Més informació

 

 

La cafeteria de la Biblioteca de Ciències Socials obrirà els últims caps de setmana del curs

Cafeteria de Ciències Socials

La cafeteria de la Biblioteca de Ciències Socials obrirà els caps de setmana del 27 i 28 de maig, del 3 i 4, i del 10 i 11 de juny. El bar donarà servei a tota la comunitat universitària des de les 10 fins a les 18 hores. La decisió respon a l'alta concurrència de la Biblioteca en el període d'exàmens finals i servirà de prova pilot per, en funció dels resultats, analitzar les possibilitats de futur que aquesta iniciativa pot tenir.

Fins ara, el bar només obria els dies feiners, de les 8 fins a les 19,30 hores. L'ampliació dels horaris ve donada després de valorar dades reals i previsions d'alta concurrència amb la direcció de la Biblioteca. La decisió ha estat consensuada amb el concessionari de restauració Clece, que és qui gestiona la cafeteria de Ciències Socials.

La cafeteria està situada al centre del campus de Bellaterra, al costat de la Facultat de Dret, i ofereix cafè i totes les begudes pròpies d’un bar. Els estudiants també poden menjar entrepans, calents o freds, i amanides. Més informació

 

ENTREVISTA


El Joan Pere Plaza i Font es llicencià en Ciència Política i de l’Administració en la promoció de l’any 2003.  Posteriorment ha fet estudis de Doctorat en Ciències Polítiques també a la Universitat Autònoma de Barcelona, i estudis en Dret a la Universitat Oberta de Catalunya. Ha treballat com a docent i investigador en Ciència Política a diferents universitats d’arreu (Madrid, Brusel·les, Lyon, Córdoba-Argentina). Actualment treballa com a investigador al Departament de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona i com a docent en Integració Europea a l’Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI-UPF).

En què consisteix la teva feina?
M’he especialitzat en l’àmbit delsestudis europeus. Faig docència i recerca en temes relacionats amb el procés d’integració europeu. També he fet coses en alguns àmbits específics de la Metodologia en Ciències Polítiques, i Socials (teoria de xarxes, teoria del caos,...)
El meu dia a dia consisteix bàsicament en tirar endavant els diferents projectes de recerca en què estic involucrat i també en dur al dia totes les tasques derivades de la pràctica docent. Per una banda, doncs, desenvolupo recerca científica, en faig difusió a través d’articles i conferències, mantinc relació amb altres investigadors en el meu mateix àmbit, etc. Per l’altra, preparo de classes i materials, superviso TFGs, estic en contacte directe amb els Estudiants matriculats a les assignatures que imparteixo, etc.

Com vas accedir-hi?
Abans de llicenciar-me, a tercer de carrera, vaig obtenir una beca de col·laboració amb el Departament de Ciència Política. Van ser uns mesos, però en vaig tenir prou per decidir-me a realitzar un projecte doctoral. Aquesta experiència em va permetre també establir molt bona relació amb el Prof. Joaquim M. Molins qui, més endavant, es va convertir en el meu Director de Tesis.
A partir de llavors vaig entrar en l'esquema habitual de la professió: vaig obtenir una beca predoctoral que em va permetre dedicar-m'hi a temps complet, vaig començar a donar alguna classe, a assistir a congressos, etc. Més tard vaig obtenir una plaça postdoctoral a la Universidad Carlos III de Madrid. I fins avui, tempus fugit!

Com valores la formació rebuda a la Facultat?
A vegades me n’adono que de manera automàtica utilitzo un bon reguitzell de conceptes que vaig adquirir a la carrera, i dels que ja mai més m’he desprès. Fins i tot, en àmbits de coneixement que no tenen res a veure amb la meva pràctica professional quotidiana.
Penso que la formació va ser bona, i sòlida. Sempre es podrien ampliar coses, o presentar-les de manera diferent. Ara, però, que estic de l’altra cantó me n’adono com n’és de difícil.
Estic content del pla d’estudis i em queda molt bon record d’alguns docents. Poder precisament per aquest motiu n’he acabat fent la meva professió.

Com veus la Facultat des de la pràctica professional, quines coses creus que es podrien millorar?
És difícil de respondre perquè la meva pràctica professional està íntimament lligada a la mateixaFacultat, i poder hi estic tan a prop que les branques no em deixen veure el bosc. Constato, però, que la societat demanda cada cop més professionals més transversals, no només en els coneixements, sinó també en les habilitats. Penso que en el fons, tant la Ciència Política com la Sociologia són disciplines aplicades que no només han de poder descriure les diferents vessants de la vida en comú, sinó també de donar solucions eficients i creatives. Estic lluny d’insinuar que aquests aspectes no es potenciïn a la Facultat, però s’ha de seguir treballant en aquest sentit. La societat sap quins problemes i quines solucions pot afrontar una veterinària, un llauner o un traductor. Així també hauria de ser amb els sociòlegs i les politòlogues. És feina de tots.

Quins consells donaries als futurs politòlegs i sociòlegs de la Facultat?
Consejo vendo, y para mi no tengo, es diu en espanyol. Si reprenc la meva resposta anterior, considero que és important crear aquest perfil transversal, i pràctic. I penso que això s'aconsegueix fent dialogar Sociologia i la Ciència Política amb el Dret i l'Economia, la Història i la Filosofia. Però també parant atenció a les tecnologies de la informació i als nous desenvolupaments tecnològics.
Si penso en qüestions més del dia a dia, els suggeriria –com ho faig amb als meus alumnes- que no passin de puntetes per la carrera. Que no desaprofitin ni una sola ocasió per intercanviar opinions, debatre i enriquir-se personal i intel·lectualment, entre elles i amb tot el conjunt de docents. La carrera, més que una ocasió per aprendre certes coses que serveixen per aprovar una sèrie d'assignatures, és una ocasió per aprendre a caminar amb fermesa. Cadascú ha de descobrir cap a on.

Si vols contactar amb el Joan Pere ho pots fer a través de: joanpere.plaza@uab.cat

 

Agenda

"¿Qué lleva a los jóvenes a dejar los estudios? Explorando los procesos de (des)vinculación escolar desde una perspectiva de clase y género."

Defensa de tesi doctoral de Marta Curran Fàbregas, el divendres 2 de juny de 2017 a les 11:00 h. A la Sala de Graus B1/021 de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia. Dirigida per la Dra. Aina Tarabini-Castellani Clemente.