Les dificultats del canvis
En un marc general dibuixat per la Universitat, però també per les tendències visibles en el nostre entorn, s'ha començat a tirar endavant l'elaboració de possibles noves titulacions, que responguin a nous fenòmens, o bé a canvis en la demanda (tant dels estudiants com de la societat en termes globals), o a la consolidació de noves especialitats acadèmiques o de nous centres d'interès. I com era previsible, moltes de les innovacions proposades es plantegen en, o a l'entorn, de la nostra Facultat.
Això no pot estranyar: la sensibilitat més gran a les tendències i als canvis socials, i la consciència de la profunditat i de la transcendència d'aquests canvis, desperten preocupacions noves, a la vegada que l'experiència ensenya quins són els àmbits en què cal reforçar, reorientar o millorar els ensenyaments oferts.
Com és natural, no tothom veu aquestes necessitats o demandes de la mateixa manera; és natural que l'alumnat, o part de l'alumnat, consideri que, si s'han de canviar les coses, és potser per què ara no van prou bé; és comprensible que no tots els docents vegin els canvis de la mateixa manera: cadascú de nosaltres pot creure, legítimament, que la mateixa especialitat és la més important i, de fet, hauria de tenir major presència; i és inevitable que apareguin "guerres de fronteres" entre facultats diferents.
Si amb tot això no fos suficient, afegiu encara dos elements: en primer lloc, es busca que darrere de la creació de noves titulacions, o de la modificació d'alguna de les existents, hi hagi un acord tan ampli com sigui possible; i en segon lloc, es promou aquest projecte de transformacions en una etapa pressupostàriament molt complicada, a conseqüència de les polítiques universitàries impulsades pels governs en els últims anys, i que no sembla que hagin de canviar en un futur pròxim.
El resultat és una agudització del reflex conservador, per no dir de vegades immobilista, força present a la institució. En el nostre àmbit és potser on aquesta actitud reticent és menys present, però és innegable que tota sotragada desperta preocupació; i aquestes preocupacions són legítimes, sempre que s'expressin mitjançant arguments acadèmics i s'orientin a millorar el servei prestat per la universitat, i no simplement a mantenir les coses tal com són.
En el nostre cas, a més, l'excel·lent resultat del procés d'acreditació de les titulacions de la Facultat ( som l'únic centre on tots els títols impartits han obtingut la menció d'Excel·lència) pot generar la temptació de creure que hem assolit una situació "òptima" i que tot canvi afebliria la nostra posició.
L'estratègia empresa apunta, en primer terme, a fomentar la creació de nous estudis en col·laboració amb altres centres de la UAB. Actualment, es treballa de forma concreta en la preparació d'un grau en "Estudis de Gènere" (on el paper essencial correspondrà a les facultats de Lletres, Dret, i la nostra) i un altre en "Història, Economia i Política" (on ens associem amb les facultats de Lletres i Economia i Empresa).
Un àmbit en què, en canvi, no s'han produït avenços, malgrat les expectatives d'alumnes i malgrat l'òbvia atracció que tindria, és la col·laboració amb la facultat de Ciències de la Comunicació.
I finalment, en l'àmbit estricte de la facultat, s'està a prop de concloure la preparació d'un grau en Relacions Internacionals (àmpliament interpenetrat amb el grau actual en Ciència Política i Gestió Pública) i, en segon lloc, en l'establiment de la possibilitat d'un "doble grau" en Sociologia i Polítiques. Com aquestes operacions internes interactuaran les unes amb les altres, no es poden abordar simultàniament, sinó que caldrà procedir per aproximacions successives: es treballa amb la hipòtesi que els treballs relatius a la preparació dels respectius documents (plans d'estudis, memòries, etc.) puguin estar completats en el primer trimestre del curs vinent.
Un horitzó ampli de reformes, com el que es proposa, encara que no plantegi canvis dràstics, genera de manera inevitable, com abans observàvem, preocupacions, dubtes i desacords. És important que tots aquests elements s'expressin, es discuteixin de forma clara i pública, i que això es faci des d'una actitud de confiança (ni s'han d'atribuir intencions malèvoles als discrepants, ni s'ha de creure que "no ens sortirem") i d'orientació a l'interès general: seguim sent l'única facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de Catalunya; i, en el curs en què es compleixen trenta anys de l'entrada en funcionament, podem estar segurs d'estar en condicions d'atendre en bones condicions el mandat rebut i els nous reptes que es plantegen.
Joan Botella, Degà
Menció especial al Dr. Oriol Bartomeus en el premi Juan Linz 2016
El jurat dels premis Juan Linz 2016 a la millor tesi en Ciència Política ha atorgat una menció especial al treball presentat pel Dr. Oriol Bartomeus Bayés, investigador de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials i professor de Política espanyola a la UAB.
Debat i anàlisi de les eleccions franceses 2017
L’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), i el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya organitzen una sessió per examinar el resultat de la segona volta de les presidencials franceses. L’acte tindrà lloc a l’edifici Can Serra el pròxim 10 de maig.
“Feminismes, identitats i drets col·lectius”, seminari obert a la Universitat de Lleida
El dia 30 de maig i 1 de juny, la Facultat de Ciències de l’Educació, Psicologia i Treball Social de la UdL acollirà diversos debats entorn els moviments feministes, rols de gènere i discurs de la identitat. L’entrada és oberta i gratuïta, però cal inscripció prèvia.
Primera edició del Concurs de Divulgació Política
Cámara Cívica, una entitat d’economia social especialitzada en divulgació política i empoderament democràtic, convoca un concurs per apropar el coneixement de la política i de les ciències socials a la ciutadania. El termini per presentar les obres finalitza el 21 de juny.
14a edició del Màster en Màrqueting Polític
La formació s’orienta cap a futurs professionals de la consultoria política i la comunicació política. Impartit per l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), centre adscrit a la UAB.
“La Mina i el Camp de la Bota: conflictivitat, integració i justícia social”
El pròxim 9 de maig tindrà lloc aquesta sessió, organitzada per l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) i el Grup de recerca “Llibertat, seguretat i transformacions de l’Estat” (LSTE – Grup UAB).
Sisena edició del curs en Assessor en Imatge i Comunicació
Programa organitzat per l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) i dirigit a professionals de la comunicació, alumnes amb formació en disseny i imatge, així com interessats en el camp de l’assessoria personal.
La UAB investirà com a doctor 'honoris causa' el sociòleg Manuel Castells
Manuel Castells, catedràtic de sociologia de la Universitat Oberta de Catalunya, serà investit doctor honoris causa per la UAB a proposta de la Facultat de Ciències de la Comunicació. El nomenament ha estat aprovat a la reunió del Consell de Govern que ha tingut lloc avui al Rectorat. Els professors de la Facultat Enric Marín i Joan Manuel Tresseras en són els padrins.
Castells és un referent mundial en ciències de la comunicació. Segons una classificació del Social Science Citation Index, va ser l'investigador més citat d'aquest àmbit acadèmic durant el període 2000-2015. A més de la UOC, és catedràtic de la University of Southern California, catedràtic emèrit de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, titular d'una càtedra al Collège d'Études Mondiales de París, i ha desenvolupat la seva carrera també a la Universidad Autónoma de Madrid, al Massachusets Institute of Technology, a la Universitat d'Oxford, a la Universidad de Santa Clara, a la Universitat de Cambridge o a l'Institut Stellenbosch de Sud-àfrica, entre d'altres.
És autor de 26 llibres, entre ells, la trilogia La era de la información: economía, sociedad y cultura (Alianza), i és coautor i editor de 22 obres més. Va rebre la beca Guggenheim el 1982. Ha estat membre dels consells assessors del secretari general de Nacions Unides sobre Tecnologia de la Informació i el Desenvolupament Global i sobre la Societat Civil Global, membre fundador del Consell Científic del Consell de Recerca Europea i membre del Consell de Govern de l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia. És acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Espanyola d'Economia i Finances i membre de l'Acadèmia Britànica, de l'Acadèmia Europea, de l'Acadèmia Mexicana de Ciències i de l'Acadèmia Americana de Ciències Polítiques i Socials.
Entre altres distincions, Castells ha rebut l'Ordre d'Arts i Lletres del govern francès, l'Ordre del Lleó de Finlàndia, l'Ordre Gabriela Mistral del president de Xile, l'Ordre de Santiago del president de Portugal, el Premi Holberg del parlament noruec, el Premi Nacional de Sociologia d'Espanya, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, la Medalla Erasmus de l'Acadèmia Europea, i diversos premis de la Societat Americana per a l'Estudi de Problemes Socials, l'Associació Americana de Sociologia i de l'Associació Americana de Ciència Política.
ENTREVISTA
El Miquel Vila es graduà en Ciències Polítiques i Gestió Pública en la promoció de l’any 2015. Ha fet estudis de postgrau a la Universitat de Groningen . Actualment treballa com a auxiliar administratiu a l’Ajuntament de Barberà del Vallès.
En què consisteix la teva feina?
Estic treballant de forma temporal i a mitja jornada d'auxiliar administratiu a la regidoria de joventut del meu poble, on m'encarrego tant del contacte directe amb les entitats i ciutadania, revisió i redacció de documentació, elaboració de pressupostos, redacció de continguts i notícies, etc. Com a feina és una primera presa de contacte amb l'administració pública i estic aprenent com és el seu funcionament des de dins. Ara bé és un contracte temporal, i per tant no permet fer plans a llarg termini. Però aquesta és la realitat que tenim un cop acabem els estudis.
A part en el meu temps lliure continuo formant-me i escrivint articles d'anàlisi polític, col·laborant amb diverses revistes.
Com vas accedir-hi?
Em vaig presentar a una plaça oberta per un pla d’ocupació per a gent jove del meu municipi i em van agafar.
Com valores la formació rebuda a la Facultat?
Irregular. Hi ha coses que estic segur que no oblidaré mai, i d'altres que ni sé que he estudiat. Pel que fa als continguts, hi ha assignatures que s'han quedat molt enrere i que els hi caldria actualitzar tant els materials com les teories. D'altres, però, saben incorporar els clàssics als debats actuals. Cal saber no confondre clàssic amb teories obsoletes, i per aquesta raó a molts llocs els clàssics ni s'ensenyen. En l'àmbit acadèmic, tenim una disciplina que ha oblidat que estudiar la política és estudiar relacions de poder. Hi ha una tendència molt forta en reduir l'anàlisi polític a l'anàlisi demoscòpic. Però les dades que s'obtenen amb la demoscòpia no són més que la punta de l'iceberg de què realment està passant, i poden dur a mal entesos. Per això m'agrada tenir una bona base formada a partir dels clàssics, ja que era gent que analitzava el món abans que hi haguessin enquestes.
D'altra banda considero que per aprofitar una carrera com Ciències Polítiques i entendre el que se'ns ensenya a les aules és indispensable estar involucrat d'alguna manera en la vida política del país; sense aquest interès, sincerament, crec que es perd el temps.
Com veus la Facultat des de la pràctica professional, quines coses creus que es podrien millorar?
La idea que sortim poc preparats pel món professional, és quelcom compartit per tots els meus amics que han cursat estudis universitaris en qualsevol camp. Ara bé, crec que quan es tracta la qüestió de la professionalització a la Universitat es cau en l'error de considerar que l'estudi d'una carrera és l'estudi d'una professió. I això no és ben bé així, i menys en ciències socials. Això no treu, però, que si estudiem és per guanyar-nos la vida algun dia amb quelcom relacionat amb el que hem estudiat, òbviament. Però en els darrers anys les universitats han adoptat un discurs molt en pro de la professionalització, mirant de fer els graus cada cop més limitats en continguts. A la pràctica el que es fa, però, és poc útil, perquè ni t'ensenyen una professió ni et donen unes bases i uns coneixements sòlids, que crec que és on resideix l'avantatge de cursar estudis universitaris.
Quins consells donaries als futurs politòlegs i sociòlegs de la Facultat?
Remarcar que cal combinar els estudis amb altres activitats, ja que sense una experiència que vagi més enllà de la formació acadèmica, difícilment se li pot treure tot el fruit a aquesta carrera, tant a escala personal com en l'àmbit professional. En aquest sentit, malgrat no referir-me exclusivament a l'associacionisme estudiantil, la Universitat Autònoma de Barcelona té una oferta molt àmplia i interessant per a participar políticament, com per exemple és el cas de l'Assemblea de Facultat.
També crec que és interessant formar-se autònomament, organitzar grups de lectura i de debat amb els companys. I sobretot escriure, escriure molt, no tenir por a expressar les opinions i les anàlisis que fem. Col·laborar amb revistes en línia, és una bona manera de començar per algú que vulgui dedicar-se a l'anàlisi polític. A nivell d'estudiants a la nostra Facultat, fins on jo sé, no hi ha cap espai reeixit per a poder publicar, i això seria quelcom interessant que treballar. Al final només practicant es poden desenvolupar unes capacitats que seran útils per al futur, sigui el que sigui que acabem fent.
Si vols contactar amb el Miquel ho pots fer a través de: mvilamoreno@gmail.com
Agenda
"Producció de la Ciutat: Innovació dels Processos Participatius i Ciutadania Urbana"
Defensa de tesi doctoral de Matthias Lecoq, el dijous 11 de maig de 2017 a les 10:00h. A la Sala de Graus B3/012 de la Facultat d'Economia i Empresa. Dirigida pel Dr. Ismael Blanco i el Dr. Bernard Debarbieux.
