MURS I SÍMBOLS
Segurament heu notat que la reprografia que hi havia al hall de la Facultat ha desaparegut. La contínua caiguda en la circulació de fotocòpies (que últimament no arribaven ni al 20% del que era fa 10 anys) va portar finalment l'empresa concessionària a reduir els seus punts de venda, compactant-los en tres o quatre espais del campus (el que "ens toca" a nosaltres és a la Plaça Cívica), i introduint importants innovacions en el servei (com la tramesa per correu electrònic del material a reproduir, per exemple).
El cas és que, en quedar lliure un ampli espai al vestíbul de l'edifici s'ha pogut emprendre una ambiciosa obra de remodelació de la Sala d'Actes, obra de la qual la primera fase ha acabat; i, de forma molt visible, ha quedat un ampli mur completament blanc a la zona en què abans hi havia l'accés al servei de reprografia.
Aquest mur blanc va despertar interès tant a la nostra Facultat com a la veïna Facultat d'Economia i Empresa: podria donar lloc a elements gràfics o decoratius al·lusius al contingut acadèmic i intel·lectual dels nostres centres. La idea va anar creixent, i finalment va donar lloc a un encàrrec que les dues facultats hem fet conjuntament a l'Escola Massana, ben conegut centre de formació artística vinculat a la UAB. El departament de pintura de la Massana ha rebut al llarg dels anys encàrrecs de l'ajuntament de Barcelona per pintar murs d'escola, passatges urbans o altres àmbits típics de l'art de carrer, a mig camí entre el grafiti i la pintura més convencionalment "artística".
Ara bé, què pintar-hi? La resposta era òbvia: preguntem als usuaris. La gent que hi passa cada dia, docents, PAS o alumnes, què els hi agradaria veure? Quins elements considerarien representatius del nostre treball? Una recent experiència a la facultat d'Economia i Empresa, on es va fer una enquesta per seleccionar el nou logotip d'aquella facultat, havia donat resultats positius, i la idea va ser adoptada per al nou projecte. Amb lleus diferències, es va plantejar al professorat, al PAS i als alumnes delegats i / o membres de les respectives Juntes de Facultat un qüestionari breu però no per això senzill:
- Quina tonalitat dominant voldrien? ( Clar vs. Fosc)
- Quin tipus de motius preferirien? ( Figuratiu vs. Abstracte)
- Voldrien que hi sortissin personatges rellevants de les corresponents disciplines científiques? I en tal cas, quins?
Les respostes (que ja han estat trameses al grup de l'Escola Massana perquè elaborin el seu projecte) han estat summament interessants. A priori, hom podria esperar una fragmentació considerable, donada la diversitat dels col·lectius humans enquestats, les diverses tendències acadèmiques i filosòfiques existents, els diferents estrats generacionals (i, per tant, sotmesos a modes diferents al llarg dels anys formatius), etc.
Però malgrat això les respostes de la nostra Facultat han estat molt majoritàries. En primer lloc, preferim imatges "figuratives" d'elements o espais simbòlics de les disciplines (edificis grecs, palaus, àgores, parlaments, barricades, etc.), persones, moviments socials, etc., abans que motius de caràcter més "abstracte": fins i tot alguna resposta feia referència als murals de Diego Rivera. De fet, algunes propostes subratllaven que l'important és l'element "popular", ciutadà, i no tant la representació de "grans noms" de les nostres disciplines.
Interessant igualment la selecció de grans noms: arriben ex - aequo en primer lloc Marx i Weber; i pràcticament al mateix nivell, Durkheim. La llista completa inclouria també Bourdieu, Simmel, Lazarsfeld, Goffman, Wright Mills... Es reivindicava presència de dones, però no gaire en quins noms es podria concretar la reivindicació. Del món polític s'esmenten Federica Montseny, Victòria Kent, Clara Campoamor o Margarita Nelken. I del món intel.lectual es mencionen quatre noms: Simone de Beauvoir, Sassen, Hanna Arendt o Aspàsia de Milet (tot i que aquesta última podria ser ubicada també entre els personatges políticament rellevants). I també es menciona la necessitat d'incloure persones "no occidentals", des d'Ibn Khaldun fins a Gandhi.
La interdisciplinarietat de les "nostres" propostes s'aproxima també al punt de vista dels col·legues economistes, però emergeixen diferències interessants. Per començar, els enquestats de la facultat veïna preferirien majoritàriament motius abstractes, abans que figuratius (la diferència amb els resultats a la nostra Facultat, què voleu, em fa pensar en el vell llibre de Brian Barry sobre Sociòlegs, Economistes i Democràcia ... ). Entre els noms esmentats, apareix una llarga i molt fragmentada relació de grans noms de la disciplina des d'Adam Smith fins a Sen, passant per Schumpeter, Samuelson, Hayek o Rawls. La fragmentació és alta: només dos noms són esmentats per més d'un enquestat: Keynes i Arrow.
Hi ha qui reivindica protagonistes de l'economia "real": Ildefons Cerdà, Joan Sardà o Jacques Delors són noms esmentats. Com també es reclama fer espai per les dones, però només n'apareixen dos noms: Joan Robinson i, de nou, Hannah Arendt.
Finalment, un element de consens: tots dos col·lectius ens inclinem de forma molt predominant per unes tonalitats cromàtiques "clares". Volem llum, claror: el vell compromís de les ciències socials, el combat contra l'obscuritat, segueix sent un punt de referència pels seus actuals practicants.
Joan Botella, Degà
Estudiants i familiars gaudeixen de la cerimònia de promoció 2013-2017
Els alumnes dels graus de Ciència Política i Gestió Pública i de Sociologia van recollir els diplomes acreditatius dels seus estudis davant l’ovació de companys, mestres i familiars.
L’Institut de Ciències Polítiques i Socials publica el número 28 de la Col·lecció Barcelona
La Política del Proceso: Actores y Elecciones (2010-2016) és el títol del present volum, del Joan Marcet i Lucía Medina (eds.), amb la col·laboració de Xavier Casals, Gabriel Colomé, Patricia Correa i Joan Botella, entre d’altres. Un llibre que connecta la crisi econòmica, la irrupció de l’independentisme i els partits polítics catalans.
La UE als instituts
La Càtedra Jean Monnet sobre Governança en la Unió Europea ofereix un taller per a docents d’educació secundària sobre la UE i les polítiques públiques europees.
Arriba el primer número de la revista electrònica “European Public Mosaic. Open Journal on Public Service”
La publicació és periòdica, íntegrament en anglès i té per objectiu contribuir al debat internacional sobre la gestió pública.
Campus d’estiu per debatre i reflexionar
Les activitats formatives de la Fundació Acadèmia Europa de Yuste són una bona oportunitat per aprofundir en estudis de ciència política, relacions internacionals i sociologia dins l'àmbit europeu.
Sisena edició del curs en Assessor en Imatge i Comunicació
Programa organitzat per l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) i dirigit a professionals de la comunicació, alumnes amb formació en disseny i imatge, així com interessats en el camp de l’assessoria personal.
Sessió per analitzar els resultats de les eleccions al Regne Unit
L’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) i el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (COLPIS) debatran sobre els comicis anglesos amb investigadors i experts convidats. Tindrà lloc el pròxim 12 de juny.
Sessió sobre la convivència a les ciutats
L’Institut de Ciències Polítiques i Socials i el Grup de Recerca “Llibertat, seguretat i transformacions de l’Estat” presenten l’informe del Síndic de Greuges sobre el dret a la convivència.
ENTREVISTA
L' Albert Villacampa es llicencià en Ciències Polítiques i Gestió Pública en la promoció de l’any 2012-2016. Ha fet estudis de postgrau a l’IGOP. També ha treballat com a Consultor polític. Actualment treballa com a Consultor social.
En què consisteix la teva feina?
Actualment treballo en la Cooperativa de consultors El Risell. Som un grup multidisciplinari que pretén actuar, tant en l'àmbit públic com privat, per assolir major sostenibilitat ambiental, econòmica i social. Combinar diverses disciplines ens permet aportar una mirada integral a tots els projectes que realitzem. Disposem de tres àrees d'actuació: la consultoria social, medi ambient i paisatge, habitatge i gestió energètica. D'ençà que vaig entrar ara fa uns mesos he treballat a l'àrea de consultoria social, desenvolupant tasques com l'elaboració del diagnòstic per diferents Plans Locals d'Inclusió Social, l'avaluació de l'impacte en l'entorn dels Casals de Barri de la ciutat de Barcelona, hem fet formacions a Plans d'Ocupació a través de Barcelona Activa, entre altres projectes i treballs.
Com vas accedir-hi?
Realment va ser una combinació de diferents factors: treball, sort i contactes. Treball perquè vaig estar, a part d’estudiant, treballant a l’IGOP preparant un estudi de cas sobre Acció Comunitària a Nou Barris; durant aquest temps vaig poder conèixer més en profunditat a la gent que treballava a l’Escola de l’IGOP, en especial a l’Ernesto Morales -de qui m’emporto un molt bon record-, i que ells em coneguessin a mi. Sort perquè era en el moment i lloc exacte quan va arribar l’oferta de treball. I finalment contactes perquè sense la recomanació que va fer el mateix Ernesto de mi no hagués estat en contacte amb la cooperativa on treballo.
Com valores la formació rebuda a la Facultat?
No us enganyaré. Durant els quatre anys que dura el grau he passat per molts espais que han contribuït en la meva formació, però destacaré tres. El primer van ser les mateixes classes de la facultat on, tal com deia el professor Gabriel Colomé, ens van ensenyar a pensar (indiferentment si hem absorbit, o no, la totalitat dels conceptes o si ens sentim que estem especialitzats en algun àmbit, que no sol passar). El segon va ser el bar, aquest és un espai informal on sorgeixen una quantitat inimaginable de temes per discutir i poder repensar els conceptes que s'imparteixen a les classes; quelcom que està molt relacionat amb aquests debats és amb qui decidim ajuntar-nos durant els quatre (o més) anys que passareu a la facultat. Per últim cal destacar els espais de militància, com l'assemblea de Facultat i els espais de participació en els territoris de residència, realment com nuclis on desenvolupar-se políticament, a la vegada que aprenem habilitats socials i comunicatives, treballant la solidaritat i diferents valors que ens fan avançar cap a nous paradigmes de relacions socials.
Com veus la Facultat des de la pràctica professional, quines coses creus que es podrien millorar?
Crec que la facultat, tot i els esforços que es fan per millorar, continua reproduint la lògica de la majoria d’universitats públiques del país: convertir l’educació -i per tant els estudiants- en mercaderies a disposició de grans empreses que veuen la possibilitat de continuar acumulant grans quanties de capital a través de l’aprofitament, com si fossin mocadors, de la força de treball que proporcionen els estudiants i els recursos públics relacionats amb les universitats. Per tal de revertir aquesta situació no veig altra possibilitat que un canvi polític radical i transformador en les estructures de poder polític i administratiu.
Quins consells donaries als futurs politòlegs i sociòlegs de la Facultat?
Tal com deia abans, amics i militància són la clau per assolir un aprenentatge complet en l'àmbit universitari i personal. Escull bé aquells espais on et vols moure, on vols socialitzar, i els amics que t'ajudaran a créixer. Està bé que intentem pensar el món, però molt millor és canviar-lo.
Si vols contactar amb l' Albert ho pots fer a través de: albertvillamu@gmail.com
Agenda
No se ha recibido la lista de noticias: ERROR= -4
