Voluntariat de NNUU. Blog d'experiències. FAS

jul 16 2012

Places 2012, obertes fins al 14 de setembre

Publicat a General by Jordi Prat Fernández |

A partir d’avui ja es poden consultar les places del Voluntariat de Nacions Unides 2012. Aquestes places les podeu trobar a la web de la FAS.
El termini de presentació de propostes s’acaba el 14 de setembre. Les sol·licituds s’han de fer arribar a la FAS per via electrònica i en paper, ja que és aquesta institució la responsable del procés de selecció de candidats de la UAB. mentrestant, es poden adreçar consultes a l’adreça fas.cooperacio@uab.cat. Recordeu que la FAS romandrà tancada de l’1 d’agost al 3 de setembre.


No hi ha comentaris

jun 19 2012

Places consultables a partir del 15 de juliol

Publicat a General by Jordi Prat Fernández |

A partir del 15 de juliol es podrà consultar quines places hi ha disponibles per a poder realitzar el voluntariat de Nacions Unides a la web de la Fundació Autònoma Solidària. A la web també hi trobareu els documents necessaris a presentar, així com els detalls dels requisits per la convocatòria d’enguany.

El període de presentació de sol·licituds serà del mateix dia 15 fins el 14 de setembre. Les entrevistes de selecció es realitzaran a partir del 17 de setembre.

Com a novetat, un requisit imprescindible serà tenir una edat mínima de 25 anys per optar a participar en el programa.


No hi ha comentaris

mar 28 2012

A punt la cerca de voluntaris 2012

Publicat a General by Jordi Prat Fernández |

Amb un retard molt considerable, finalment ens ha arribat la notícia que les properes setmanes sortirà la convocatòria de PVNU per a enguany. Els voluntaris estaran a terreny des de juny-juliol fins a desembre.


No hi ha comentaris

oct 04 2011

Novetats sobre el Programa de voluntariat universitari de les Nacions Unides

Publicat a General by Jordi Prat Fernández |

Segons informació d’última hora, es continua treballant per definir la pròxima convocatòria per fer voluntariat a les Nacions Unides. Des de la coordinadora espanyola del programa de voluntariat, la Universitat Autònoma de Madrid, s’ha fet arribar una nota informativa als responsables de les diferents universitats participants perquè en facin difusió.

Esperem tenim més novetats ben aviat.

Nota informativa VNU


No hi ha comentaris

set 01 2011

Nova selecció de candidats a la tardor de 2011

Publicat a General by Jordi Prat Fernández |

Al llarg del mes d’octubre es donaran a conèixer les places del programa de Voluntariat de Nacions Unides per al curs 2011-2012. El procés de selecció es farà entre octubre i novembre, de manera que els voluntaris escollits puguin anar als països de destí del gener al juny de 2012.
Quan tinguem més informació la penjarem en aquest mateix blog.


No hi ha comentaris

jun 30 2011

Últimes notícies des de Colòmbia

Publicat a Colòmbia 2010-11 by Jordi Prat Fernández |

Finalment em van proposar seguir 7 mesos més recolzant el Sistema Nacional de Voluntariat a Bogotà però amb el govern, sense estar ja vinculada amb NNUU. Però la veritat que he preferit buscar sort per altres llocs perquè sentia que m’hagués estancat molt, és una feina molt molt concreta i la ciutat també és molt cansada. També vaig aplicar a altres convocatòries i em van seleccionar, però no troben cap organització que s’adeqüi al meu perfil i la cosa esta aturada. Així que he decidit provar sort: sóc a Barranquilla amb la germana d’un altre voluntari espanyol. Estem en un barri molt problemàtic treballant amb les professores de l’escola primària. Teníem pensat engegar un projecte d’educació en valors amb els nens, nenes i adolescents però hem vist que primer de tot hem de fer un treball de diagnòstic. Així és com començarem. Treballarem amb els alumnes, familiars i institucions per fer un diagnostic de les vulnerabilitats del barri a traves de la cartografia social. La veritat és que fa molt bona pinta, però tot aixo serà voluntari i quan tinguem el diagnòstic provarem de presentar el projecte a universitats, empreses…etc. a veure de tot això què en surt!


No hi ha comentaris

mar 16 2011

Article i carnaval de Barranquilla

Publicat a Colòmbia 2010-11 by Carla Burriel Carranza |

A continuació enganxo l’article sobre voluntariat que em van demanar per la revista de Dansocial. La meva sorpresa, o ensurt, va ser quan vaig veure que animant aquest petit article hi havia una foto de la meva cara que ocupava mitja pàgina, que més que una revista de voluntariat sembla que es tracti de l’”Hola” o d’alguna semblant. Des de fa dos setmanes aquest és el motiu de “catxondeo” de tot Dansocial, sobretot dels de l’equip de comunicació, responsables directes d’aquest acte!

I no s’acaba aquí, la meva cara ja volta per mig Colombia. La setmana passada vaig tenir l’oportunitat de visitar els Consejos departamentales de Voluntariado de la Guajira, Atlántico y Bolívar, la revista no hi va faltar, i evidentment la pàgina en qüestió no va passar per desapercebuda.

I ja canviant de tema, aquestes visites les vaig poder fer aprofitant unes petites vacances per anar al carnaval de Barranquilla. Un espectacle únic on la música no para durant una setmana; cumbia, porro, ballenato, fandango, reguetton… n’hi per tots els gustos, i per no ser excloent, vaig fer els meus primers “pinitos” en cada un d’ells. El carnaval de Barranquilla és un espai on s’expressen totes les cultures i tradicions de la costa Caribe colombiana, això si, sempre en to de burla, personatges com la marimonda, el garabato, el congo, el torito o els negritos estereotipen les cultures, tradicions i sobretot la personalitat dels “costeños”. Aquests afirmen que el principal objectiu del carnaval és “mamar gallo”, és a dir, prendre el pèl tot el que es pugui. La veritat és que ha estat una gran experiència poder viure una de les festes més importants de Colòmbia, us animo a tots a passar per allà algun dia…


No hi ha comentaris

mar 16 2011

Article sobre Voluntariat, revista Solidario – Dansocial

Publicat a Colòmbia 2010-11 by Carla Burriel Carranza |

Por Carla Burriel Carranza

Cuando me pidieron que redactara el presente texto acerca de mi experiencia en el voluntariado me tomé un momento de reflexión, un momento de balance de lo que ha sido mi recorrido como voluntaria, recordé mi primer pinito en los mundiales de Natación de Barcelona 2003, la corta experiencia en la Ludoteca en Perú, en los cursos de verano en México dando clases de ecología, o en mi paso por la Unidad de Apoyo a la Comunidad Indígena, también en México. Pero sobretodo, cuando pienso en voluntariado, pienso en mi paso por el Esplai Oriols, donde trabajé en educación no formal con niños y jóvenes durante cinco años. Destaco ésta porque cuando intento encontrar una razón, un denominador común entre dichas experiencias me tengo que remitir a mi paso por esta organización en la cual yo crecí, des de los diez años, en el contexto de los valores del voluntariado. En cada una de las experiencias aprendí y maduré en algunos aspectos. En algunas adquirí herramientas sociales, en otras afectivas, o profesionales, la lista es interminable. No obstante, la mayoría de ellas las podría haber desarrollado sin necesidad de haber ejercido como voluntaria.

Sin embargo, creo que lo que aporta el voluntariado es algo diferente, otros valores a los dominantes en la actualidad, un cambio de paradigma de algo tan preciado y de lo que somos tan avaros en nuestro sistema como es el tiempo. El tiempo adopta otro sentido en el voluntariado, no se cambia por dinero sino por valores, por creencias. Y a lo mejor es lo revolucionario, lo que nos permite ir a contracorriente, lo que lo convierte en una herramienta para caminar hacia el tan nombrado “mundo mejor”, un mundo sostenible, responsable y solidario. Un mundo empapado de los valores del voluntariado.

Actualmente estoy como voluntaria de las Naciones Unidas en Dansocial, apoyando el Sistema Nacional de Voluntariado. Para mí, esta confluencia entre los tres organismos es una ventana de oportunidad, una gran ocasión, ya que significa que las Naciones Unidas y el Gobierno apuestan por todos nosotros como capital social. Ven como nuestros valores; la solidaridad, el compromiso, la disposición, permiten avanzar hacia nuestras y sus metas, que en el fondo son las mismas. Todos estos esfuerzos, estos mismos fines, pueden canalizarse y coordinarse a través de los Objetivos de Desarrollo del Milenio, tomándolos como un potente “instrumento para construir alianzas y coordinar esfuerzos entre Sector Privado, organizaciones sociales, cooperación internacional y gobierno nacional y local”.

Ya tenemos el fin y los valores, ya tenemos la herramienta, sólo queda ver hasta donde llega la voluntad de los que hemos empezado el camino. Y es que caminamos, no corremos, porque queremos llegar lejos.


No hi ha comentaris

feb 09 2011

Bogotà

Publicat a Colòmbia 2010-11 by Carla Burriel Carranza |

Bogotá és una ciutat pesada, és una excepció a Colòmbia. Quan sents parlar de Colombia diuen que és sinònim d’alegria, música, calor de la seva gent, etc. Però Bogotá és una ciutat freda on hi conviuen més de 7 milions de “rolos” (habitants de Bogotá) o “cachacos” com els denominen no molt amablement els de la costa caribe. Set milions de persones intentant-se desplaçar cada matí per qualsevol mitjà, ja sigui amb “transmilenio”, un autobús amb carrils exclusius que pretén ser un substitut del metro i que per entrar-hi has de fer pressió fins a perdre’t entre la multitud, o amb les “busetas”, que et proporcionen l’adrenalina d’una atracció de fira si no et toca seient, cosa que passa molt sovint.

Gran part d’aquest fluxe de gent es dirigeix al centre, que precisament coincideix amb el meu destí de cada matí i per animar-ho una mica més està en obres. D’on em deixa la buseta a l’entrada de la meva feina només he de creuar un carrer, cosa que algun dia m’ha suposat més de cinc minuts. I és que hi ha tanta gent intentant creuar el mateix carrer que toca olorar el shampúdel del davant, en el millor dels casos, durant una bona estona.

Una altra cosa ben típica de Bogotá és la pluja. Durant els primers dos mesos aquí va ploure cada dia, gairebé sense cap excepció. A la temporada de pluja és al que li denominen hivern. I quan deixa de ploure uns dies ja és estiu. El mes de desembre històricament ha sigut estiu, pero aquest any ha plogut més que mai i tot el territori colombià ha patit greus inundacions, amb un resultat de 2 milions de damnificats. Així que hem hagut d’esperar fins el mes de gener, això sí, durant aquest mes Bogotá s’ha transformat, sol cada dia, res de pluja, la gent alegre, etc. L’estat d’ànim de la ciutat canvia per complet. La llàstima és que sembla que ha tornat l’hivern, portem quatre dies sense senyals d’en llorenç.

Malgrat tots aquests petits inconvenients la vida a Bogotá pot ser molt agradable. Encara que és cert que el dia a dia és esgotador, les activitats culturals de la ciutat són interminables, i els caps de setmana són un bon moment per aprofitar-les. És d’admirar com en una ciutat tan gran i transitada tanquen algunes de les vies principals cada setmana per donar un espai a l’esport i a la cultura, als ciutadans. Els divendres amb el “septimazo” el carrer s’omple d’activitats com teatre, música, llibreries improvitzades, etc, o els diumenges la septima es converteix en la “Ciclovia”, on les bicis i corredors passen a ser els protagonistes d’aquesta via principal. Fins i tot els núvols i la pluja sembla que es donin un descans els caps de setmana, i permeten que Bogotà sigui com la Colombia de la qual tots hem sentit a parlar.

PD:  adjunto el link de Dansocial, on s’ha publicat la “nota” de la jornada de treball que vam fer el passat dilluns. estic per allà camuflada.

http://www.dansocial.gov.co/index.php?option=com_content&view=article&id=1026:el-sistema-nacional-de-voluntariado-inicia-labores-en-2011&catid=134:home&Itemid=69


No hi ha comentaris

gen 11 2011

Bon any!

Publicat a Colòmbia 2010-11 by Carla Burriel Carranza |

Un nou any comença. I amb ell un seguit de bons propòsits, promeses i ilusions. A Colòmbia no només es tracta d’un canvi d’any sinó també de l’inici d’un nou curs amb nous projectes, energies renovades i sobretot, nous pressupostos. L’any 2010 va tancar a Dansocial amb una animada “rendición de cuentas” de l’entitat a la societat civil. La veritat mai havia assistit a un acte d’aquest tipus i em va semblar molt i molt curiós. Les entitats, organitzacions i individuals comprometien al govern amb les seves més que políticament correctes però enverinades preguntes i el director i subdirector en sortien d’una darrera l’altra fent gala de les seves habilitats i destreses en toreig. Tota una experiència. El Sistema Nacional de Voluntariat (SNV) va asistir-hi casi al ple per tal de fer-nos visibles, de mostrar els grans avanços que s’havien dut a terme durant aquell any i evidenciar el potencial que pot tenir si rep més suport de l’entitat governamental. El balanç del sistema durant el 2010, el seu primer any, és molt positiu encara que es pretén que l’any que comença sigui el de la consolidació definitiva.

I aquí inicia la meva tasca, aquests dies el Ricardo, el meu supervisor, m’ha demanat que treballi en el Pla d’Acció del Sistema Nacional de Voluntariat per aquest 2011. I és que per fi ja puc dir què és exactament aquest Sistema, què es pretén i poc a poc vaig intuint la manera d’assolir-ho. És més, puc dir que després de dos mesos pensant i treballant en el sistema diàriament m’he convertit gairebé en una experta però sobretot, en una gran defensora de la força i impacte que aquest pot tenir en la solució dels problemes que afecten el País.

Per posar-vos en context, el Sistema Nacional de Voluntariat és un organisme representatiu del voluntariat colombià creat a instàncies de la llei 720 del 2001. És un espai en el qual les organitzacions, entitats i persones que realitzen accions voluntàries estableixen aliances i un treball en xarxa que possibilita una major representativitat i visibilitat del sector, a més de permetre assolir noves metes conjuntes impossibles a títol individual. El funcionament del sistema és força complex, i les dificultats econòmiques i logítiques bloquegen sovint les seves funcions. EL SNV el conformen 12 Organitzacions de Voluntariat de nivell Nacional com per exemple Creu Roja, ACJ/YMCA, Habitat para la Humanidad o Scouts, entre d’altres, 22 Consejos departamentales i 160 Consejos Municipales. El màxim òrgan representatiu del Sistema és el Consejo Nacional de Voluntariado, conformat per un representant de cada una de les organitzacions i per un de cada departament. Degut a les dificultats de mobilitat el Consejo Nacional gairebé mai pot contar amb els representants dels departaments, cosa que m’obliga a treballar en gran mesura només amb les organitzacions de Voluntariat ubicades a Bogotá. El treball i la relació amb elles és fantàstic, la majoria dediquen al Sistema les seves hores extres, cosa que sovint també els acaba cremant i desemboca en retrets dels més implicats o peticions d’ampliació del tamany del logotip o reconeixement dels mateixos. Tanmateix tots i totes també comparteixen una gran esperança en el paper que pot adoptar el SNV com a actor determinant en la societat civil colombiana, i com a constructor de país.

Actualment estem treballant en el primer gran projecte com a Sistema que pretén donar el suport tècnic i la mà d’obra necessària durant la cruel “Ola Invernal” que pateix Colòmbia. EL Sistema disposa d’organitzacions especialitzades en emergències, com la Creu Roja o el CINAT, però també d’entitats que poden colaborar en Recuperación temprana, com és en la construcció d’habitatges, recolzament psicosocial o suport educatiu. Prop de 200.000 voluntaris es troben sota el paraigues del SNV, així que poden suposar una gran ajuda a organismes que disposen dels recursos com el Govern, o el Sistema de Nacions Unides, organismes amb els quals es pretén treballar de la mà i complementar-se.

I és que cada vegada també em queda més clar que el meu paper és precisament aquest. En el meu càrrec convergeixen els tres organismes, sóc voluntària de Nacions Unides, treballo a Dansocial, el govern, per recolzar el SNV, la societat civil organitzada. Aquesta convergència és molt complicada d’assolir ja que normalment es perceben com a competidors d’interessos encara que comparteixen necessitats. Tots estem treballant amb el mateix objectiu i la meva posició es una intersecció, una oportunitat de treball conjunt.

Carla Burriel


1 comentari

Següent »