El 2 de juny de 1980 marca l’inici d’una etapa en la informàtica d’aplicacions de la UAB amb la creació del CPD amb Florenci Bach a la direcció, Teresa Grané com Analista d’aplicacions de gestió i Manuel Peña com a Programador d’aplicacions, tot i que aquest últim no va arribar mai a ocupar la seva plaça perquè les necessitats de sistemes van provocar el canvi de destí al CCUAB.

La primera aplicació va ser la nòmina -gener de 1981-, posada en marxa en un temps récord si es té en compte que en sis mesos es van fer els cursos de formació, l’anàlisi i la programació. La UAB va ser la primera universitat espanyola que va pagar directament la nòmina sense passar pel MEC.

Després va arribar la comptabilitat, la matrícula i l’entrada de notes (tot això en diferit), les PAAU, el catàleg de revistes, etc. Grans aplicacions per aquell temps de grans escasseses de recursos de maquinari. Com anècdota, recordar que quan es feien les PAAU, els terminals i les impressores que es feien servir eren sostretes de les que es feien servir pel personal intern del CCUAB per la seva feina diària.

El 1985, Florenci Bach ens deixa i Teresa Grané assumeix la direcció del CPD.

Els anys següents van ser d’alta demanda en el mercat de personal informàtic, la qual cosa provocà que quan el juliol de 1987, Ricard Matanzas assumeix la direcció del CPD (Teresa Grané marxà a la UPC), el personal de plantilla del CPD havia quedat reduït a una persona.

És en aquest moment quan s’inicia una segona etapa en el món de les aplicacions de la UAB. Era necessari ressuscitar un CPD reduït a una mínima expressió per donar una empenta a unes aplicacions que ja no responien a les necessitats cada vegada més exigents del moment. N’hi hauria prou amb recordar que la comptabilitat pressupostària no permetia pagar els proveïdors en un exercici nou fins que no s’hagués tancat l’exercici anterior. Aquest tancament es duia a terme durant les vacances de Setmana Santa perquè es necessitaven set dies sencers de procés i d’arranjaments manuals per part dels informàtics.

El gener de 1989 vaig assumir la direcció del CPD després de quatre anys d’haver estat fora de la UAB. El CPD ja havia ressuscitat. El personal al seu càrrec ja era de nou persones. Una empresa consultora havia realitzat un estudi que va donar com a resultat la definició de les línies estratègiques a seguir i el SIDEC estava en ple desenvolupament.

Va ser un any especialment significatiu -històricament- pels projectes que es van desenvolupar.

El gener es va iniciar l’estudi i la selecció -juntament amb el Servei de Biblioteques- del sistema de gestió VTLS, que es va implementar el setembre de 1990.

Durant el mes de juny s’inicià l’anàlisi -amb l’Àrea d’Alumnes- de la nova aplicació de gestió acadèmica sorgida de les necessitats dels nous plans d’estudi. El projecte va néixer amb el peregrí nom de PADUA (Procés Acadèmic Descentralitzat de la Universitat Autònoma) i va ser l’embrió del qual, amb la constitució d’un consorci d’universitats l’any 1990, va anomenar-se SIGMA. La primera matriculació utilitzant aquest sistema es va produir el mes de setembre de 1992.

Durant tot l’any es va acabar el desenvolupament de la primera fase del SIDEC, la primera transferència del qual va ser pagada el gener de 1990.

A partir de 1991 es van desenvolupar, mantenir i implementar un munt d’aplicacions, a part de les ja esmentades: Gestió horària, Gestió de plantilles de Personal Docent, Transparència de SIDEC, Títols, etc. Totes aquestes aplicacions van ser concebudes per cobrir principalment les necessitats bàsiques de l’administració.

La voluntat de la UAB de subministrar serveis a distància a qualsevol hora del dia provocà el naixement del projecte Autònoma Oberta l’any 1993. Aquest inici de projecte marcà una nova etapa en la qual els usuaris de les aplicacions van deixar de ser únicament els membres de l’administració de la Universitat i es va estendre a d’altres col·lectius, bàsicament alumnes, incorporant funcionalitats en autoservei. Fruits d’aquest projecte van ser -entre d’altres- la producció de targetes amb xip per professors, alumnes i PAS (1995), la consulta d’expedients des de terminals propis (1995 en primera versió i 1996 en els TAU) i des de caixers financers (1996), l’automatrícula des de terminals TAU (1996) i des de caixers financers (1997). Aquest projecte va rebre, el 1997, el primer premi a la Tecnologia de la Informació a Catalunya -categoria institucions- atorgat per PCWEEK i Coopers & Lybrand.

Aquest esperit d’obertura, iniciat en aquesta tercera etapa, amplia l’abast de les aplicacions a les que han de donar solucions directes a àmbits diferents de la mera administració. Aplicacions de Plans Docents (SAMAS, 1995), de Biblioteca Digital (DECOMATE, 1996), de Gestió de la Recerca (FENIX, 1998), de Suport a la Docència (MSD, 1998), en són exemples clars.

En paral·lel, es segueixen desenvolupant, mantenint i implementant noves i antigues aplicacions. La migració des del VAX cap a màquines UNIX arribà l’any 1996. És l’esdevenir dels nous temps.

La integració en l’actual Servei d'Informàtica dels antics CCUAB i CPD, a principi de 1998, inicia l’etapa actual. Autònoma Interactiva, com integradora de recursos i serveis de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació, amplia l’escenari: Campus Virtual, Intranet d’alumnes, Directori Electrònic, portals d’accés i identificació únics, l’ús del correu electrònic i de l’accés remot generalitzats...

I aquí estem, vint anys d’aplicacions i serveis -alguns més si tenim en compte la incipient etapa inicial anterior a 1980- gràcies a l’esforç d’alguns i la paciència de molts. Vint anys de col·laboració que ens han enriquit personalment i professional a tots.

Per acabar, podria fer servir alguna frase -més o menys tòpica- sobre el futur, però això ho deixo pels endevinadors -no vull haver de justificar-me, com ells-, tot i que sí vull desitjar-nos sort -i salut- per tots.