En linici del temps, les úniques aplicacions que existien
eren la Comptabilitat i la Nòmina. La primera es processava en el Centre de Càlcul
Sabadell a partir dels documents que senviaven amb els assentaments codificats, i es
rebien els llistats corresponents, sutilitzava lanomenat teleprocés de
furgoneta. La nòmina la realitzava el Ministerio de Educación y Ciencia. El 2
de juny de 1980 marca linici duna etapa en la informàtica daplicacions
de la UAB amb la creació del CPD amb Florenci Bach a la direcció, Teresa Grané com
Analista daplicacions de gestió i Manuel Peña com a Programador
daplicacions, tot i que aquest últim no va arribar mai a ocupar la seva plaça
perquè les necessitats de sistemes van provocar el canvi de destí al CCUAB.
La primera aplicació va ser la nòmina -gener de 1981-, posada en marxa en un temps
récord si es té en compte que en sis mesos es van fer els cursos de formació,
lanàlisi i la programació. La UAB va ser la primera universitat espanyola que va
pagar directament la nòmina sense passar pel MEC.
Després va arribar la comptabilitat, la matrícula i lentrada de notes (tot
això en diferit), les PAAU, el catàleg de revistes, etc. Grans aplicacions per aquell
temps de grans escasseses de recursos de maquinari. Com anècdota, recordar que quan es
feien les PAAU, els terminals i les impressores que es feien servir eren sostretes de les
que es feien servir pel personal intern del CCUAB per la seva feina diària.
El 1985, Florenci Bach ens deixa i Teresa Grané assumeix la direcció del CPD.
Els anys següents van ser dalta demanda en el mercat de personal informàtic, la
qual cosa provocà que quan el juliol de 1987, Ricard Matanzas assumeix la direcció del
CPD (Teresa Grané marxà a la UPC), el personal de plantilla del CPD havia quedat reduït
a una persona.
És en aquest moment quan sinicia una segona etapa en el món de les aplicacions
de la UAB. Era necessari ressuscitar un CPD reduït a una mínima expressió per donar una
empenta a unes aplicacions que ja no responien a les necessitats cada vegada més exigents
del moment. Nhi hauria prou amb recordar que la comptabilitat pressupostària no
permetia pagar els proveïdors en un exercici nou fins que no shagués tancat
lexercici anterior. Aquest tancament es duia a terme durant les vacances de Setmana
Santa perquè es necessitaven set dies sencers de procés i darranjaments manuals
per part dels informàtics.
El gener de 1989 vaig assumir la direcció del CPD després de quatre anys dhaver
estat fora de la UAB. El CPD ja havia ressuscitat. El personal al seu càrrec ja era de
nou persones. Una empresa consultora havia realitzat un estudi que va donar com a resultat
la definició de les línies estratègiques a seguir i el SIDEC estava en ple
desenvolupament.
Va ser un any especialment significatiu -històricament- pels projectes que es van
desenvolupar.
El gener es va iniciar lestudi i la selecció -juntament amb el Servei de
Biblioteques- del sistema de gestió VTLS, que es va implementar el setembre de 1990.
Durant el mes de juny sinicià lanàlisi -amb lÀrea dAlumnes-
de la nova aplicació de gestió acadèmica sorgida de les necessitats dels nous plans
destudi. El projecte va néixer amb el peregrí nom de PADUA (Procés Acadèmic
Descentralitzat de la Universitat Autònoma) i va ser lembrió del qual, amb la
constitució dun consorci duniversitats lany 1990, va anomenar-se SIGMA.
La primera matriculació utilitzant aquest sistema es va produir el mes de setembre de
1992.
Durant tot lany es va acabar el desenvolupament de la primera fase del SIDEC, la
primera transferència del qual va ser pagada el gener de 1990.
A partir de 1991 es van desenvolupar, mantenir i implementar un munt
daplicacions, a part de les ja esmentades: Gestió horària, Gestió de plantilles
de Personal Docent, Transparència de SIDEC, Títols, etc. Totes aquestes aplicacions van
ser concebudes per cobrir principalment les necessitats bàsiques de
ladministració.
La voluntat de la UAB de subministrar serveis a distància a qualsevol hora del dia
provocà el naixement del projecte Autònoma Oberta lany 1993. Aquest inici de
projecte marcà una nova etapa en la qual els usuaris de les aplicacions van deixar de ser
únicament els membres de ladministració de la Universitat i es va estendre a
daltres col·lectius, bàsicament alumnes, incorporant funcionalitats en autoservei.
Fruits daquest projecte van ser -entre daltres- la producció de targetes amb
xip per professors, alumnes i PAS (1995), la consulta dexpedients des de terminals
propis (1995 en primera versió i 1996 en els TAU) i des de caixers financers (1996),
lautomatrícula des de terminals TAU (1996) i des de caixers financers (1997).
Aquest projecte va rebre, el 1997, el primer premi a la Tecnologia de la Informació a
Catalunya -categoria institucions- atorgat per PCWEEK i Coopers & Lybrand.
Aquest esperit dobertura, iniciat en aquesta tercera etapa, amplia labast
de les aplicacions a les que han de donar solucions directes a àmbits diferents de la
mera administració. Aplicacions de Plans Docents (SAMAS, 1995), de Biblioteca Digital
(DECOMATE, 1996), de Gestió de la Recerca (FENIX, 1998), de Suport a la Docència (MSD,
1998), en són exemples clars.
En paral·lel, es segueixen desenvolupant, mantenint i implementant noves i antigues
aplicacions. La migració des del VAX cap a màquines UNIX arribà lany 1996. És
lesdevenir dels nous temps.
La integració en lactual Servei d'Informàtica dels antics CCUAB i CPD, a
principi de 1998, inicia letapa actual. Autònoma Interactiva, com integradora de
recursos i serveis de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació, amplia
lescenari: Campus Virtual, Intranet dalumnes, Directori Electrònic, portals
daccés i identificació únics, lús del correu electrònic i de
laccés remot generalitzats...
I aquí estem, vint anys daplicacions i serveis -alguns més si tenim en compte
la incipient etapa inicial anterior a 1980- gràcies a lesforç dalguns i la
paciència de molts. Vint anys de col·laboració que ens han enriquit personalment i
professional a tots.
Per acabar, podria fer servir alguna frase -més o menys tòpica- sobre el futur, però
això ho deixo pels endevinadors -no vull haver de justificar-me, com ells-, tot i que sí
vull desitjar-nos sort -i salut- per tots.
Manuel Peña