Ni «Jocs de guerra»
ni «guerra de jocs»
Fins fa pocs anys, l’accés a un
ordinador era un procés que, per defecte, estava negat a tothom i només s’obria (un
a un) a aquells usuaris prèviament identificats que eren coneixedors de les contrasenyes
i d’un protocol especial, diferent per a cada màquina particular. La web mundial ha
invertit totalment els termes: a punta de ratolí tenim accés a qualsevol màquina que
tingui una referència darrere d'un contingut subratllat, sense que ni tan sols sigui
necessari ser conscients de saber a qui pertany i en quin país s’ubica. El normal ha
esdevingut tenir l’accés obert, l’excepció ha passat a ser tancar les portes i
demanar el passaport per a deixar entrar.
Aquest canvi radical de paradigma ha propiciat
l’actual món exuberant i esplendorós d’informació sense censures ni fronteres
que ens enlluerna i ens entusiasma. Però també ha propiciat una oportunitat sense
precedents de fer un ús indegut de la llibertat i de la facilitat de circulació. Si jo
no tanco bé la porta, els lladres hi poden entrar. Voldrà dir això que he de tractar
tothom de lladre? L'obertura i la llibertat de circulació pressuposen que els ciutadans
som majoritàriament decents i no es dediquen a assaltar, matar, insultar, molestar, robar
o violar els seus congèneres. Però una minoria de signe contrari pot espatllar la
convivència i la pau de tots. Per això les democràcies requereixen gran nivell
d’educació i de responsabilitat dels ciutadans i també, cal dir-ho, sistemes
eficients de supervisió i vigilància callada de la possible intrusió de delinqüents
que vulguin alterar l’equilibri d'aquesta convivència.
A la UAB, la nostra xarxa ha vist darrerament algunes
incidències d’aquesta mena. Com a Servei d’Informàtica ens toca prevenir-les i
informar-les (quan les detectem) a la Comissió de Disciplina Informàtica, encarregada de
sancionar-les, o passar-les als tribunals competents si escau.
Hem vist, sovint, inconsciència i ganes de jugar amb
foc, sense saber que crema de debò. Les pel·lícules, també aquí, han distorsionat la
realitat. Ni són «Jocs de guerra» ni és una «guerra de jocs». Si s’estira massa
el braç virtual, es poden causar danys amb conseqüències econòmiques i socials en el
món real. Hem vist molta desinformació i manca de consciència dels delictes comesos.
Molts usuaris s’avergonyirien de fer el que fan si no estiguessin (teòricament)
amagats darrere el (suposat) anonimat de la xarxa.
Volem una xarxa segura. Per a la mateixa UAB i per a
les institucions del món sencer que poden ser atacades a través de la nostra xarxa. Hi
hem esmerçat molts esforços i n’hi haurem d’esmerçar molts més. Sabem que la
seguretat al 100% requeriria inversions infinites. Sabem que la millor seguretat la dóna
l’educació i el sentit de la responsabilitat dels internautes. No podem garantir la
qualitat dels internautes externs, però creiem que una de les moltes coses que la UAB ha
d'ensenyar i predicar amb l’exemple és la nova ètica de llibertat i convivència
dintre les noves tecnologies. Malgrat elles, diria algú.
|
