L'organització francesa Reporters sense fronteres ha comptabilitzat 59 governs arreu del món que impedeixen l'accés lliure dels ciutadans a la xarxa perquè la concebeixen com una amenaça.

Aquestes són les conclusions a les quals ha arribat l'informe "Enemics d'internet" on els governs que hi apareixen censuren amb més o menys eficàcia els continguts de la xarxa per evitar els problemes que els podria ocasionar el lliure fluxe d'informació i d'idees que potencia aquest mitjà de comunicació.

Corea del Nord es manté al marge d'internet perquè el govern ho considera perillós per als seus súbdits. A l'Aràbia Saudita es filtren part de les adreces i dels continguts per a rellevar la mundialització de la xarxa a una mena d'intranet controlada per l'Estat.

Podem denunciar més casos, com el de Bielorrússia, on el govern obliga els internautes a comprar un mòdem a les autoritats per així poder controlar el tràfic i les claus d'accés dels usuaris, mentre que al Turkmenistan el govern va tancar tots els servidors privats per forçar els usuaris a anar a un únic servidor públic. A la Xina, en canvi, han creat una ciberbrigada de policies que persegueixen els articles antigovernamentals, anticomunistes que puguin ser emesos per prop dels 20 milions d'internautes que té el país i on la llei de cibercrim és especialment dura i intransigent ja que qualsevol delicte electrònic pot ser castigat amb la pena més alta, la condemna a mort.

Parlant de càstigs inhumans, hem de fer referència a la primera víctima de l'inexistent llibertat d'expressió a internet a Ucraïna. Parlem del periodista Georgy Gongadze, de 31 anys, editor de la web Ukrainska Prawda (La veritat ucrainesa) que va cavar la seva tomba, sense saber-ho, en anunciar que revelaria documents comprometedors per al president de l'Estat, Leonid Kuchma. Aquesta notícia va ser interpretada com a una amenaça i dos mesos més tard van trobar el seu cadàver desfigurat.

La resta de països d'Europa i EUA no són vistos com la panacea de la llibertat a internet per a Reporters sense Fronteres ja que els acusen d'impulsar legislacions restrictives (properes a la censura) en qüestions tant polèmiques com la pornografia o la incitació al delicte a internet.