Iñaki Núñez, fa un mes que ha estat nomenat cap d'avantprojectes del Servei d'Informàtica, després de conrear 40 anys de carrera informàtica, vint dels quals dedicats totalment a aquesta universitat.

És un dels pioners que se n'orgulleix de "fins i tot haver moblat" el Centre de Càlcul l'any 1980, on va exerxir de tècnic de sistemes. Aquest donostiarra, de 61 anys, és un dels testimonis del naixement i l'evolució de la informàtica a la UAB.

Passió per la informàtica

El 1957 va començar a estudiar Economia de l'Empresa a ESTE (Escuela Superior de Técnicos de Empresa). Aquests eren uns estudis universitaris que més tard van ser impartits per la Universitat de Deusto. El 1962, va fer cursos d'IBM a Madrid i a Barcelona i va aconseguir treballar com a tècnic informàtic al centre de càlcul de l'empresa de xocolates Suchard. Després va guanyar-se la vida d'autònom, fent estudis estadístics pel Centro de Estudios Psicotécnicos, a Guipúscoa. A continuació, durant cinc anys va ser el cap del centre de càlcul del Complex de Fagor, a Mondragón. Cinc anys més tard es va dedicar a fer estudis de coordinació de trànsit per a l'empresa Eyssa. En abandonar aquesta empresa va estar un parell d'anys com a autònom i el 1980 va ser escollit tècnic de sistemes del revolucionari Centre de Càlcul de la UAB.

Després de dictar any per any el seu curriculum vitae, Iñaki Núñez assegura que s'ha divertit molt durant la seva vida professional perquè troba fascinant la informàtica i la tècnica i afegeix que la seva època "més gloriosa a la UAB va ser als 80 quan era l'assistent manager de la terminal VAX a la qual es conectava tota la xarxa de la universitat" i amb la qual es va unir gairebé "sentimentalment", tal i com reconeix entre rialles. "Recordo l'entusiasme d'aquella etapa, tant a nivell intern com extern. Hi havia una voluntat de servei que sortia de nosaltres, no estava imposada. Al Centre de Càlcul hi havia un gran llaç d'amistat que no deixava lloc a la competència. Era bastant idíl·ic, tot i tenir les seves coses". Núñez assenyala Ramón Barquier, Martí Griera, Sebastián Galera i José Checa, apodat per ell "el Sargento", com els seus primers companys de croades.

Iñaki Núñez va anar combinant la seva feina de tècnic de sistemes amb competències pròpies de direcció del Centre de Càlcul i això va tenir com a conseqüència que s'anés deslligant de les cues i els ports informàtics, gairebé involuntàriament. "Jo estava molt bé de tècnic de sistemes al Centre de Càlcul. Mai m'ha interessat ser director" afirma, amb rotunditat.

Renovar-se o morir

L'època daurada de Núñez, els 80, va deixar pas a un nou període on va prevaldre la idea de renovar-se o morir. A l'agost del 1993, el Centre de Càlcul i el Centre de Processament de Dades es van traslladar al nou edifici, situat al costat de la Facultat de Ciències.

El 1994, la voluntat de canvi va donar pas a l'engendrament d'un nou concepte, el Servei 2000, xarxa que unia els servidors i els ordinadors de la Universitat. El gener de 1996, s'havia de passar a la segona fase del Servei 2000: dotar de servidors tots els centres de la UAB. Això va exigir la creació dels SID (Servei d'Informàtica Descentralitzada) que són els centres informàtics nascuts a les sales d'informàtica de cada facultat per proporcionar serveis territorialitzats.

La necessitat de suport va fer que es desenvolupés una infraestructura més potent i així és com va néixer el CAS (Centre d'Assitència i Suport) del qual Núñez opina que: "Així es podia donar millor servei perquè es van destinar molts més mitjans. Feia falta atenció telefònica de suport informàtic i un equip de deu persones per portar-lo". "A l'antic Centre de Càlcul els tècnics ateniem les consultes, però és clar, llavors l'ús de la informàtica no era massiu, només l'utilitzaven un 5% de la comunitat universitària, majoritàriament professors i investigadors agosarats". Segons Iñaki Núñez, aquest servei "ha de millorar ja que té les seves pegues perquè està molt saturat. Ara s'està treballant en projectes per potenciar-lo ja que cada cop es destinen més recursos per atendre eficaçment serveis tant sol·licitats com el de suport a l'usuari o el correu electrònic".

Totes les estructures anaven prenent forma i a partir de 1997 aquest procés va culminar amb la fussió del Centre de Processament de Dades i el Centre de Càlcul en una entitat: el Servei d'Informàtica.

A través d' Iñaki Núñez podem viure l'evolució de la informàtica des de finals dels anys 50 i la seva aplicació pionera a la Universitat. Iñaki Núñez és un amant de la tecnologia que quan finalitza la jornada laboral al Servei d'Informàtica, connecta l'ordinador a la web de la NASA, en concret al programa de recerca de vida intel·ligent a l'univers, on ell hi contribueix "rastrejant senyals que potser són impossibles d'obtenir amb els mitjans actuals o que mai podrem captar", sentencia amb una expressió tan carregada d'escepticisme com de curiositat per la veritat.