El Museu de l' SI ha fet un pas més en la seva creació amb la compra d'unes vitrines per exposar el material més representantiu de cada època informàtica de la UAB, peces que fins fa ben poc no eren res més que curiosistats en desús i amb caràcter històric-sentimental que s'havien anat enmagatzemant, durant 25 anys, a l'edifici del Servei d'Informàtica de la UAB o a l'Escola d'Informàtica de Sabadell.

Jordi Hernández, programador del Servei d'Informàtica, coordina la creació del museu i ha sel·leccionat totes les joies que conformen l'exposició de l'evolució de les eines informàtiques i dels serveis que oferien a la comunitat de la UAB, des dels 80 fins a l'actualitat.

El museu es va obrir públicament per primer cop, amb motiu del 25è aniversari del Servei d'Informàtica, i en aquest moment es van dissenyar cinc àrees temàtiques: les terminals, els sistemes d'emmagatzematge, la informàtica descentralitzada, les comunicacions i la documentació. Ara, aquestes àrees quedaran representades a través del material que es mostrarà a les vitrines i les grans peces que s'estan ubicant al vestíbul del Servei d'Informàtica.

A continuació fem una síntesi del que podreu veure a l'exposició:

· Àrea de terminals: recull cadasqun dels models de les terminals amb les quals va treballar la UAB, abans de l'adveniment dels PC. En aquesta mostra podem veure de prop, entre d'altres, les dues terminals més antigues, la VT101 que és de finals dels 70 i la Wang. També podem observar els clònics que han anat apareixent d'aquestes terminals, com per exemple, el FACIT que és la còpia més assequible del VT101. També hem de destacar la peça VT220 ja que sobre les especificacions d'aquest model es va fer tot el programari de gestió a través de terminals.

Del tipus VT200 o VT220 es va arribar a tenir 500 terminals que treballaven a l'hora a la UAB, tenint així, un parc important a la època, però irrisori si el comparem amb els més de 4.000 PC de l'actualitat. Les terminals VT200 van ser superades per la VT300, amb una antiguitat de 15 anys, i la VT400 que és un model comercialitzat fa deu anys.

Un altre pas en l'evolució de les terminals va ser la gestió de les diferents biblioteques al campus mitjançant cent terminals de gestió pròpia. Per finalitzar aquesta passejada, tenim la peça JAVA Terminal que es va presentar al món informàtic com una revolució ja que era una terminal gràfica i multimèdia amb capacitat per executar programes, però que va ser només una proposta oberta que ja ha tingut descendència amb els thin clients o clients lleugers.

El pas del temps no perdona i les terminals més modernes van començar a susbstituir-se per PC fa sis anys.

· Àrea sistemes d'emmagatzematge: aquí es presenten els diferents tipus d'emmagatzematge de dades i hi podem trobar des del més primitiu, les fitxes de cartró perforades, fins el sistema més sofisticat actualment, les targetes amb xip. Aquesta àrea és la que conté més material com disqueteres o disquets.

· Àrea d'informàtica descentralitzada: mostra els antecedents dels actuals PC, passant pel primer PC d'IBM que va arribar a la UAB el 1983 i la generació posterior, els PS/2 i els clònics. També s'ha exposat la descendència del Mac més primitiu, l'Apple Macintosh Plus fins el Macintosh 2.

També s'exposen les antigues estacions de treball (Work Stations) que encara avui, són un concepte de plena vigència. Les estacions de treball són ordinadors molt potents, com aquells que es poden trobar a les sales del Servei d'Informàtica, però amb un format reduït per treballar a la taula.

Les característiques de la Work Station són que tenen una pantalla de grans dimensions i una interfície gràfica. Al museu podreu veure la Work Station dels 80 i una placa base.

Hi va haver 6 miniordinadors treballant al mateix temps a la UAB i és on es va basar la informàtica de la Universitat als inicis. La VAX II/780 havia donat servei simultani a 200 usuaris (professors, alumnes i servei de gestió) i efectuava treballs de càlcul nocturn, cues d'impressió... Aquestes màquines són l'esglaó evolutiu situat entre els ordinadors personals i els main frame (ordinadors utilitzats per bancs, per exemple).

Aquí també podem admirar una col·lecció de microprocessadors molt interessant, cedida per treballadors del Servei d'Informàtica, on hi ha des del més antic, el 8086, fins el més modern, el Pentium 120.

· Àrea de comunicacions: reuneix el maquinari específic de les xarxes informàtiques de cada època viscuda per la UAB. Les peces més representatives són el mòdem amb connexió a la xarxa EARN (l'antecedent d'internet) i les sèries de mòdems successores. També destaquem les peces de connexió de la xarxa entre els diferents campus de la Universitat, les MUX i DEMUX.

També s'exposa el primer switch central de la xarxa radial de la UAB i els petits elements d'interconnexió de la xarxa, els transceptors, que s'han substituït per fibra òptica.

No podem tancar aquest recorregut per la informàtica descentralitzada sense fer esment de la capacitat d'adaptabilitat dels estris informàtics per reparar els nous aparells o serveis. La funció fa l'òrgan i els tècnics no podien trobar al mercat les eines necessàries per a poder arreglar avaries i per tant encarregaven la construcció de diferents estris. A la mostra trobem un comprovador de cables de 32 pins, realitzat per C. Rey el 1980.

· Àrea de documentació: es mostra tot el material escrit que ha ajudat a difondre la informàtica a la Universitat. És tracta de publicacions internes, com informes, manuals d'usuari, cursets d'autoformació, la revista de difusió informàtica Suport, antecesora de L'enllaç, etc. És curiós observar com abans els manuals d'usuari s'emmagatzemaven en microfitxes, a diferència dels nostres dies, on això s'ha superat amb el format electrònic.

També és interessant descobrir l'origen dels cursets d'autoformació multimèdia, com per exemple, el projector de cursos VAX de 1980, amb suport audiovisual, que utilitzava un sistema electromagnètic que incloïa diapositives i una cinta de casset, tant diferent dels CD-Rom i cursos via internet als quals estem acostumats.

El museu del Servei d'Informàtica fa confluir, a través de cada peça, les tres èpoques representatives del naixement, el creixement i l'evolució de la informàtica a la UAB. La primera és la de l'inici d'una nova era on les terminals es van imposar del 1980 fins al 1988, quan van quedar desplaçades pels equips IBM. La segona època comprèn des del 1988 al 1993 i està marcada pel trasllat al nou edifici, al costat de la Facultat de Ciències.

Ara estem escrivint la tercera època i l'aportació d'aquesta al museu de l'SI ha estat precissament, la seva concepció i execució abonada per l'avantatge que atorga la perspectiva històrica que ha anat trenant cada eina i servei informàtic en una gran cadena evolutiva, on la peça més antiga només té 20 anys.