Manuel Peña té 42 anys i va néixer a Barcelona. Està casat i té dos nens, Carlos i Jordi. La seva afició més important és: "La família. En gaudeixo molt, m'agrada molt estar amb ells i sortir de passeig, anar a fer volts amb els meus nens, amb la bici... M'agrada molt fer totes aquestes activitats de família".

La història de Manuel Peña està totalment lligada a la UAB ja que ha estat on va estudiar Informàtica i on va començar la seva carrera professional a l'antic Centre de Càlcul, al juny del 80, quan era un brillant estudiant d'últim curs. "Tinc molt bon record d'aquesta època. Era un moment on partíem del buit. Fins a aquell moment només hi havia hagut un Centre de Càlcul a la secció d'informàtica de la Facultat de Ciències que jo havia utilitzat com a estudiant".

La inauguració del Centre de Càlcul va significar l'inici de l'enlairament informàtic de la UAB, maniobra de la qual Peña en va prendre part, des del 80 al 84, ja que va estar desenvolupant tasques de programació i de sistemes, donant suport als investigadors, a la docència i a l'antic Centre de Processament de Dades. Després, Peña va donar suport a les aplicacions científiques, dibuixant així una incipient figura de suport a l'usuari. Han passat molts anys, però Peña es recorda de la seva primera feina: "Crear un programa per poder fer que les fitxes perforades, amb les quals els estudiants feien les pràctiques, fossin compatibles tant per l'Univac com pel VAX".

El Centre de Càlcul estava encara surant en el líquid amniòtic informàtic i Manuel Peña va haver de fer front a molts problemes derivats de l'estat embrionari en el qual estaven els sistemes i el maquinari. Una de les dificultats que Peña va haver de resoldre s'ha convertit en una anècdota clàssica al Servei d'Informàtica. Ningú millor que Peña per explicar-ho: "Una de les primeres feines que vaig fer, per l'antic Centre de Processament de Dades, va ser la de programar la impressora perquè aquesta fes un salt de pàgina i imprimís d'una manera determinada. Després d'un mes de lluita frustrada per a aconseguir-ho, vaig agafar un tornavís, vaig anar cap a la màquina, la vaig obrir i vaig veure que no hi era la placa on estava el programa que jo havia de fer servir. Havíem comprat la màquina amb aquesta placa però no havia arribat. És clar, era impossible que el meu programa funcionés".

Des del 84 al 89, Peña va fer un parèntesi en la seva activitat a la UAB i va desenvolupar tasques de suport a la investigació científica a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Posteriorment, va ser nomenat sotsdirector de l'àrea de gestió, anomenada en aquell moment, àrea de mecanització de la gestió i els darrers anys va ser Director del Centre de Càlcul a la UPC.

Tornada a la UAB

El Gener de 1989, Peña va tornar a la UAB, però no al Centre de Càlcul, on havia començat a fer les seves primeres passes, sinó al Centre de Processament de Dades (CPD), on va ser-ne el responsable. "Quan vaig tornar a la UAB, havia canviat. Primer de tot, l'antic CPD estava ressorgint. Quan jo vaig entrar ja érem 9. Al cap d'un parell d'anys ja érem una vintena de persones. És un moment del qual tinc un bon record perquè, afortunadament, va ser un moment de creixement. Creixement de necessitats, de desenvolupament de recursos".

Després de la fusió del Centre de Càlcul i del CPD en el Servei d'Informàtica, Peña va ocupar el càrrec de Director Adjunt, on la seva responsabilitat es centrava en els projectes, i posteriorment, en la gestió del canvi de l'estructura interna del Servei d'Informàtica.

Col·laboració entre universitats

Peña assegura que, els 90, la situació va canviar perquè la UAB volia donar servei tant als investigadors, com als alumnes i a la gestió. Al cap d'un temps es van consolidar les aules d'informàtica, el suport del SID i, com explica Peña: "En molt poc temps vam estrenar el SIDEC i el VTLS i a l'any 92 van estrenar el SIGMA. És a dir, va ser una època on anàvem avançant i anàvem posant sistemes molt importants i amb molt d'èxit. Això va suposar que vam entrar en una etapa d'informatització molt important. També va començar una etapa que a mi em va enriquir molt ja que hi havia molta col·laboració amb d'altres universitats, tant les de l'entorn català com de l'espanyol. Hem col·laborat amb aplicacions a nivell estatal com pot ser el SIGMA amb universitats com la Autónoma i Carlos III de Madrid, la de Saragossa, la de Navarra, Salamanca, Valladolid, Castilla la Mancha...".

SIGMA i VTLS

De tots els projectes que han estat sota la direcció de Peña, en destaca dos: SIGMA i VTLS. Per Peña, "el més emblemàtic és el SIGMA perquè és un projecte que va començar amb més universitats, amb una situació tecnològica molt desafiant, és a dir, parlem de finals del 89 quan vam començar a fer l'anàlisi de la possible col·laboració entre universitats". Havia de ser una col·laboració que satisfés les necessitats de cinc universitats, inicialment, amb diferents entorns de sistemes i de màquines diferents. "Això va suposar enfrontar-nos amb una arquitectura de sistema molt diferent a les que teníem nosaltres fins aleshores". Després de solucionar molts entrebancs, a l'any 92, la UAB va estrenar l'aplicació i al cap de dos anys, aquesta estava totalment consolidada. "De fet, el 25 de setembre passat, vam batre el rècord de matrícula i fins i tot d'automatrícula de tota la història de la UAB. Hi ha hagut un increment de l'automatrícula per Internet molt espectacular (a un 28%), i observem que l'automatrícula a través de caixer automàtic està disminuint".

Molt més discret que SIGMA va ser el projecte VTLS. Aquest és el sistema que hi ha a les biblioteques i que permet fer una consulta, o agafar un llibre en préstec... Segons Peña: "L'any 89 partíem d'un sistema de catalogació basat en fitxes de cartró i havíem de passar a un sistema informàtic ràpidament. Al cap d'un parell d'anys, ja teníem catalogats al voltant de mig milió de registres bibliogràfics. Va ser un projecte molt important. A partir d'aquell moment, el VTLS és un sistema que funciona molt bé, que ha donat molt pocs problemes de funcionament. És per això que, de vegades, els sistemes que millor funcionen són els més discrets".

Un altre projecte va ser el de crear una aplicació de gestió de producció científica i de recerca, juntament amb la Universitat Pompeu Fabra, la UPC i després amb la Universitat de Girona. Tot això va propiciar un clima de col·laboració, de coneixement compartit. Peña afirma que: "Han estat feines comunes, d'anàlisi i suport comú, de proves i de cerca de solucions comunes... Això també és una part que jo recordo amb molt d'afecte".

L'efecte 2000 i l'euro

"Els informàtics vam estar molt criticats perquè havíem espantat molt i després no va passar res. Però la gent no sap tot allò que vam detectar i vam corregir per evitar l'efecte 2000. Aquest tema jo el vaig portar des de l'SI, ja no només en el cas de corregir i fer totes les aplicacions, sinó pel que fa a tota la logística i fins i tot, la tasca d'evangelització i informació sobre el canvi".

A més de l'èxit en solucionar l' efecte 2000, totes les aplicacions han estat funcionant correctament, durant aquesta última etapa. Un altre tema important ha estat la conversió a l'Euro, en el qual encara s'està treballant i de la que en Manuel Peña és responsable. En aquest sentit Peña afegeix que: "Una part que m'encanta i que molta gent no coneix és la formació. Ara estic impartint uns cursos per fer les adaptacions del full de càlcul Excel a l'euro. Estic gaudint molt d'aquesta feina. M'agrada el contacte periòdic amb la gent, m'agrada la formació".

Des del juliol passat les principals aplicacions corporatives ja s'han adaptat a l'Euro: SIGMA de gestió acadèmica, SIDEC de gestió econòmica i FÈNIX de gestió de la producció científica i de la recerca. També estan en marxa altres qüestions, com la col·laboració amb el Servei d'Idiomes Moderns, la implantació d'una nova aplicació de gestió de Control Horari i d'una aplicació per al Servei Assistencial de Salut. Peña assegura que: "Podríem parlar de moltes coses i de projectes que no tiren endavant moltes vegades, per insuficiència de recursos".

L'altre projecte en el qual el Servei d'Informàtica està treballant, sota la responsabilitat de Peña, és el de la gestió del canvi de la seva estructura interna. Amb aquest canvi, s'està reorientant l'organització de l'SI cap a dos grans àrees: Producció i Projectes. A la part de Producció (atenció a les aplicacions i els sistemes i el CAS) hi col.labora una empresa externa a la UAB.