Les xarxes locals són aquelles que més ràpiden s'infecten, però a la vegada, compten amb més recursos per fer front a un atac, a diferència de l'usuari domèstic que queda més desprotegit a l'hora de bloquejar i desinfectar els virus.

Això és molt preocupant si ens fixem en les darreres dades del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, les quals exposen que un 45% de les famílies catalanes tenen un ordinador. Aquesta xifra demostra que Catalunya té més usuaris domèstics de PC que el Regne Unit (41%), França (35%) i la mitjana d'Espanya, que és d'un 28%. Només Estats Units (58%) i Alemanya (48%) superen el parc d'ordinadors particulars de Catalunya.

Segons el Centro de Coordinación de Emergencias Informáticas (CERT), els usuaris domèstics solen estar menys preparats que les empreses per defendre's davant dels atacs vírics. Molts usuaris no mantenen els seus equips amb l'antivirus actualitzat amb els pedaços de seguretat i les contramesures necessàries per evitar les infeccions. Fins i tot, hi ha persones que ni tant sols utilitzen programari antivirus i no tenen cap precaució amb els arxius adjunts.

El CERT ha assegurat que els principals riscos són els cucs i les eines Ddos (Denegació del Servei Distribuit). Per evitar-los, recomanen la instal·lació d'un antivirus i mantenir-lo actualitzat diàriament, i en molts casos, quan es faci un ús extensiu d'Internet, pot ser adequat utilitzar un firewall personal.

Falsos enginys antivirus

Malgrat els esforços, ments tèrboles s'aprofiten d'aquesta situació d'indefensió i encara pretenen fer més mal amb la divulgació d'idees falses de seguretat, entre els usuaris que tenen uns coneixements informàtics bàsics.

Com a exemple, parlem d'un cas que ha estudiat José Luis López i que apareix al butlletí informatiu de la publicació electrònica Criptonomicón. Aquest periodista fa referència a que s'ha estat divulgant un missatge fals on es donen instruccions per evitar la propagació d'alguns cucs d'enviament massiu que utilitzen la llibreta d'adreces de Windows per reenviar-se.

Segons aquest missatge, cada cop que l'usuari afegeix un nou contacte a l'agenda, ho ha de fer amb el nom !0000, sense especificar l'adreça electrònica. La idea és que si un virus intenta enviar-se utilitzant la llibreta d'adreces, no ho podrà fer perquè trobarà un nom ¡0000 que no correspon amb una adreça electrònica.

Segons adverteix José Luis López, aquest enginy no és aconsellat pels experts, ja que la majoria dels cucs actuals prefereixen seleccionar de manera aleatòria aquelles adreces on es volen reenviar. Els cucs també tendeixen a prendre les adreces d'arxius que busquen dins del sistema. És a dir, el pseudoenginy del ¡0000 podria funcionar amb pocs cucs, pertant, no protegeix ni parcialment l'ordinador davant dels nombrosos atacs actuals. Cucs que cada cop són més enrevessats.

En la publicació Infoguerra, Hernán Armbruster, director d'operacions de Trend Micro per a Amèrica Llatina, és categòric en afirmar que:"la informació que assegura que aquest enginy resol els problemes dels virus és falsa". Armbruster cita, a mode d'exemple, el virus Loveletter (conegut popularment com I LOVE YOU) que es propaga usant l'agenda d'adreces i que té una important càrrega destructiva que encara té els seus efectes avui en dia, ja que existeixen moltes versions d'aquest virus.

Segons Hernán Armbruster, malgrat l'enginy del ¡0000, "Loveletter hauria executat totes les seves funcions, fins i tot la d'esborrar arxius i l'usuari només s'adonaria del seu atac molt més tard, quan el virus intentés utilitzar l'agenda d'adreces per reenviar-se a d'altres usuaris. El mal ja hauria estat fet, en aquest punt. El procediment descrit [¡0000] pot ajudar de forma limitada en les accions posteriors d'alguns virus, però no impediria les accions destructives anteriors".

L'enginy òbviament no seria vàlid per contrarestar els virus, com per exemple, Hybris que no utilitza l'agenda d'adreces per propagar-se sinó que cada cop que l'usuari envia un missatge, el virus intenta enviar una còpia de si mateix dins del nou missatge. ¡0000 tampoc pot aniquilar el virus Sircam ja que tampoc utilitza l'agenda de contactes, simplement aconsegueix les adreces de pàgines i missatges gravats en els arxius temporals de l'ordinador infectat. I a més, s'estén a través de les xarxes locals, sense utilitzar per a això cap adreça de correu.

Aquest tipus d'instruccions de seguretat errònies poden generar un efecte contrari al qual pretenen. Segons Armbruster, els creadors dels virus poden generar noves plagues, fàcilment, tenint en compte les tècniques poc precises de seguretat que es difonen. El més preocupant és que creen una sensació de seguretat en l'usuari que és totalment falsa, enlloc de lluitar per difondre la necessitat que l'usuari actualitzi l'antivirus i desinfecti sovint la màquina, i que no obri e-mails amb una procedència sospitosa, amb un remitent desconegut i/o amb una extensió exe.

L'experiència de l'enginy maliciós SULFNBK, encara present a la ment de molts usuaris, hauria de ser suficient per a no confiar en tot allò que ens arriba a la nostra bústia. Encara no s'ha descobert cap Déu benevolent a Internet que ens confessi secrets a cau d'orella per a protegir-nos davant de cap virus diabòlic.

Adreces d'informació fiable per a la protecció del teu ordinador:

http://www.cert.org/tech_tips/home_networks.html
http://www.sophos.com/virusinfo
http://www.norton.com
http://www.virusbtn.com/
http://www.vnunst.com/News
http://www.iec.csic.es/criptonomicon
http://www.alertaantivirus.es