En les noves tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC), parlar de centralitzar o de distribuir és un debat fals. O, si més no, és obsolet. En les TIC ja no es tracta de tenir unes coses servides o administrades centralment i unes altres perifèricament. Tal com ha anat l'evolució de les tecnologies i de la societat de la informació, allò que és fonamental és tenir diferents nivells d'accés i de domini sobre els millors servidors que puguem tenir per a cada tasca concreta.

Intentarem explicar-nos una mica més clarament. Agafarem un exemple concret que, tal com ho veiem nosaltres, pot extrapolar-se després a tota la resta de serveis de TIC possibles. Parlem sobre un exemple de rabiosa actualitat a la UAB: la creació d'un servei de continguts multimèdia.

En quant al servei de continguts multimèdia distingirem diferents nivells. El primer nivell és el de servei individual: el nivell del PC. Ens referim a la possibilitat de tenir continguts personals i favorits en els ordinadors de la Universitat. Des del Servei d'informàtica creiem que és bo i necessari que això sigui possible i creiem que hem de dimensionar els PC clients perquè donin aquest servei tant bé com sigui possible. Malgrat tot, és lògic que el nivell individual sigui molt limitat en potència i en capacitat d'emmagatzematge.

El segon nivell, dins del servei de continguts multimèdia, és el grupal o departamental. Ens referim a aquells continguts que un grup de treball està preparant conjuntament, continguts amb altes freqüències d'accessos i d'actualitzacions i que poden tenir, fins i tot, un grau de privacitat determinat. Aquests documents s'han de poder entregar des d'un servidor proper i amb els drets d'ús controlats pels seus propietaris. Per tant, serà molt efectiu que aquest nivell estigui atès per servidors d'altes prestacions adquirits cooperativament i administrats, de manera coordinada, dins de la UAB.

Hi ha un tercer nivell, el col·lectiu de tota la UAB. Parlem sobre aquells continguts estables -fabricats a la UAB o adquirits- que són la base diària del suport a la docència, a la recerca i a la gestió universitària. Ens referim al fons documental multimèdia. Aquí seguim amb el model que ja ha demostrat la seva validesa a la Biblioteca Digital, on un servidor potent, a nivell de la UAB, aplega els diferents centres productors i/o distribuïdors de continguts. Així és com, en sumar les inversions en un mateix servidor, multipliquem la seva potència i la seva capacitat. Centralitzar la seva gestió tècnica significa estalviar un munt de diners i obtenir millors nivells de disponibilitat i de fiabilitat.

El quart nivell, és el nacional. Aquest és el nivell que aplega totes les universitats catalanes i que cada cop està assumint amb millor protagonisme el CESCA (a qui, per cert, aprofitem per felicitar pel seu recent desè aniversari).

Per últim, el cinquè nivell, anomenat indistintament, el mundial- global. Aquest nivell es refereix a l'estadi multinacional de les grans empreses productores-aplegadores-distribuïdores de continguts multimèdia. Organitzacions lucratives i no lucratives, orientades a la cultura i al progrés humà o al simple negoci d'uns pocs. En el nivell mundial- global, accessible via Internet, podem aparèixer com a productors i consumidors o com a simples consumidors.

Com dèiem a l'inici, tant se val si hem de servir continguts multimèdia, bases de dades, webs, videoconferències, aplicacions, bases de dades bibliogràfiques, impressores, potència de càlcul, etc. Allò que sempre ens caldrà tenir en compte és estructurar adequadament els diferents nivells de servidors que intervenen.

Ja no es tracta de tenir. És tracta d'usar i de poder controlar. Servidors de vostès i servidors de tots nosaltres.

Servei d'Informàtica