Cap al DNI electrònic  
 

El Parlament està tramitant en aquests moments el projecte de llei per a la signatura electrònica, que serà el mitjà de reconeixement jurídic de les persones que utilitzen Internet. La signatura electrònica (o digital) acreditarà la identitat d'una persona a la xarxa. Consisteix en un parell de claus (una pública i una privada) que es creen per mitjans que el signatari manté sota estricte control. Es supera així la signatura electrònica simple, consistent -per exemple- en la digitalització de la signatura manuscrita. I s'obre la porta cap a la creació d'un mitjà d'identificació pública de l'individu, el que s'ha anomenat el DNI electrònic.

Segons l'esborrany que s'ha portat a discussió, el DNI electrònic serà una targeta equivalent al document d'identitat que incorporarà la signatura electrònica i que podrà ser utilitzat en les relacions tant amb les administracions públiques com amb entitats privades. El projecte de llei preveu que el DNI electrònic pugui ser utilitzat tant per persones físiques (és a dir, individus) com per persones jurídiques (entitats, empreses, etc.).

Per tal d'obtenir una signatura electrònica, hi ha unes entitats de lliure creació, les autoritats de certificació, les quals subministren els certificats que identifiquen a l'usuari amb les seves claus pública i privada. Aquest certificat es podrà instal·lar al disc dur de l'ordinador per fer-lo servir cada cop que es remeti un document. En realitat, per tenir aquesta signatura electrònica no és imprescindible la intervenció de l'autoritat de certificació; però és preferible per realitzar gestions públiques.

S'ha de dir que aquest sistema ha despertat un cert rezel pel que fa a les garanties de seguretat. Com que les claus estan instal·lades a l'ordinador, són susceptibles de ser intervingudes per intrusos.

Abans de presentar-se aquest projecte de llei, es va "preparar el terreny" introduint algunes modificacions a la Llei Hipotecària de Comerç i a la Llei del Notariat per tal de permetre la generació de documents públics electrònics que, amb la signatura electrònica, permetran alleugerir molts tràmits burocràtics (com, per exemple, l'intercanvi d'escriptures entre notaris i enregistradors).

Un cop obert el camí a la implantació del DNI digital, ara el dubte és com maximitzar la seva utilitat. En determinades gestions com les factures electròniques, els contractes, qualsevol tràmit administratiu, etc., és evident que el DNI electrònic pot ser una eina molt còmoda. Però es troba amb condicionants tan evidents com és el fet que l'ús d'Internet a la nostra societat encara és, en termes absoluts, minoritari. Com totes les noves tecnologies, la signatura electrònica necessitarà d'un temps indeterminat per tal d'incorporar-se a la vida quotidiana de les persones.


Podeu llegir l'esborrany d'avant-projecte de llei a la pàgina del Ministeri de Ciència y Tecnologia: www.setsi.mcyt.es

 
       
 
Elaborat pel Servei d'Informàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona
Edifici D 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) 93.581 21 00 Fax: 93. 581 20 94
Correu electrònic: enllac@si.uab.es
Data d'actualització: març 2002