L'aparició de les noves tecnologies de la informació ens està acostumant a noves formes de comunicació que modifiquen els usos que fem de la nostra llengua. Aquest és el tema que es tracta a l'article El català dels joves en els xats, correus electrònics i missatges a mòbils: una nova varietat col·loquial?, elaborat per Marta Torres i Vilatarsana i Lluís Payrató, que va ser presentat al I Congrés Internacional Llengua i Societat (Alacant, 8-10 de novembre del 2000). Ben aviat apareixerà a les actes de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, i actualment podeu llegir-lo a la pàgina de Softcatalà.

Segons l'article, existeixen quatre recursos comuns en la utilització quotidiana dels tres mitjans analitzats:

- L'ús d'un codi simplificat per tal de minimitzar el cost de producció dels missatges. Hi ha molts exemples: es substitueix la partícula "qu" per una "k", s'eliminen les vocals, etc.

- Ús de marcadors propis, que tendeixen cap a una varietat social donat que es poden interpretar com a marques de pertinença a un grup.

- Ús d'"emoticones" com a recurs per transmetre afectivitat. Les "emoticones" són petits símbols, icones, amb una significació especial que expressa afectivitat. Per exemple: -* pot significar "un petó".

- Ús freqüent de marques d'expressivitat, com ara repeticions, exclamacions, interjeccions i fer servir majúscules per simular que estem cridant ((per exemple: "holaaa", "QUÈ DIUS?????", etc.).

Pel que fa a la implantació de la xarxa al país, l'article ens informa que la taxa de penetració d'ús d'Internet a Catalunya era, a l'abril del 2000, del 23'7 %, per sota d'Estats Units o Canadà, però per sobre de França o Itàlia. El català és la 19ª llengua del món més utilitzada en l'elaboració de webs. L'article explica també que, segons la Secretaria per a la Societat de la Informació, l'ús que es fa d'Internet a Catalunya té, en un 60 %, una finalitat informativa o comunicativa.

L'estudi destaca també que és als missatges escrits amb telèfons mòbils on s'arriba al més alt grau de complexitat en l'ús d'aquests recursos, fins al punt d'arribar a configurar una mena de codi lingüístic propi que necessita una certa familiarització prèvia per tal de fer-ne un ús fluid. Aquest fenomen es deu a l'especial limitació d'espai que imposen aquests missatges, i al cansament que provoca l'escriptura amb un teclat tan minso com el d'un telèfon mòbil.

Entre les conclusions de l'article destaca que els autors, vist l'ús habitual de formes lingüístiques col·loquials que es fa a aquesta mena de textos, afirmen que s'estan establint noves varietats funcionals de la llengua que desdibuixen la frontera entre l'oralitat i l'escriptura.