Fa més de 500 anys corrien remors sobre grans monstres i immensos perills que aguaitaven als intrèpids mariners que s'atrevissin a aventurar-se en l'Oceà Atlàntic. Tot aquell que gosés endinsar-se en les aigües de ponent veuria com la seva embarcació, en cas que sobrevisqués a les estranyes criatures marines, es precipitaria en un abisme sense fi perdent-se en no se sap molt bé on.

En els inicis del segle XXI, encara circulen nombroses llegendes en les quals es descriuen les desgràcies que els ocorreran als nostres instruments de navegació -els ordinadors-, en cas que gosem obrir un correu electrònic que vingui amb un determinat assumpte: s'esborrarà els nostres discos durs, s'espatllaran els nostres monitors, quedaran inútils per a tota la vida les nostres flamants connexions de banda ampla...

La immensa majoria de la informació que circula per Internet alertant sobre nous virus (fonamentalment a través del correu electrònic), sol ser falsa. No podem negar que el correu electrònic és un magnífic mitjà de comunicació, però tampoc que, per desgràcia, ajuda a propagar programari maliciós.

Aquests missatges són meres aixecades de camisa. Algú vol gastar una broma i ho envia a totes les persones que pot, evidentment amb el suggeriment que el reenviïn a totes les adreces possibles. Què guanya amb això? A vegades, es tracta tan sols de passar una estona "divertida", però per a alguns el benefici arriba després: correus enviats i tornats a reexpedir centenars de vegades, amb immenses llistes de distribució a les quals després es pot fer un i-mailing amb fins publicitàries, per exemple.

Aquesta actitud pot, en situacions d'incertesa i temor generalitzat a, posem per cas, un atac terrorista, degenerar en pànic, el que afavoreix la proliferació de falses alarmes. Per això, cal distingir clarament entre una genuïna amatent de virus i un hoax (anglicisme amb que en general es designa als "bulos" que circulen per Internet).

El fenomen dels hoaxes és bastant mes greu i difícil de combatre del que sembla, ja que molts d'ells segueixen circulant lliurement per la xarxa sense que ningú es mostri capaç de posar-los límit. De fet, nombrosos experts consideren que això és poc menys que impossible, encara que entre tots podem contribuir que, almenys, la situació millori substancialment.

A pesar que les falses alarmes de virus són una de les modalitats preferides pels engalipadors d'Internet, hi ha altres tipus de "bulos" que convé diferenciar per a no afegir àdhuc més confusió a tot aquest embolic. Alguns d'ells no són sinó varietats de hoaxes, però uns altres poden tenir distintes ramificacions, les quals poden arribar a posar en perill la seguretat d'un sistema informàtic.

Els hoaxes deuen enquadrar-se en la categoria de les cridades "llegendes urbanes", que floreixen a la calor de l'actual expansió de mitjans de comunicació com Internet. No en va, molts veuen en aquesta formidable eina informàtica un vehicle d'expressió d'opinions i transmissió de notícies al marge dels llits oficials. Per desgràcia, això converteix a Internet, en lloc d'en una "Autopista de la Informació", en un "Sendera de Tafaneries". Per això convé estar atent i no caure en l'error de creure que tot el que circula per la xarxa és digne de confiança.

A partir d'allí sorgeixen distints tipus de "bulos", segons la causa que els origina i la classe de missatge que donen lloc. Com cartes en cadena es denomina als falsos avisos, ja siguin de virus o no, que inciten al seu destinatari a reexpedir-los indiscriminadament a tots els seus amics i coneguts. La majoria dels hoaxes pertanyen a aquesta categoria.

Les falses alarmes tenen un nom suficientment revelador: es tracta, en efecte, d'amatents infundades que només pretenen generar el pànic i gastar una broma als usuaris incautes o inexperts.

Per últim, cabria distingir la categoria dels mers esglais, que no passen de simples bromes, més o menys pesades, els autors de les quals, aparentment, sol pretenen passar una bona estona a costa de la credulitat dels destinataris de les mateixes.

En resum, mai s'insistirà prou en la necessitat d'observar una actitud cautelosa davant qualsevol tipus de missatge que circuli massivament per Internet. Quan ens arribi un missatge sospitós de ser un "bulo", el que hem de fer per esbrinar si és una falsa alarma és posar-nos en contacte amb el nostre SID, o amb el CAS, o amb aquesta adreça:

http://www.pandasoftware.es/enciclopedia/hoax.htm.
www.urbanlegends.com