De tan obvi que ja no ho tenim present, però "correu" ve de "córrer". I si la iconografia clàssica sol pintar el correu amb ales, és per destacar que, de tant que corre, sembla que vola.

A meitats del XIX, perquè el gran Tsar de la Rússia Imperial rebés el seu correu urgent amb menys d'una setmana, calia que un esforçat Strogof rebentés uns quants cavalls i posés en perill la seva vida. Avui, en canvi, qualsevol ciutadà pot enviar el seu missatge simultàniament als extrems més remots de l'univers amb un simple clic a un ratolí. I la meravella addicional: si els camins d'Internet volen (de voler), els missatges volen (de volar) i arriben als seus destinataris en qüestió de segons.

Quan vam inventar l'automòbil només en tenien els rics i quatre privilegiats més. Hi havia poques carreteres (plenes de bonys) però no s'embussaven mai. Als inicis del segle XX, no calia cap codi de la circulació, ni semàfors, ni carnets de conduir.

Quan vam inventar Internet, el trànsit per la xarxa era una aventura d'uns quants i les xarxes eren màgicament ràpides. Però, com en tots en els símils fàcils, hi ha diferències importants que cal posar en evidència. Us imagineu què passaria si, amb un sol clic al canvi de marxes, el meu cotxe es pogués clonar en vint mil cotxes que surten disparats en totes les direccions possibles? Quines autopistes necessitaríem per poder aguantar això?

Ens costa molt assumir que la velocitat de la llum es torna lenta quan donem unes quantes voltes a la Terra. Ens costa molt acceptar l'evidència que Internet s'ha emplenat exponencialment i, per postres, han aparegut malvats i pirates que s'apropien dels camins i parasiten els cavalls d'Strogoff.

Els servidors de correu de la UAB que podien absorbir dos milions de missatges al mes (i ens semblava una barbaritat!) han fet literalment figa quan els ha tocat repartir set milions de missatges al mes. Estava prevista la inversió i ho hem pogut solucionar, però, podrem sostenir un ritme tan frenètic de creixement? Què ens passarà quan es faci costum adjuntar imatges i audio als missatges de text? Us imagineu que, de sobte, tots els utilitaris que fan cua al peatge de l'autopista es poguessin convertir en trailers de trenta metres de llargada?

Se'ns ha fet prou obvi que les autopistes d'Internet (com les d'asfalt) requereix inversions adequades al trànsit que creix i creix. I no ens queda més remei que reconèixer que calen regulacions, que els internautes responsables han de conèixer els seus drets però assumir, també, les obligacions d'un codi bàsic de circulació.

L'heroic Strogoff es trobaria avui amb que tothom, absolutament tothom, s'ha convertit en missatger digital i circula a galop pels camins de l'imperi. Strogoff, avui, no hauria de lluitar amb el malvat Ivan Ogareff; el seu principal enemic seria el general Spamming .

Servei d'Informàtica

La xarxa va lenta... o no

Els correus-e rebuts, els virus i la prova del cotó

La ITV del PC