Connectar-se a Internet no sempre és ràpid. Molt sovint sotmetem la nostra paciència a un suplici, a una dura prova: costa entrar als llocs web, es triga molt a baixar les pàgines, arxius o programes que busquem i que hem trobat, i enviar un missatge per correu electrònic sembla que no acabi mai. En aquesta situació el raonament que fem sempre és el mateix: "la xarxa va lenta". Per què?

La pregunta no és tan fàcil de respondre com pot semblar a més d'un: un cop connectats hi ha múltiples motius possibles perquè l'accés als diferents servidors no funcioni tan bé com esperem, especialment si naveguem per Internet. En el camí electrònic que ens separa de la pàgina web que volem visitar, hi ha diversos factors que poden estar intervenint en la velocitat de la connexió. En aquest article repassarem aquest factors per comprendre què pot estar passant quan "la xarxa va lenta" i procurar, així, minimitzar el efectes que alenteixen el flux de dades.

El PC

El primer factor a considerar és el PC que fem servir. Els recursos de maquinari:

· la CPU: és possible que la unitat central de procés hagi quedat obsoleta i lenta per processar tota la informació que se li demana. Això és especialment important si es tracta d'executar aplicacions Java.

· la memòria RAM: pot ser insuficient per allotjar tots els programes residents.

· l'espai de disc: si el disc dur està molt ocupat, el sistema anirà més lent.

· la connexió a la xarxa: la velocitat de la targeta de xarxa o del mòdem que fem servir per connectar-nos a la xarxa (vegeu més endavant la connexió des de casa).

· el navegador: pot estar corromput o ser una versió antiga. Per saber si tenim un problema al navegador podem fer servir un altre programa per accedir a la xarxa.

· L'existència de programes que s'executen de forma "oculta" i que fan servir una part de l'ample de banda de la nostra connexió per recollir i enviar informació mitjançant la xarxa. Aquests programes s'anomenen genèricament spyware. Podeu descarregar-vos un programa de detecció i eliminació d'spyware a http://www.lavasoft.de/

Si el problema és que el nostre PC va lent, anirà lent sempre i no només per connectar a la xarxa. Per verificar-ho podem comparar-ne el rendiment amb el d'un altre PC amb el mateix programa, per exemple en iniciar i carregar un full de càlcul MS Excel.

La connexió des de la UAB

Quan ens connectem des de la UAB poden influir els següents factors:

· l'amplada de banda del segment de xarxa: la xarxa de la UAB està formada per múltiples segments, interconnectats entre si per cables de fibra òptica. La velocitat de transferència dels segments pot ser de 10 Mbps (mega bits per segon), de 100 Mbps o de 1000 Mbps. Actualment, la majoria de segments als quals es connecten els nostres ordinadors tenen doble capacitat de connexió a 10 Mbps i a100 Mbps i, per tant, la velocitat de transferència depèn finalment de la targeta de xarxa del nostre ordinador.

· el trànsit que hi ha: si hi ha molta transferència de dades al nostre segment, s'alenteix el nostre accés. A la adreça http://monitor.uab.es/mrtg/ es pot consultar en línia el trànsit del segments més importants.

· el broadcasting: un dels problemes importants que podem trobar en relació al trànsit son els missatges de broadcast, paquets de dades que s'envien a tota la xarxa, amb la consegüent saturació del tràfic. Afortunadament no passa sovint, però de vegades hi ha problemes de broadcasting per un mal funcionament de la targeta de xarxa o fins i tot per una infecció d'un virus informàtic.

· Saturació dels servidors: ja siguin servidors de web, servidors de correu, servidors de bases de dades o servidors d'aplicacions, aquests ordinadors poden estar saturats per vàries raons i, per tant, el seu temps de resposta serà molt lent.

· Spamming: en el cas del correu electrònic, és especialment important el problema del spamming, missatges de correu electrònic no demanats que s'envien a llargues llistes de receptors i que de vegades col·lapsen seriosament els servidors de correu.

· Intrusos: en últim terme, i com a cas més inusual, la connexió pot ser lenta per la intervenció d'intrusos que modifiquen o suplanten elements de la xarxa.

Si notem que l'accés a un servidor és més lent de l'habitual podem saber si és a causa de que estem accedint a un servidor lent o a que la xarxa va lenta connectant amb un servidor que sabem que està ben connectat. Per exemple, des de la UAB connectant a www.uab.es o des de casa connectant al servidor del nostre proveïdor d'internet.

La connexió a Internet

Si la connexió que fem apunta cap a Internet (és a dir, cap a fora de la intranet de la UAB), les possibilitats es multipliquen.

D'entrada, hem de tenir en compte que Internet és un mitjà molt utilitzat que genera un problema d'hores punta. Fins fa poc es parlava de la instantaneïtat d'aquest mitjà, però ara aquest concepte és molt més relatiu, ja que Internet s'ha popularitzat i pot haver enllaços temporalment saturats.

Però sobretot hem de considerar un altre factor: el recorregut de la nostra connexió.

El "camí" cap al lloc web que ens interessa no és pas recte: mai ens connectem des d'un punt A (el nostre ordinador) directament a un punt B (el lloc al qual volem connectar). El senyal fa un complex recorregut en el qual passa per diversos punts C, D, E, F... La connexió entre tots aquests punts intermedis no sempre és la mateixa: potser la senyal viatja de C a D a 10 Mbps, i en canvi la connexió de D a E va a 2 Mbps.

(Per veure un exemple de com és el "camí" des del nostre ordinador fins a uns servidors predeterminats podeu visitar la pàgina http://www.visualware.com/visualroute/livedemo.html.

Al gràfic adjunt hem posat un exemple des d'un servidor a Florència. Com podeu veure, en total hi ha 17 punts intermedis, encara que els trams més importants són: Florència, Milà, Frankfurt, Paris i Barcelona).

La velocitat real de tot el recorregut és, en realitat, la velocitat més lenta de totes les connexions intermèdies (és a dir: encara que la connexió de C a D sigui de 10 Mbps, el recorregut cap al lloc desitjat es farà a 2 Mbps perquè inevitablement hem de passar pel tram de D a E).

Naturalment, si hi ha molts punts intermedis hi ha més possibilitats que una de les connexions sigui lenta i, per tant, la velocitat d'extrem a extrem serà lenta. Com a conseqüència, en funció del servidor que vulguem accedir hi han millors o pitjors accessos a la xarxa. Per exemple, per accedir des de casa a un servidor de la UAB (correu, www.uab.es, MSD, transparència de SIDEC,...) la millor connexió és la de CESAR, en canvi per accedir a webs comercials que no estan a la xarxa acadèmica és millor l'accés a Internet de l'operador de comunicacions que allotja aquests webs.

Per tal d'administrar el trànsit de la xarxa, existeixen els anomenats punts neutres, que ajuden a racionalitzar el flux de connexions i a optimitzar el "camí" per la xarxa. Els punts neutres vindrien a ser quelcom semblant a les correspondències de metro. Suposem que, per a arribar de l'estació A a l'estació B, primer has d'agafar la línia 1, baixar-te a l'estació C, i des d'aquesta estació agafar la línia 2 que et porta a B. Aquesta és la funció dels punts neutres: distribueixen el tràfic de connexions a la xarxa.

La xarxa de la UAB està connectada, a través de l'Anella Científica, a un punt neutre anomenat Catnix (http://www.catnix.net/). Hem de tenir en compte que qualsevol servidor que també participi a Catnix serà més accessible que no pas un que no ho faci (a Catnix, a més de l'Anella Científica a la qual està connectada la UAB entre d'altres universitats, també hi participen Jazztel, Alpi, Retevisión, Menta, Sarenet, BT, Vodafone, Colt, Intelideas, Easynet, Tiscali, ICT, Datagrama i properament Telefònica).

La connexió des de casa

Si ens connectem des de casa nostra, hem de considerar també altres factors.

En primer lloc, cal considerar el sistema de connexió, és a dir, si connectem via mòdem, cable, ADSL, etc. En la connexió via mòdem normalment el sistema ens informa de la velocitat a la que estem connectats. Si sempre és baixa, és a dir, molt per sota de la velocitat màxima del mòdem, pot ser que tinguem un problema amb la línia telefònica.

Un mateix mòdem pot funcionar molt més ràpid i amb més estabilitat si està connectat a una línia telefònica digital que no pas si està connectat a una línia analògica.

En segon lloc, cal considerar la qualitat del proveïdor d'Internet que utilitzem. Per exemple: si la línia és compartida quants més usuaris la utilitzen més lenta és la connexió.

Adreces d'interès

Hi ha nombroses eines per veure el rendiment de la nostra connexió a la xarxa. Una de les més completes és: http://www.velocimetro.org/

També podreu mesurar la velocitat de connexió visitant aquesta altra adreça: http://195.235.232.22/informacion.html

A: http://www.dslreports.com/faq/faq/all#258 trobareu una explicació interessant a la qüestió "I think my DSL line is too slow" ("crec que la meva línia DSL és massa lenta").

Un dels factors que intervenen en la velocitat de connexió és l'anomenat "internet weather", un concepte relacionat amb les condicions del trànsit de dades en internet, inspirat en les condicions meteorològiques (vegeu http://www.mids.org/weather/iwrabout/index.html ). A http://www.mids.org/weather/ podeu consultar el "internet weather report" actualitzat en les darreres 24 h.