![]() |
|||
| Cada cosa al seu lloc | |||
|
Les unitats de disc habituals dels ordinadors personals, com la disquetera, el disc dur local o la unitat de lectura de cd-rom, tenen generalment assignada una lletra que els identifica i diferencia. Així la disquetera és, normalment, la unitat A:, el disc dur és la unitat C: i el lector de cd-rom sol ser la unitat D:. Però a més d’aquestes unitats, que podríem anomenar unitats locals, la xarxa ens proporciona accés a altres espais de disc, en aquest cas de fora del nostre ordinador, als que, igualment, podem assignar una lletra per diferenciar-los, són les unitats de xarxa. El principal avantatge d’aquestes unitats és fer possible compartir els recursos per diferents usuaris de la xarxa. Les unitats de disc són un exemple del que parlarem en aquest article, però també es poden compartir impressores i altres dispositius perifèrics. Les unitats fixes del Servei 2002
M: és una unitat personal de l’usuari, no compartida amb ningú. Aquesta unitat permet emmagatzemar arxius amb la garantia de les còpies de seguretat que es fan regularment per poder recuperar-los en cas de necessitat. Per recordar què conté la unitat M, "M és la meva". N: unitat compartida amb altres membres del mateix departament de l’usuari. Tots el membres del departament tenen control total en aquesta unitat, és a dir, tots poden afegir fitxers, modificar-los i també esborrar-los. Per fer memòria, "N és la nostra". P: anteriorment utilitzada com unitat comuna als usuaris d’un mateix centre, ara és una unitat accessible a tothom, per compartir entre tots els membres del campus. És una unitat d’scratch, hi ha control total però es tracta d’un espai de disc temporal pel traspàs de fitxers. Cal tenir molt en compte que no es fan còpies de seguretat i que el seu contingut s’esborra periòdicament, per tant es tracta d’una unitat per un ús puntual i instantani, mai per emmagatzemar fitxers de forma permanent. Per fer un ús associatiu, recordar "P és la pública". R: unitat comuna per a tothom amb programari de consulta de CD-ROM. S: unitat de programari. Aquesta unitat, juntament amb la R, només és de lectura. S’utilitzen per distribuir el programari amb llicència. Altres unitats A banda d’aquestes unitats que s’assignen automàticament a tots els usuaris, n’hi ha d’altres orientades a diferents grups d’usuaris. En aquest cas caldrà assignar manualment una lletra per identificar la unitat compartida. Cada membre del grup podrà triar una lletra diferent segons li convingui i depenent de si comparteix altres unitats amb altres grups. Per això cal tenir clar el nom del recurs compartit (a vegades anomenat share) i fer servir aquest nom, que serà sempre el mateix, en comptes de la lletra a la qual està assignat, que pot canviar d’un usuari a un altre. Exemples: les unitats R, S, P
On posa Unidad cal seleccionar la lletra d’unitat que es vol assignar al recurs compartit i a Carpeta cal escriure el nom del servidor i del recurs compartit, en format de \\nomservidor\nomrecurscompartit$. Si no estem segurs del nom es pot fer clic al botó Examinar per buscar-lo a la xarxa. No obstant, les unitats amb un caràcter “$” al final del nom no apareixen a la llista d’unitats disponibles i, per tant, caldrà saber el nom per altres mitjans. En el cas de les unitats compartides dels servidors del S2002, els noms dels recursos sempre finalitzen amb el caràcter “$”. Per tornar a connectar amb la unitat assignada cada cop que inicia la sessió, s’ha d’activar la casella de verificació Conectar de nuevo al iniciar sesión. Si volem desconnectar la unitat de xarxa, caldrà obrir l’explorador de Windows, fer clic al menú Herramientas i Desconectar de unidad de red. A continuació seleccionar el recurs a treure i fer clic a Aceptar. |
|||
|
Elaborat pel Servei
d'Informàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona |
|||