Fernando Guerrero porta 18 anys vinculat a l’Autònoma, primer com a estudiant i després treballant. Amb els seus 16 anys d’experiència ha passat de ser conserge a ser cap de dos SID, el de Lletres i Psicologia  i, actualment, el de Medicina.

Quan comença la teva vinculació amb l’Autònoma?

Estic lligat a aquesta universitat des de l’any 85, vaig començar com a estudiant de magisteri. Mentre estudiava, vaig incorporar-me a la plantilla de la UAB com a bidell a la facultat de Ciències i a partir d’aquí ja vaig encaminar el meu perfil professional cap al món informàtic i de les noves tecnologies.

I com has arribat a la informàtica?

El món dóna moltes voltes, mentre estudiava magisteri vaig fer una assignatura d’informàtica que es feia amb Macintosh (per mi uns dels millors sistemes amb els que he treballat mai) i m’hi vaig enganxar. Jo era molt “totxo” a l’hora de fer treballs, i la màquina d’escriure em portava pel camí de l’amargura. I quan vaig descobrir el Macintosh el vaig veure com una joia; vaig descobrir les possibilitats que tenia i em va agradar tant que de mica en mica vaig anar canviant el meu perfil professional cap aquest entorn més  tecnològic.

Quina formació has necessitat per acabar sent cap del SID?

Estar en el lloc adequat en el moment adequat. Ara, parlant en sèrio, la base principal de la meva formació van ser els dos anys que vaig estar al Laboratori d’Estadística i Modelització, a la facultat de Psicologia. En aquest laboratori vaig conèixer a grans professionals de l’estadística i la psicologia que utilitzaven l’ordinador com una eina a la qual s’havia de treure el major profit possible. En aquest entorn vaig aprendre les bases dels diferents sistemes operatius i les principals aplicacions del moment; a conèixer i aprofundir en l’ús de les tecnologies i a veure la informàtica no com un fi sinó com el medi per obtenir resultats en altres camps de coneixement. Va ser on vaig agafar la major base i a partir d’aquí, gràcies a la confiança dels meus caps i moltes hores d’autoaprenentatge i cursos de formació interna, vaig acabar sent cap del SID de Lletres, fins l’any 1999 i des del 2000, cap del SID de Medicina.

Quin canvi, no?, passar de la facultat de Lletres a la de Medicina?

Són dues facultats molt diferents. Primer pensava que es podien comparar, que el treball d’una facultat amb l’altra seria el mateix, però no té res a veure. L’única similitud és el nom (SID) i que treballem amb ordinadors. Però els alumnes, les necessitats, les exigències i les prioritats són totalment diferents. Mentre que a Lletres hi ha un gran volum d’usuaris, a Medicina tenim una dispersió geogràfica i això fa que qualsevol acció hagi sigut molt pensada abans de posar-la en funcionament i que en tot moment es busquin nous recursos tecnològics per apropar aquesta dispersió. Per altra banda un canvi al qual encara no m’acostumo és el fet de veure imatges d’anatomia, histologia, malalties, etcètera. I això no és el mateix que veure imatges del departament d’art, mapes i coses similars.

I què et va fer decidir per venir a Medicina?

Una de les coses que em va incitar per venir a Medicina van ser els projectes que hi havia per tirar endavant: un sistema multivídeoconferències (que ha permès innovar la docència i poder fer més properes les cinc unitats docents que tenim disperses als hospitals), la millora de les línies de comunicació i fer una extensió del Servei2002 a les unitats docents amb la instal·lació d’un servidor a cada centre. Aquests tres projectes ja estan acabats.

I ara, com a millores, teniu pensats altres projectes?

Aquesta facultat té com a repte la millora de la docència amb l’ús de les noves tecnologies. Es vol donar més suport tècnic als professors per tal que incorporin les noves tecnologies a la docència i puguin utilitzar les imatges que tenen a les aules docents. Hi ha molts laboratoris, per tant s’escannegen fotos, diapositives, es filmen molts talls de teixits, de malalties (algunes molt agradables, altres no tant) i aquestes s’utilitzen per la formació dels futurs metges. El Deganat de la Facultat ha apostat per aquests projectes i s’està posant en funcionament el Centre de Recursos per tal que els professors puguin digitalitzar tot el seu material gràfic per incorporar-lo a la docència.

Trobes a faltar el caliu de Lletres?

Sí, molt. Després de quinze anys a Lletres un fa arrels i deixar de veure cada dia a molta gent que aprecies i a grans amics, és força difícil. A més, encara que ja han passat dos anys des que vaig marxar, encara no m’acostumo al silenci que es troba en aquest centre en alguns moments. Estava acostumat a una facultat amb 7.000 alumnes, i a les 11 del matí, anar del meu despatx al bar per prendre un cafè era una gimcama, una odissea total. I aquí a Medicina no, només hi ha uns 600 alumnes. I la diferència, vulguis o no, es nota. Però no me’n penedeixo. Penso que els canvis, en certs moments, van molt bé i t’ajuden a continuar. El que sí trobo a faltar, però, és l’ambient, la gent i amics molt entranyables que he deixat a Lletres. No obstant això, aquí a Medicina tenia uns reptes tecnològics que em van atreure molt.

Per tu, la informàtica també és un hobby?

A mi la informàtica m’agrada i molt. Si no m’agradés no m’hi dedicaria. Però els meus hobbys, les meves passions, són esquiar, el bàdminton, la família i els amics.  Jo entenc que un hobby és el què fas en el teu temps d’oci. I si jo em passo 7 hores treballant davant d’una pantalla, prefereixo dedicar el meu temps lliure a la meva família, que des que tinc la nena, és el meu hobby número 1, i als esports (l’esquí, el bàdminton, paddle, futbol, etcètera, qualsevol cosa per passar una bona estona amb els amics). La informàtica m’agrada i em diverteix però no és la meva passió.

Però ara compagines feina, família i estudis, oi?

Sí, ara estic acabant la llicenciatura de Documentació. La vaig començar a fer per tenir una llicenciatura perquè en algunes promocions te la demanen. I una altra raó va ser pel tipus d’estudis dedicats a la societat de la informació, a les noves tecnologies. És una titulació molt interessant que m’ha acostat una mica més al món de les biblioteques.

I la relació amb els professors és bona?

És molt bona la relació que tenim amb els docents, tan aquí a Medicina com a Lletres. Sempre ha estat una relació excel·lent. No sé si és perquè els podem ajudar en el tema de suport i consells. Sempre ha estat una relació de tu a tu, sense problemes. I això s’agraeix perquè treballes molt millor.

I com has viscut el progrés de la informàtica?

Hi ha hagut grans canvis.. En un inici, només hi havia un petit centre on acudien els professors quan tenien algun problema o volien fer algun treball, perquè els ordinadors més potents eren allà. I hem passat d’aquesta situació a una de totalment diferent, on tota la informàtica està distribuïda, i l’usuari ve al centre quan té algun problema, però tota la seva feina la fa al seu despatx o laboratori. En canvi abans calia anar a una seu central. Hi ha hagut una evolució molt gran, de 20 ordinadors d’alguna facultat s’ha passat a 600 o 700. Però hi ha un problema, s’ha potenciat l’ús de la informàtica, però la formació dels usuaris no és l’adequada ni està a l’altura de les circumstàncies. Caldria molta més formació pels professors i estudiants, perquè la que hi ha no és suficient per abarcar a tot el col·lectiu. Una cosa interessant d’aquí a Medicina és que el Deganat juntament amb l’ICE és fer formació pels docents en les eines que utilitzaran per la docència, com és el cas de Photoshop, pàgines html, disseny multimèdia, etcètera. Cal ensenyar-los-hi a treure partida a les noves tecnologies. I fins que no es faci això no aconseguirem arribar a l’era digital.

En els últims números de l’Enllaç, formaves part del Consell de Redacció. Com ho has viscut?

Jo no sabia la complicació de fer una revista fins que ho he viscut. Porta molta més feina del que la gent s’imagina. Però val la pena estar-hi ficat perquè t’ajuda molt més a valorar el producte. Per això els membres del Consell de Redacció van canviant perquè pugui anar passant gent nova per la revista i aportar idees fresques i innovadores.

Hi ha alguna anècdota informàtica que recordis especialment?

Més que les anècdotes amb la tecnologia, el més agradable de tot són les anècdotes viscudes amb la gent, que és el què realment et dóna caliu. La tecnologia és tecnologia i no deixa de ser-ho. Però hi ha una anècdota que recordo especialment quan hi va haver el boom dels xats. Jo encara era a Lletres i un altre tècnic i jo ens vam connectar a un xat per veure la gent de l’aula que hi havia connectada i espantar-los. Com que estàvem amagats, nosaltres podíem veure a les persones que hi havia connectades i una per una vam començar: Hola, tu, la morena, sí, sí, t’estic veient, la que tens la bossa a la teva dreta, estic veient que estàs connectada a un xat i només et vull recordar que aquí a la universitat estar prohibit connectar-se als xats!”. La noia va fer un salt, va tancar l’ordinador i va sortir corrents. Que bo, quin tip de riure que em vaig fer! Va ser molt bo!