DAVID YESTE, sid de la facultat de Lletres i Psicologia

<<<...
- Segurament deu haver-hi alguna mena de problema amb l’arxiu de presentació, ja que, tant el canó de projecció com l’ordinador semblen funcionar correctament – va dir-li el tècnic al vell professor.
L’home, contrariat, es mirava aquella baluerna electrònica, mentre es gratava el cap.
- Vol dir això que no el podré fer servir per a la pràctica? – va gosar preguntar finalment.
El tècnic provà de disculpar-se, sota l’atenta mirada del professor i els seus alumnes, mentre feia la darrera prova per tal d’executar la presentació. Suava de valent, però no va haver-hi sort.
- No hi ha cap altra solució? – demanà de nou el docent.
- Em sembla que no... A no ser que tingui una altra còpia en bon estat del fitxer.
El professor es mostrà abatut, amb la barbeta enfonsada contra el pit. Havia passat bona part de la nit digitalitzant les diapositives per tal de preparar la presentació d’aquella pràctica, i ara es culpava de no haver tingut la precaució de fer una còpia de seguretat. Tot d’una, aixecà el cap i, esbossant un mig somriure, obrí el seu maletí i n’extragué el preuat tresor: la capsa amb les diapositives. Després d’introduir-les minuciosament al carro, engegà l’aparell i la imatge aparegué, amb extrema claredat, projectada a la pantalla.
El tècnic i el professor van intercanviar una mirada còmplice, mentre aquest darrer començava, a la fi, la classe.”
...>>

Hom podria pensar que aquesta història està mancada de versemblança, però de fet, i a banda de certes llicències literàries, es tracta d’un cas real, tan real com tants d’altres que venen a exemplificar com les noves tecnologies, més que implantar-se com a eina, de vegades passen per sobre els nostres caps com a una piconadora.
Som, en certa manera, esclaus de l’acceleració de les tecnologies, cosa que ens obliga, irremissiblement , a un continu reciclatge de procediments, conductes i, fins i tot neologismes. I si un escèptic – ves a saber si el mateix professor del nostre exemple – es plantegés si realment són necessaris tots aquests canvis, seria atacat despietadament pels adoradors del Déu la tecnologia punta, els quals el titllarien d’immobilista, retrògrad o dinosaure. I és que, pel que sembla, l’impacte d’una PALM-TOOL en una reunió de col•laboradors és molt més elevat que el que un bloc de notes pot causar.
Algú va dir que la moda és quelcom que et fa sentir ridícul portant aquest estiu qualsevol cosa que l’estiu passat et va costar un ull de la cara, i aquest seria el costat pervers del raonament: quin percentatge de moda, fins i tot d’esnobisme, hi ha a l’accelerada evolució tècnica? I encara podem anar una mica més enllà: és absolutament necessària aquesta evolució, o és fruit de les exigències del mercat? Són, simplement, qüestions sobre les quals reflexionar.
Cada dia és més curta la “vida útil” d’un ordinador, cada vegada són més curts els “períodes de vigència” d’un determinat programari... Mentre, les persones – les mateixes persones que hem adquirit el dubtós rang d’“usuaris” – provem, amb més o menys èxit, d’acomodar-nos a les exigències d’aquestes noves tecnologies, patint el dubte existencial de si aquests avenços ens ajuden o ens compliquen la vida. Fins i tot hi ha estudis – o n’hi hauria d’haver – que demostren que el cervell humà és més reticent als canvis de versió que els processadors Intel.
Aquest progrés, el qual ens permet tenir a l’abast de la mà un munt incalculable d’informació, o gaudir de capacitats de càlcul impensables fins fa uns anys, és la part positiva. La negativa és fer servir la tecnologia com a finalitat i no com a mitjà.
Potser el professor de la nostra història, sigui l’únic que recorda, no sense cert enyor, aquelles pissarres negres i grosses, darreres restes del naufragi de la classe magistral.

Elaborat pel Servei d'Informàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona
Edifici D 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). 93 581 21 00 Fax: 93 581 20 94
Correu electrònic: enllac@si.uab.es
Data d'actualització: juliol 2003