Mites i pors de la llibertat |
En aquest número Google
a la vista! |
|
Com tothom sap, la paraula soft-ware la van inventar per contraposició a hard-ware per indicar que els sistemes operatius i els programaris són les parts toves i dúctils de la informàtica. Més d’un usuari “cremat” ha fet la broma que, a vegades, en comptes de tou, el programari sembla viscós i llefiscós. Bromes a part, una reflexió que s’ha fet sempre des de les altes esferes de l’economia és que els alts nivells de control de qualitat assolits per qualsevol indústria manufacturera —l’exemple típic és la indústria de l’automòbil— no tenen res a veure amb els baixos nivells de qualitat proporcionats per la indústria del software. Per la mateixa naturalesa del problema, avui per avui, estem més davant d’una artesania que davant d’una autèntica indústria mecanitzada i fiable. Els programes contenen sempre imperfeccions que revisions contínues intenten solucionar —no sempre amb igual fortuna— i que es fan difícils d’estabilitzar per la permanent fugida cap endavant de versions amb noves funcions, noves capacitats i suposats canvis revolucionaris. I els usuaris ho aguantem estoicament, bocabadats amb els nous potencials i summament tolerants amb el nivell d’inestabilitat del dia a dia d’alguns sistemes operatius. És que l’admiració ens ofega l’exigència que hem posat, ja fa anys, en un simple electrodomèstic o en una eina qualsevol? I aquí és on venen els mites. El primer mite: “No agafis programari lliure i gratuït perquè encara és pitjor”. Bé, és cert que hi ha molt programari lliure i gratuït que no s’aguanta per enlloc. Però també és cert que la maduresa del mercat i dels usuaris fa que aprenguem a separar el gra de la palla. Hi ha programari lliure més sòlid i eficient que el de molts grans fabricants. El segon mite: “El software lliure no té suport”. Quan parlem de Linux, per exemple, això ja ha deixat de ser veritat. Té, fins i tot, el suport oficial de les primeres marques de fabricants de hardware. El tercer mite. “Per instal•lar programari lliure s’ha de ser un expert”. És un mite basat en una veritat del passat que algunes distribucions actuals de Linux i OpenOffice han convertit en obsoleta. La UAB ja ha començat a superar aquests i d’altres mites sobre el tema. En aquest número de l’Enllaç, podreu veure que hi una llista molt activa d’usuaris entusiasmats i addictes a Linux, que hi ha experiències concretes de tipus docent a les aules, de serveis estables a biblioteques i webs, de suport a la recerca, etc. Per haver-hi, hi ha, fins i tot un grup GNUAB que aplega estudiants i professors i promou l’ús de programari lliure i gratuït a la UAB. I ara parlem una mica de les pors. Les pors que genera l’actual situació de monopoli de facto amb Microsoft. Qui ens assegura que un control monopolístic del sistema operatiu no permetrà un control –amoral i il•legal— dels continguts? Internet comunica obertament tothom amb tothom. Qui ens assegura que no s’arribarà mai a utilitzar aquest monopoli de facto per controlar activitats econòmiques, ideològiques i ves a saber què més? Qui ens pot garantir que l’empresa de Seattle, degudament pressionada per un govern ultraconservador, no arribi a donar les bases tecnològiques per fer realitat el mite del “Gran Germà”? Amb pors o sense, cada dia
són més les institucions públiques europees que
superen els mites i aixequen la bandera del programari lliure. I a la
UAB també ens hi comencem a apuntar. Sense presses innecessàries,
però sense pausa. |
||
Sumari Actualitat UAB
Els números canten Ho sabíeu?
Informàtica al Campus Programari en català Humor Notes de societat El desenllaç
|
Articles més llegits a L'enllaç nº 18: 1. L'spam, un problema de tothom 2. Posa al dia el teu navegador
|
|