![]() | |||
| Mozilla: hi ha vida després de Netscape? | |||
Encara esteu utilitzant la versió 4.x de Netscape o
el Navegador? Us queixeu que no podeu veure segons quines pàgines Web?
Efectivament, esteu utilitzant una versió obsoleta, massa antiga i, a la
velocitat que va Internet, això és un lastre. No us atreviu a utilitzar
els productes de Microsoft Internet Explorer i Outlook pels seus problemes
de seguretat? Afortunadament, existeixen alternatives, de gran qualitat,
lliures (amb codi font accessible i modificable) i gratuïtes, a més de
disponibles tant per Windows, Macintosh com Linux.
Els programes en els que es pot inspeccionar sense restricció el codi font i, per tant, que poden ser auditats per qualsevol persona en qualsevol moment, han demostrat que acostumen a ser més segurs i menys vulnerables a atacs, virus i falles en general. El gestor de correu de Microsoft, Outlook, n'és un exemple especialment greu, perquè degut al seu disseny i integració amb la resta del sistema Windows, permet executar altres programes (típicament virus, i sovint sense l'aprovació del destinatari), difondre's a altres destinataris, i causar pèrdues de dades, temps i diners als usuaris. El gener de 1998, l'empresa Netscape, assatjada per l'imponent maquinària de Microsoft a favor del seu Internet Explorer, ja sigui integrant-lo en Windows, com regalant-lo amb campanyes publicitàries massives, va decidir donar el codi font del seu navegador 4.x per ser desenvolupat cooperativament per voluntaris. L'instrument es va dir Mozilla.org l'organització sense afany de lucre creada per a la coordinació i proveïment de recursos comuns (personal, maquinari, etc.) per a aquest desenvolupament. El resultat d'aquesta exposició pública del codi font ofert per Netscape va ser la decissió de descartar pràcticament tot el que havia estat el Communicator 4.x i reescriure-ho tot de nou sobre noves bases més sòlides i extensibles. Mozilla proveïa de programes per a "usuaris avançats" i Netscape les "polia" per a la resta dels usuaris; de fet, les versions 6.x i 7.x de Netscape són poca cosa més que les equivalents 0.x i 1.x de Mozilla, amb alguns afegits com correctors ortogràfics, plugins, etc. Més tard, l'empresa Netscape, passant cada cop més seriosos problemes econòmics, va ser adquirida per America On Line (AOL) el novembre de 1998, i que a la seva vegada, va tancar la divisió de navegadors el juliol del 2003, de manera que no hi haurà més actualitzacions posteriors a Netscape 7.1. Mozilla.org, gestionat ara per la Mozilla Foundation, participada per AOL, Sun, Red Hat Linux, i altres, continua evolucionant i treient, cada pocs mesos, noves funcionalitats d'aquesta família de productes (navegador, correu, xat, etc.), en general superiors, i sobretot més segurs que els equivalents de Microsoft. Fent-se ressò de la discontiuiïtat de Netscape, les darreres versions de Mozilla ja inclouen més facilitats per a l'usuari final. Per exemple, a partir de la 1.4.1 ja inclouen comprovadors ortogràfics. La versió actual és la 1.5, del 16 d'octubre de 2003. Mozilla és una aplicació multilingüe, en la que és possible instal·lar-hi diferents idiomes (per la versió 1.4, 35 de diferents, incloent-hi de minoritàries i variants geogràfiques). Per tenir-lo en català, per exemple, podeu agafar la versió estàndar en anglès (el mirror més proper és a RedIris) i afegir-hi el català: Edit | Preferences... | Apperance | Languages/Content Download more..., o bé agafar-la directament de Softcatala. Per al futur proper, l'organització Mozilla ha decidit de separar les funcionalitats de la seva aplicació integrada en productes separats (en primer lloc el navegador i el client de correu, després l'editor de pàgines Web, el Calendar, xat, etc.). Els programes que en el futur seran coneguts com a Mozilla Browser i Mozilla Mail ja fa algun temps que s'estan desenvolupant en paral·lel, i aprofitant el mateix codi base, amb els noms interns de Mozilla Firebird i Mozilla Thunderbird. Aquesta separació permeterà adoptar un o altre d'aquests programes independentment, a més d'altres millores que ja es comencen a veure són una interfície d'usuari més simplificada i atractiva. | |||
|
Elaborat pel Servei
d'Informàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona | |||