XAVIER DRUDIS, informàtic.
A Europa no està permès patentar programes d'ordinador. Tot i això, l'Oficina Europea de Patents ha concedit milers de patents de programari i, el febrer de 2002, la Comissió Europea va proposar una directiva que hauria canviat dissimuladament la normativa per legalitzar aquestes patents de programari.
Les patents són un monopoli que un Estat concedeix
a un inventor durant un màxim de 20 anys, durant els quals ningú pot
comerciar, fabricar o usar una invenció sense el permís de l'inventor. A
Europa els programes d'ordinador no són invencions i no es poden patentar.
Però l'Oficina Europea de Patents ha concedit milers de patents de
programari. És molt difícil no infringir-ne cap quan utilitzem un
ordinador perquè n'hi ha moltes i sovint ni sabem que existeixen. El
febrer del 2002 la Comissió Europea va proposar una directiva que hauria
canviat dissimuladament la normativa per legalitzar aquestes patents de
programari. Per això, diferents col·lectius ens hi hem oposat. Les
conseqüències de les patents de programari no només són el retrocés en
informàtica, o el fre a l'economia en general que suposa l'encariment,
empitjorament i monopolització del programari, eina bàsica per qualsevol
empresa, sinó que també representen conseqüències per a les llibertats de
la ciutadania en la societat de la informació.
La informàtica és un mitjà d'expressió i un
vehicle cada cop més important per al debat, la comunicació i l'accés al
coneixement. Permetre a multinacionals decidir qui pot i no pot fer servir
protocols i formats d'intercanvi de dades és preocupant. La censura i el
peatge a l'expressió que pot suposar fa témer un model de societat que
substitueixi la recerca oberta amb intercanvis entre especialistes i
"peer review" per una cursa cap a la rendibilitat dels monopolis
aconseguits per patents. Això desincentivaria publicar aviat (perquè seria
més rentable esperar fins a tenir una aplicació patentable), reduiria les
eines disponibles (perquè es pot violar una patent per fer recerca sobre
el que cobreix, però no per fer recerca sobre altres coses) i tendiria a
imposar un esquema de reconeixement i prestigi social basat més en el
número i valor econòmic de les patents obtingudes (i per tant en el
criteri del funcionari de l'oficina de patents) que en el reconeixement
d'altres experts en el camp (el sistema que ha garantit tradicionalment la
qualitat de la recerca). Pot semblar forassenyat pensar que els centres de
recerca passin de preocupar-se pel progrés de la seva disciplina a
preocupar-se per l’amplitud dels monopolis que generen (com més ample més
valor econòmic té una patent). Però el fet és que ja es fan servir les
patents com a indicador d'activitat de recerca d'un territori (sense
poder-ho ponderar amb els criteris i nivell d'exigència per concedir
patents), i hi ha gent que inclou les patents que té al currículum. Això
no seria greu si es manté un nivell de qualitat adient al sistema de
patents i aquest resta confinat a les matèries on pot ser útil, és a dir,
aquells nous coneixements empírics sobre usos controlats i repetibles de
forces de la naturalesa per a aplicacions industrials, noves i no òbvies.
Però és un motiu de preocupació quan es proposa degradar el sistema de
patents en benefici d'oligopolistes i intermediaris.
Afortunadament el Parlament Europeu s'ha mostrat sensible a aquestes preocupacions, i malgrat la pressió de multinacionals, d'EUA, etc. ha introduït molt bones esmenes que podrien exigir aquests límits al que és patentable. Aquest triomf per a la democràcia en el ple no era gens fàcil, amb tantes coses per corregir en poc temps, i encara han quedat paràgrafs contradictoris, que fan que el resultat sigui difícil d'interpretar.
Cal el vist-i-plau del Parlament Europeu per
aprovar la directiva, però també també cal el consentiment del Consell; on
els representants de les oficines de patents s'hi poden negar. A més, el
comissari Bolkestein de la Comissió Europea ha amenaçat amb retirar la
directiva que li han esmenat i buscar canvis en el conveni de la patent
europea per mitjans diplomàtics al marge del Parlament Europeu.
És per això que encara queda molt a fer: Cal
portar el debat a la llum pública, exigir respostes als governs i
reconèixer el treball fet pel Parlament Europeu. No és poca feina, i es
comença per mantenir-se informat.
Si vols més informació pots consultar:
•
Campanya contra les patents de
programari de Caliu
http://patents.caliu.info/
http://patents.caliu.info/uab.html
• Proinnova, grup de treball per a la defensa de la
innovació de l'Associació de Tècnics en Informàtica i Hispalinux
http://proinnova.hispalinux.es/
• Fundació per a una Infrastructura d'Informació
Lliure
http://swpat.ffii.org/
Elaborat pel Servei
d'Informàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona
Edifici D 08193
Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). 93 581 21 00 Fax: 93 581 20 94
Correu electrònic: enllac@si.uab.es
Data d'actualització:
desembre 2003