Revista del Servei d'Informàtica de la UAB

Conjectures i profecies als inicis de 2000
 

La maduresa que ja arriba

Cada cop més, la Informàtica s’està apropant a la seva majoria d’edat. Que hagi après a comptar els anys amb quatre dígits (i no amb dos) no deixa de ser una indicació més que està superant l’acné juvenil. Però hi ha d’altres senyals més consistents de l’evolució cap a la maduresa.

Ja ningú no gosa defensar que necessita uns programes ofimàtics particulars i que no pot apanyar-se amb els estàndards de mercat. Ja gairebé ningú defensa que la seva empresa requereix unes programacions superespecífiques fetes a mida perquè no hi ha en el mercat cap aplicació general a la qual es pugui adaptar.

Ja ningú no gosa defensar els protocols propietaris d’un sol fabricant (ni en sistemes operatius, ni en llenguatges de desenvolupament, ni en perifèrics, ni en protocols de comunicacions). Per regulació o de facto, s’han anat imposant estàndards que permeten "la lliure circulació i l'intercanvi d’informació multimèdia" entre dos usuaris qualsevol de l’univers. El quasi monopoli de Microsoft i Intel en microinformàtica ha tingut l’efecte de demostrar els avantatges, la conveniència --la necessitat!--, que tothom utilitzi interfícies similars i compatibles i uns mateixos estàndards en l’emmagatzematge i la transmissió de la informació. El protocol http d’Internet ha fet possible la conversió de la xarxa de xarxes en una única gran enciclopèdia mundial d’informacions diverses (de molt diversos nivells de qualitat, fiabilitat, estètica, eficàcia informativa i velocitat de resposta, això sí!). Una immensa base de dades global de tota mena d’informacions on, ben aviat, qui no hi aparegui quedarà, simplement, fora de l’economia real.

La convergència digital

La convergència de tots els suports tradicionals existents fins ara en comunicació i informació (premsa, ràdio, televisió, discos, llibres, revistes, vídeos, telèfon, fax, correu, conversa, etc.) en una mateixa tecnologia i uns mateixos estàndards de transmissió i emmagatzematge ha forçat la creació de noves formes i maneres, nous dispositius, nous mitjans, nous conceptes de negoci i nous models d’empreses, nous oficis i professions. En definitiva: relacions molt més intenses i íntimes dels usuaris amb la informació suposadament necessitada i requerida.

Però el senyal més inequívoc de la majoria d’edat és que ja no podem trobar absolutament cap domini de l’activitat humana on la Informàtica no estigui aportant expectatives de millora profunda: cotxes guiats via satèl·lit, vendes a domicili des de qualsevol punta de món, operacions de microcirurgia a distància i amb precisions impensables fins fa ben poc, exploracions de Mars i de l’univers sense presència directa humana, primers experiments de govern d’un ordinador mitjançant la interacció mental d’un pacient tetraplèxic (tot un èxit pels partidaris del mite cyborg), un llarg etcètera.

Pronòstics (no) reservats

Intencionalment, prescindirem aquí de consideracions econòmiques i socials. Fugirem de valorar les maniobres evidents de concentració de poder i de globalització de mercats que representen macrofusions com les recents de AOL i Time-Warner. No ens pertoca perquè som uns simples tècnics. Només volíem donar-nos el gust, a les portes del 2000, de pronosticar els grans eixos tècnics del futur immediat. A risc d’equivocar-nos, per descomptat!

Fugirem, també, d’esmentar tecnologies i marques determinades. Perquè intentem volar per damunt dels anys més immediats i albirar un futur de més llarg abast.

Conjecturem aquí que en pocs anys veurem la desaparició del PC tal com ara l’entenem. Els teclats i els ratolins deixaran la seva primacia actual en mans de la veu i de dispositius especialitzats de tota mena. Les pantalles s’aplanaran per substituir la llibreta, s’integraran amb les ulleres o desapareixeran per projectar-se a la paret.

La xarxa guanyarà primacia enfront dels magatzems locals. Els servidors seran cada cop més anònims, plurals i distants. La informàtica serà vista més com una energia que com un servei específic i --com ja ha passat amb l’energia elèctrica-- els usuaris prescindiran de quina companyia informàtica concreta els dóna el servei i es preocuparan només de quin és el dispositiu concret més adequat per cada circumstància i cada necessitat específica. De la mateixa manera que ningú no es planteja, avui dia, fer-se el corrent elèctric pel consum propi, ningú no pretendrà, en un futur relativament immediat; fer-se la informàtica particular, propietària i pròpia. Persistiran, això sí, sistemes dedicats, autònoms i autosuficients, per aplicacions personals puntuals (a semblança del que signifiquen els electrodomèstics de piles o bateries en relació amb el corrent elèctric).

El gran mercat, el gran camp de batalles titàniques entre les multinacionals del sector, ja no serà el món de l’empresa. Serà el món de la informàtica domèstica i d’ús personal. Veurem ben aviat informàtica multimèdia immersa i integrada en els vestits del jovent (wearable computers fabricats dins la jaqueta i ulleres per visionar la realitat virtual).

Estem vivint ja, un canvi important en el concepte d’usuari: tothom és o pot ser usuari. Estem veient ja un canvi important del concepte servei: ja no és tracta de posar l’eix en la construcció d’aplicacions per donar serveis específics, a partir d’ara es tracta de posar l’eix en els serveis i incloure-hi trossos d’aplicacions específiques quan l’usuari ho requereixi.

L’evolució global de la informàtica està seguint el model centenari del telèfon. Cada cop més, la telefonia sense fils s’integra a Internet i la informàtica li copia, a la telefonia tradicional, les grans característiques que l’han fet tan popular: immediatesa, disponibilitat, senzillesa d’ús, gestió centralitzada, absència total de manteniments i d’actualitzacions... Potser per això s’ha dit que Internet és el matrimoni feliç de la Informàtica i les Telecomunicacions.

Cobrar llicències pel programari deixarà de ser –dintre d’uns anys-- el negoci principal. La mateixa venda de maquinari de propòsit general vindrà molt disminuïda. Augmentarà, fins a límits insospitats, l’oferta de serveis i de suports específics. Serveis entesos com un tot, incloent-hi els costos de la utilització del maquinari i del programari necessari totalment integrats en la facturació mensual com un requisit implícit. Contractacions que es faran, evidentment, per via remota. Durant els propers anys, el valor afegit passarà quasi íntegrament a mans de les multinacionals operadores de telecomunicacions.

I les universitats què?

Les universitats, i la UAB, en particular, com quedaran dintre aquest panorama?

Les universitats més avançades – i la UAB ho és— aprofitaran l’evolució de les TIC en benefici propi. Podran ampliar models i experiències en recerca i docència, podran optimitzar les relacions amb els seus alumnes i col·laboradors a qualsevol hora i en qualsevol lloc, podran ampliar el campus d’unes poques hectàrees físiques al campus virtual de tot el mapamundi on arribin les comunicacions.

Però cap universitat no podrà sobreviure sola. En un món tan obert i ampliat, caldran aliances estratègiques amb d’altres universitats de gran prestigi i amb socis tecnològics de primera magnitud. Caldrà –com sempre— que els que ens estimem la UAB donem el millor de nosaltres mateixos per aconseguir, un cop més, posicionar-la al lloc que li correspon.

 


Elaborat pel Servei d'Informatica de la Universitat Autònoma de Barcelona
Edifici D 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) Tel.: (93) 581 2100 Fax:(93) 581 20 94
Correu electrònic: enllac@uab.es
Data d'actualització: