La maduresa
que ja arriba
Cada cop més, la Informàtica sestà apropant a la
seva majoria dedat. Que hagi après a comptar els anys amb quatre dígits (i no amb
dos) no deixa de ser una indicació més que està superant lacné juvenil. Però hi
ha daltres senyals més consistents de levolució cap a la maduresa.
Ja ningú no gosa defensar que necessita uns programes
ofimàtics particulars i que no pot apanyar-se amb els estàndards de mercat. Ja gairebé
ningú defensa que la seva empresa requereix unes programacions superespecífiques fetes a
mida perquè no hi ha en el mercat cap aplicació general a la qual es pugui adaptar.
Ja ningú no gosa defensar els protocols propietaris
dun sol fabricant (ni en sistemes operatius, ni en llenguatges de desenvolupament,
ni en perifèrics, ni en protocols de comunicacions). Per regulació o de facto,
shan anat imposant estàndards que permeten "la lliure circulació i l'intercanvi
dinformació multimèdia" entre dos usuaris qualsevol de lunivers. El
quasi monopoli de Microsoft i Intel en microinformàtica ha tingut lefecte de
demostrar els avantatges, la conveniència --la necessitat!--, que tothom utilitzi
interfícies similars i compatibles i uns mateixos estàndards en lemmagatzematge i
la transmissió de la informació. El protocol http dInternet ha fet possible
la conversió de la xarxa de xarxes en una única gran enciclopèdia mundial
dinformacions diverses (de molt diversos nivells de qualitat, fiabilitat, estètica,
eficàcia informativa i velocitat de resposta, això sí!). Una immensa base de dades
global de tota mena dinformacions on, ben aviat, qui no hi aparegui quedarà,
simplement, fora de leconomia real.
La convergència digital
La convergència de tots els suports tradicionals
existents fins ara en comunicació i informació (premsa, ràdio, televisió, discos,
llibres, revistes, vídeos, telèfon, fax, correu, conversa, etc.) en una mateixa
tecnologia i uns mateixos estàndards de transmissió i emmagatzematge ha forçat la
creació de noves formes i maneres, nous dispositius, nous mitjans, nous conceptes de
negoci i nous models dempreses, nous oficis i professions. En definitiva: relacions
molt més intenses i íntimes dels usuaris amb la informació suposadament necessitada i
requerida.
Però el senyal més inequívoc de la majoria dedat
és que ja no podem trobar absolutament cap domini de lactivitat humana on la
Informàtica no estigui aportant expectatives de millora profunda: cotxes guiats via
satèl·lit, vendes a domicili des de qualsevol punta de món, operacions de microcirurgia
a distància i amb precisions impensables fins fa ben poc, exploracions de Mars i de
lunivers sense presència directa humana, primers experiments de govern dun
ordinador mitjançant la interacció mental dun pacient tetraplèxic (tot un èxit
pels partidaris del mite cyborg), un llarg etcètera.
Pronòstics (no) reservats
Intencionalment, prescindirem aquí de consideracions
econòmiques i socials. Fugirem de valorar les maniobres evidents de concentració de
poder i de globalització de mercats que representen macrofusions com les recents de AOL i
Time-Warner. No ens pertoca perquè som uns simples tècnics. Només volíem donar-nos el
gust, a les portes del 2000, de pronosticar els grans eixos tècnics del futur immediat. A
risc dequivocar-nos, per descomptat!
Fugirem, també, desmentar tecnologies i marques
determinades. Perquè intentem volar per damunt dels anys més immediats i albirar un
futur de més llarg abast.
Conjecturem aquí que en pocs anys veurem la desaparició
del PC tal com ara lentenem. Els teclats i els ratolins deixaran la seva primacia
actual en mans de la veu i de dispositius especialitzats de tota mena. Les
pantalles saplanaran per substituir la llibreta, sintegraran amb les ulleres o
desapareixeran per projectar-se a la paret.
La xarxa guanyarà primacia enfront dels magatzems
locals. Els servidors seran cada cop més anònims, plurals i distants. La informàtica
serà vista més com una energia que com un servei específic i --com ja ha passat amb
lenergia elèctrica-- els usuaris prescindiran de quina companyia informàtica
concreta els dóna el servei i es preocuparan només de quin és el dispositiu concret
més adequat per cada circumstància i cada necessitat específica. De la mateixa manera
que ningú no es planteja, avui dia, fer-se el corrent elèctric pel consum propi, ningú
no pretendrà, en un futur relativament immediat; fer-se la informàtica particular,
propietària i pròpia. Persistiran, això sí, sistemes dedicats, autònoms i
autosuficients, per aplicacions personals puntuals (a semblança del que signifiquen els
electrodomèstics de piles o bateries en relació amb el corrent elèctric).
El gran mercat, el gran camp de batalles titàniques
entre les multinacionals del sector, ja no serà el món de lempresa. Serà el món
de la informàtica domèstica i dús personal. Veurem ben aviat informàtica
multimèdia immersa i integrada en els vestits del jovent (wearable computers
fabricats dins la jaqueta i ulleres per visionar la realitat virtual).
Estem vivint ja, un canvi important en el concepte
dusuari: tothom és o pot ser usuari. Estem veient ja un canvi important del
concepte servei: ja no és tracta de posar leix en la construcció
daplicacions per donar serveis específics, a partir dara es tracta de posar
leix en els serveis i incloure-hi trossos daplicacions específiques quan
lusuari ho requereixi.
Levolució global de la informàtica està seguint
el model centenari del telèfon. Cada cop més, la telefonia sense fils sintegra a
Internet i la informàtica li copia, a la telefonia tradicional, les grans
característiques que lhan fet tan popular: immediatesa, disponibilitat, senzillesa
dús, gestió centralitzada, absència total de manteniments i
dactualitzacions... Potser per això sha dit que Internet és el matrimoni
feliç de la Informàtica i les Telecomunicacions.
Cobrar llicències pel programari deixarà de ser
dintre duns anys-- el negoci principal. La mateixa venda de maquinari de
propòsit general vindrà molt disminuïda. Augmentarà, fins a límits insospitats,
loferta de serveis i de suports específics. Serveis entesos com un tot, incloent-hi
els costos de la utilització del maquinari i del programari necessari totalment integrats
en la facturació mensual com un requisit implícit. Contractacions que es faran,
evidentment, per via remota. Durant els propers anys, el valor afegit passarà quasi
íntegrament a mans de les multinacionals operadores de telecomunicacions.
I les universitats què?
Les universitats, i la UAB, en particular, com quedaran
dintre aquest panorama?
Les universitats més avançades i la UAB ho
és aprofitaran levolució de les TIC en benefici propi. Podran ampliar models
i experiències en recerca i docència, podran optimitzar les relacions amb els seus
alumnes i col·laboradors a qualsevol hora i en qualsevol lloc, podran ampliar el campus
dunes poques hectàrees físiques al campus virtual de tot el mapamundi on arribin
les comunicacions.
Però cap universitat no podrà sobreviure sola. En un
món tan obert i ampliat, caldran aliances estratègiques amb daltres universitats
de gran prestigi i amb socis tecnològics de primera magnitud. Caldrà com
sempre que els que ens estimem la UAB donem el millor de nosaltres mateixos per
aconseguir, un cop més, posicionar-la al lloc que li correspon. |