Revista del Servei d'Informàtica de la UAB

Situació actual de l'accés a Internet


La Xarxa Informàtica de la Universitat es connecta amb la Internet per l'Anella Científica i RedIris. En aquest article us donem unes orientacions per poder treure el màxim rendiment d'aquesta connexió a partir del coneixement de la seva estructura

Per l'Anella -gestionada pel consorci interuniversitari del CESCA- accedim a les universitats i centres de recerca que hi són integrats (actualment 53 centres) i al punt neutre català CATNIX (*), que físicament es troba als locals del CESCA, format per alguns operadors de comunicacions (Retevisión, Catalana de Telecomunicacions, Menta, Sarenet i altres de menor entitat).

(*) La funció d'un punt neutre és la d'intercanvi de tràfic exclusivament local, és a dir, entre operadors presents al punt neutre.

El CESCA també disposa d'una connexió alternativa internacional per RETENET. L'accés a aquesta línia és principalment per peticions WEB canalitzades per servidors de cache.

La resta del tràfic que no va adreçat a aquests destins locals, i significativament la majoria del tràfic internacional, s'envia per l'enllaç Barcelona-Madrid de RedIris.

RedIris, la xarxa acadèmica de l'estat, disposa d'un punt de presència a cada comunitat autònoma en una topologia en estrella. La capacitat d'aquesta xarxa en termes de cabdals nets, és molt bona, però no disposa de bons camins alternatius en cas de problemes en els seus enllaços.

El tràfic que no va a entitats de l'entorn de RedIris (universitats i centres de recerca de l'estat espanyol), segueix algun d'aquests tres camins en funció del seu destí:

1. El tràfic que va a la part d'Internet de Telefònica (IBERNET) i a altres operadors que tenen presència al punt neutre de l'estat (ESPANIX), s'envia per l'enllaç Ibernet/Espanix.

2. El tràfic que va a altres xarxes acadèmiques europees i a alguns operadors que tenen connexió directa amb aquesta xarxa s'envia per l'enllaç amb la xarxa TEN-155.

Per TEN-155 RedIris també disposa d'un enllaç exclusiu amb Estats Units que es fa servir per peticions WEB canalitzades per servidors de cache.

3. La resta de tràfic es cursa per la línia amb Estats Units amb l'operador americà FLEXNET i d'allí pot anar a altres operadors amb els que FLEXNET té acords d'intercanvi o als punts neutres globals.

Gràfic de la topologia de xarxa.
D'aquesta topologia es desprenen una sèrie de conseqüències que tenen a veure amb l'ús òptim de la xarxa:

1. Com s'ha vist, la xarxa de servidors cache de web fa servir una infrastructuta de connexió diferent i menys saturada que la resta de connexions. Això significa que per accés al web, en general, ens interessa configurar els nostres navegadors perquè facin servir la cache de la Universitat. Seguiu les instruccions per a la configuració de Netscape i Explorer.

2. Cada cop és més difícil avaluar la disponibilitat de connexió genèrica a "Internet": podem tenir connexió a l'Anella i a CATNIX però no a RedIris, o a TEN-155 i no a la línia USA directa. Ens molts casos les pérdues de connectivitat per algun camí, suposen reencaminaments automàtics del tràfic i la conseqüent degradació de la connectivitat però no la pèrdua absoluta.

3. Hi ha parts de la Internet a les quals accedim amb més rapidesa que a d'altres. El contingut dels servidors, en molts casos, es repeteix en diferents entorns geogràfics. Una regla senzilla segons la ubicació és: les xarxes de l'Anella, les que accedim pel punt neutre CATNIX i les de RedIris tenen molt bona connectivitat; les que estan a la xarxa acadèmica europea i via Ibernet tenen bona connectivitat; la resta no tan bona.

Per exemple el cercador Altavista té una rèplica que està a IBERNET i que respon molt més ràpid que altavista.com o el servidor de programari Simtel té una rèplica a Austria a la universitat de Viena molt més ràpid que l'original www.simtel.net.

4. La connectivitat a Internet es manté cada cop més per acords entre els operadors. Actualment nosaltres per RedIris, tenim accés a ABILENE que és una de les xarxes backbone del consorci americà Internet2. Aquesta interconnexió serà més explícita en la nova generació de la xarxa acadèmica europea que ja s'està construint sota el projecte comunitari Quantum i que suposarà enllaços inicials de 2.5 Gbps.

Les xarxes acadèmiques tendeixen a tenir molt bona connectivitat entre elles i no tant bona amb la Internet "comercial". Aquesta tendència sembla que s'accentuarà en el futur. Podrem gaudir cada cop de millor connectivitat amb altres universitats i centres de recerca. Hem de orientar, en la mesura del possible, la nostra navegació cap a aquests centres.

5. Quant a la cerca de programari en servidors de FTP anònim, la UAB manté coleccions de Softcatala (com la versió en català del Netscape Comunicator), i dels grups de SimTel de Windows3 i Windows 95). Si el que busqueu no és a la UAB, el CESCA disposa de un servidor ftp anònim amb les col.leccions de Winsite, linux i gnu. Altres servidors populars són el de la Universitat d'Oviedo i el de RedIris. Tots aquests servidors normalment gaudeixen de molt bona connectivitat amb nosaltres.

 

Elaborat pel Servei d'Informatica de la Universitat Autònoma de Barcelona
Edifici D 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) Tel.: (93) 581 2100 Fax:(93) 581 20 94
Correu electrònic: enllac@uab.es
Data d'actualització: